Jean Castex: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula persona}} |
{{infotaula persona}} |
||
{{IniciBio}} és un alt funcionari i estadista [[ |
{{IniciBio}} és un alt funcionari i estadista [[França|francès]]. Batlle de [[Prada|Prada de Conflent]] des de 2008, fou secretari general adjunt de la [[presidència de la República Francesa]] entre 2011 i 2012, [[Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló|conseller regional del Languedoc-Rosselló]] de 2010 a 2015 i conseller departamental dels [[Pirineus Orientals]] des de 2015. El 2 d'abril de 2020 se li encarregà coordinar la sortida progressiva del confinament posat en marxa a França en el marc de la [[Pandèmia de COVID-19|pandèmia de Covid-19]] i el 3 de juliol del mateix any fou nomenat [[Primer Ministre de França|Primer ministre de França]] per [[Emmanuel Macron]], succeint a [[Édouard Philippe|Édouard Phillippe]]. |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Revisió del 15:10, 3 jul 2020
.jpg)
Jean Castex (Vic de Fesensac, 25 de juny de 1965) és un alt funcionari i estadista francès. Batlle de Prada de Conflent des de 2008, fou secretari general adjunt de la presidència de la República Francesa entre 2011 i 2012, conseller regional del Languedoc-Rosselló de 2010 a 2015 i conseller departamental dels Pirineus Orientals des de 2015. El 2 d'abril de 2020 se li encarregà coordinar la sortida progressiva del confinament posat en marxa a França en el marc de la pandèmia de Covid-19 i el 3 de juliol del mateix any fou nomenat Primer ministre de França per Emmanuel Macron, succeint a Édouard Phillippe.
Biografia
Recorregut
Nét de Marc Castex,[1] Jean Castex és diplomat de l'Institut d'Estudis Polítics de París (1986) i antic alumne de l'Escola nacional d'administració (1991, promoció Victor-Hugo), esdevé auditor del Tribunal de Comptes de França en acabar els estudis.[2] A continuació ocupà les places de secretari general de la prefectura de Vaucluse (1999-2001) i de president de l'Habitació regional dels comptes d'Alsàcia de 2001 a 2005.
De 2005 a 2006, fou el director de l'hospitalització i de l'organització de les cures al ministeri de les Solidaritats i de la Cohesió social, a continuació de 2006 a 2007, és director de gabinet de Xavier Bertrand al ministeri de la Salut, a continuació al ministeri del Treball de 2007 a 2008.[3]
Al març 2008, fou escollit alcalde UMP de Prada de Conflent, a continuació al març 2010, fou escollit conseller regional del Languedoc-Rosselló, després d'haver portat la llista UMP-NC de Raymond Couderc als Pirineus Orientals. Exerceix aquesta funció fins l'any 2015.[3]
Al novembre 2010, reemplaça Raymond Soubie a la plaça d'aconsellar als afers socials al Gabinet del president de la República francesa a prop de Nicolas Sarkozy. El 28 de febrer de 2011, és anomenat secretari general adjunt de l'Elisi, funció que ocupa fins a la fi del mandat del president Sarkozy, el 15 de maig de 2012.[4][5][6]
Candidat a la 3a circumscripció dels Pirineus Orientals, és batut per la candidata del Partit Socialista Ségolène Neuville a les eleccions legislatives de 2012.[3] Donà suport a la candidatura de François Fillon per a la presidència de la UMP al congrés de tardor del 2012.[3]
A les eleccions municipals del març de 2014, és reelegit alcalde de Prada de Conflent a la primera volta amb un 70,19 % dels sufragis. Al març de l'any següent és elegit conseller departamental del cantó dels Pirineus catalans en tàndem amb Hélène Josende.[7][8]
Al setembre 2017, és nomenat delegat interministerial als Jocs Olímpics i paralímpics de 2024 a París. El 24 de gener de 2018, és a més anomenat delegat interministerial als grans esdeveniments esportius.[9] És president de l'Agència nacional de l'esport des de la seva fundació el 20 d'abril de 2019.[10]
En el moment de les eleccions municipals de 2020, és reelegit alcalde des de la primera volta, obtenint un 76% dels vots.[3] El 2 d'abril d'aquell any el primer ministre francès Édouard Philippe el nomena encarregat de coordinar el treball de reflexió del govern sobre les estratègies de sortida progressiva del confinament de la població francesa degut a la pandèmia de Covid-19.[11][12] Pocs mesos després, el 3 de juliol, Jean Castex és nomenat Primer Ministre pel President de la República Francesa.[13]
Vida privada
Jean Castex està casat amb Sandra Ribelaygue i és pare de quatre filles.[14]
Notes i referències
- ↑ «Jean Castex, du Gers à l’Élysée» (en francès). Sud Ouest, 24-11-2010..
- ↑ «Jean Castex» (en francès). Sciences-Po asso..
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Paul Turban. «Coronavirus : qui est Jean Castex, le "Monsieur déconfinement" du gouvernement ?». RTL, 7 avril 2020. [Consulta: 7 avril 2020]..
- ↑ Jean-Pierre Bédéï. «Le Gersois Jean Castex, un des piliers de l'Elysée» (en francès). La Dépêche du Midi, 14 avril 2011..
- ↑ Zoé Cadiot. «Le Catalan Jean Castex conseille le Président» (en francès). Midi Libre, 14-11-2011..
- ↑ Grégoire Biseau. «Jean Castex tait son passé à l’Elysée» (en francès). Libération, 28-05-2012..
- ↑ «PYRÉNÉES-CATALANES : Le duo Castex-Josende atteint des sommets» (en francès). L'Indépendant, 24-03-2015..
- ↑ «L’Assemblée départementale» (en francès). Pyrénées Orientales le Département..
- ↑ ; Présidence de la République«Compte-rendu du Conseil des ministres du mercredi 24 janvier 2018» (en francès). www.elysee.fr. [Consulta: 24 gener 2018]..
- ↑ Arrêté du 20 avril 2019 portant approbation de la convention constitutive du groupement d'intérêt public dénommé « Agence nationale du sport »
- ↑ Olivier Faye «Jean Castex, le « M. Déconfinement » du gouvernement» (en francès). Le Monde, 23402, 5 avril 2020, pàg. 12 [Consulta: 5 avril 2020]..
- ↑ Gauthier Vaillant. «Jean Castex, l’homme du déconfinement» (en francès). La Croix, 3 avril 2020. [Consulta: 5 avril 2020]..
- ↑ «Qui est Jean Castex, le nouveau Premier ministre?» (en francès). BFMTV. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «CV de M. le Maire» (en francès). Prades.com..