Basalt: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Revertida Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Es desfà la revisió 25658916 de 83.43.175.100 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de roca}}
{{Infotaula de roca}}
El '''basalt''' és una [[roca ígnia]] [[roca volcànica|volcànica]] de color fosc, de rataaaagra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició [[màfic]]a —rica en [[silicat]]s de [[magnesi]] i [[ferro]], i de baix contingut en [[sílice]]. Constitueix una de les roques més abundants a l'[[escorça terrestre]], i també es troba a la superfície de la [[Lluna]] i de [[Mart (planeta)|Mart]], així com en alguns [[meteorit]]s. Els basalts solen tenir una [[textura (petrologia)|textura]] [[Pòrfir|porfírica]], amb [[fenocristall]]s d'[[olivina]], [[augita]] i [[plagioclasa]], i una [[matriu (geologia)|matriu]] cristal·lina fina. A vegades, pot presentar-se en forma de [[vidre]], denominat ''[[sideromelana]]'', amb molt pocs cristalls, o sense.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona| editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.51 | consulta=12 de novembre de 2014}}</ref>
El '''basalt''' és una [[roca ígnia]] [[roca volcànica|volcànica]] de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició [[màfic]]a —rica en [[silicat]]s de [[magnesi]] i [[ferro]], i de baix contingut en [[sílice]]. Constitueix una de les roques més abundants a l'[[escorça terrestre]], i també es troba a la superfície de la [[Lluna]] i de [[Mart (planeta)|Mart]], així com en alguns [[meteorit]]s. Els basalts solen tenir una [[textura (petrologia)|textura]] [[Pòrfir|porfírica]], amb [[fenocristall]]s d'[[olivina]], [[augita]] i [[plagioclasa]], i una [[matriu (geologia)|matriu]] cristal·lina fina. A vegades, pot presentar-se en forma de [[vidre]], denominat ''[[sideromelana]]'', amb molt pocs cristalls, o sense.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona| editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.51 | consulta=12 de novembre de 2014}}</ref>


El basalt és la roca volcànica més comuna i supera, pel que fa a superfície terrestre coberta, qualsevol altra roca ígnia, i fins i tot les supera totes juntes.<ref name="nat">[http://www.ne.se/lang/basalt Basalt], [[Nationalencyklopedin]] {{sv}}</ref> Forma la major part dels fons [[oceà]]nics. També hi ha grans extensions de basalt, anomenades ''[[trapp]]s'', sobre els continents. Les [[punt calent|illes oceàniques]] i els arcs volcànics [[Arc continental|continentals]] i [[Arc insular|insulars]] són altres llocs on es pot trobar basalt.
El basalt és la roca volcànica més comuna i supera, pel que fa a superfície terrestre coberta, qualsevol altra roca ígnia, i fins i tot les supera totes juntes.<ref name="nat">[http://www.ne.se/lang/basalt Basalt], [[Nationalencyklopedin]] {{sv}}</ref> Forma la major part dels fons [[oceà]]nics. També hi ha grans extensions de basalt, anomenades ''[[trapp]]s'', sobre els continents. Les [[punt calent|illes oceàniques]] i els arcs volcànics [[Arc continental|continentals]] i [[Arc insular|insulars]] són altres llocs on es pot trobar basalt.

Revisió del 13:30, 11 des 2020

Infotaula de rocaBasalt
Tipusrock type (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EpònimXuanwu Modifica el valor a Wikidata

El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica —rica en silicats de magnesi i ferro, i de baix contingut en sílice. Constitueix una de les roques més abundants a l'escorça terrestre, i també es troba a la superfície de la Lluna i de Mart, així com en alguns meteorits. Els basalts solen tenir una textura porfírica, amb fenocristalls d'olivina, augita i plagioclasa, i una matriu cristal·lina fina. A vegades, pot presentar-se en forma de vidre, denominat sideromelana, amb molt pocs cristalls, o sense.[1]

El basalt és la roca volcànica més comuna i supera, pel que fa a superfície terrestre coberta, qualsevol altra roca ígnia, i fins i tot les supera totes juntes.[2] Forma la major part dels fons oceànics. També hi ha grans extensions de basalt, anomenades trapps, sobre els continents. Les illes oceàniques i els arcs volcànics continentals i insulars són altres llocs on es pot trobar basalt.

El basalt té una densitat de 2,8 a 2,9 g/cm³, per la qual cosa és més dens que, per exemple, el granit.

Exemples de formacions terrestres

El poble de Castellfollit de la Roca, a la comarca de la Garrotxa, té la peculiaritat d'estar situat al damunt d'una espectacular cinglera basàltica. El basalt extret de pedreres com la del Boscarró, al municipi garrotxí de Sant Joan les Fonts, ha estat utilitzat per fer-ne llambordes per pavimentar carrers i carreteres.

És mundialment coneguda la formació basàltica anomenada Calçada del Gegant (en anglès, Giant's Causeway, i en gaèlic irlandès, Clochán an Aifir o Clochán na bhFómharach), situada a la costa nord-est d'Irlanda del Nord, al comtat d'Antrim, i formada per columnes basàltiques majoritàriament hexagonals procedents del refredament d'una colada.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basalt
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.51. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 
  2. Basalt, Nationalencyklopedin (suec)