Cantueso: diferència entre les revisions
m Manteniment de plantilles |
m Afegint enllaç |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Per tal de fer el licor cal recol·lectar la flor del cantauesso, procedent només de les comarques de l'[[Alacantí]], del [[Baix Segura]], de l'[[Alt Vinalopó]], del [[Vinalopó Mitjà]] i del [[Baix Vinalopó]], en el moment de la màxima floració (maig i juny) mitjançant la poda o la sega per a recollir les flors i els seus peduncles, mai les parts llenyoses. Després es renten i s'assequen a l'aire en llocs amb poca llum i conservades a llocs frescs, secs i amb poca llum fins al moment de la seua utilització. |
Per tal de fer el licor cal recol·lectar la flor del cantauesso, procedent només de les comarques de l'[[Alacantí]], del [[Baix Segura]], de l'[[Alt Vinalopó]], del [[Vinalopó Mitjà]] i del [[Baix Vinalopó]], en el moment de la màxima floració (maig i juny) mitjançant la poda o la sega per a recollir les flors i els seus peduncles, mai les parts llenyoses. Després es renten i s'assequen a l'aire en llocs amb poca llum i conservades a llocs frescs, secs i amb poca llum fins al moment de la seua utilització. |
||
La seua elaboració està regulada com a [[Denominació Geogràfica]] controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d'Alacant» juntament amb l'[[anís coloma]], l'[[herbero]] i l'[[aperitiu cafè d'Alcoi]].<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3728050/20100513/herbes-sant-ponc-menjar-beure.html |títol=Herbes de Sant Ponç, per menjar i per beure |consulta=6/12/2014 |obra= |editor=Vilaweb |data=13/5/2010 |llengua=}}</ref> |
La seua elaboració està regulada com a [[Denominació Geogràfica]] controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de [[begudes espirituoses tradicionals d'Alacant]]» juntament amb l'[[anís coloma]], l'[[herbero]] i l'[[aperitiu cafè d'Alcoi]].<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3728050/20100513/herbes-sant-ponc-menjar-beure.html |títol=Herbes de Sant Ponç, per menjar i per beure |consulta=6/12/2014 |obra= |editor=Vilaweb |data=13/5/2010 |llengua=}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 00:11, 18 oct 2020
Tipus | licor |
---|---|
Origen | Espanya |
Ingredients | Lavandula |
El cantueso[1] o cantauesso és un licor elaborat a la província d'Alacant, especialment a les ciutats d'Elx i Monòver s'obté per la destil·lació de la flor i el peduncle de la planta del Thymus moroderi i alcohol neutre. El seu contingut en alcohol està comprès entre el 25% i el 35% amb un contingut mínim en sucre de 100 grams per litre, el que li proporciona un sabor dolç característic i un color que va des del transparent al bru. Per a la seua elaboració el licor ha de romandre un mínim de dos mesos en repòs podent ser envellit en barrils de roure[2] durant un període de dos anys com a mínim. Així mateix, el primer empresari que va comercialitzar el cantueso va ser el licorista monover Queremón Alfonso Prats (1886 – 1936).[3]
Per tal de fer el licor cal recol·lectar la flor del cantauesso, procedent només de les comarques de l'Alacantí, del Baix Segura, de l'Alt Vinalopó, del Vinalopó Mitjà i del Baix Vinalopó, en el moment de la màxima floració (maig i juny) mitjançant la poda o la sega per a recollir les flors i els seus peduncles, mai les parts llenyoses. Després es renten i s'assequen a l'aire en llocs amb poca llum i conservades a llocs frescs, secs i amb poca llum fins al moment de la seua utilització.
La seua elaboració està regulada com a Denominació Geogràfica controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d'Alacant» juntament amb l'anís coloma, l'herbero i l'aperitiu cafè d'Alcoi.[4]
Referències
- ↑ Atlas ilustrado de las hierbas y plantas aromáticas, medicinales y culinarias (en castellà). Susaeta, p. 75. ISBN 843055971X.
- ↑ «Cantueso Oro». A: La Semana Vitivinícola (en castellà), 1992.
- ↑ rafa. «Alfonso Prats, Queremón «KAP» | Autors i personatges de Monòver» (en castellà). [Consulta: 4 gener 2020].
- ↑ «Herbes de Sant Ponç, per menjar i per beure». Vilaweb, 13-05-2010. [Consulta: 6 desembre 2014].