Hans Eysenck: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Robot posa la Categoria:Alumnes de la Universitat College de Londres a partir de Wikidata |
||
Línia 15: | Línia 15: | ||
[[Categoria:Psicòlegs alemanys]] |
[[Categoria:Psicòlegs alemanys]] |
||
[[Categoria:Berlinesos]] |
[[Categoria:Berlinesos]] |
||
[[Categoria:Alumnes de la Universitat College de Londres]] |
Revisió del 11:32, 6 des 2020
Nom original | (en) Hans Jürgen Eysenck |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 4 març 1916 Berlín (Alemanya) |
Mort | 4 setembre 1997 (81 anys) Londres |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer de cervell ) |
Dades personals | |
Formació | University College de Londres |
Director de tesi | Cyril Burt |
Activitat | |
Camp de treball | Psicologia |
Ocupació | psicòleg, professor d'universitat |
Ocupador | King's College de Londres |
Interessat en | Personalitat |
Alumnes | José Luis Pinillos |
Obra | |
Estudiant doctoral | Chris Frith i Frank Farley (en) |
Família | |
Cònjuge | Sybil Eysenck |
Fills | Michael Eysenck |
Pares | Eduard Eysenck i Helga Molander |
Premis
| |
Hans Eysenck (Berlín, 1916 - Londres, 1997) va ser un psicòleg britànic d'origen alemany que va treballar sobre la intel·ligència i la personalitat. Exiliat a Londres per separar-se del règim nazi, va dictar nombroses conferències polèmiques i va ensenyar en diversos instituts de recerca, dins el corrent del conductisme.
Principals aportacions
Creia que la psicologia havia de basar-se en el mètode científic, i per tant usar l'estadística d'anàlisi de paràmetres del caràcter per arribar a conclusions sobre el subjecte (per aquest motiu, va criticar durament la psicoanàlisi), així com basar-se en la genètica. Dins d'aquest camp, va trobar proves que la neurosi i certs components de la intel·ligència eren hereditaris (i amb més influència en la vida de l'usualment acceptat).
Va afirmar, a més a més, que el tret de la personalitat més rellevant és l'extraversió. Aquesta sorgeix per la necessitat d'activació de l'escorça del cervell, els individus amb més necessitat d'activació busquen més el contacte amb els altres i són més sociables, mentre que aquells que tenen una estimulació suficient són més autònoms o tímids.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Eysenck |