Edifici de la Fundació Joan Miró: diferència entre les revisions
m eliminant paràmetres redundants, ara a WD |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
== Història == |
== Història == |
||
L'arquitecte Josep Lluís Sert, membre fundador del GATCPAC i amic de Joan Miró, es va plantejar la doble problemàtica que afecta els llocs destinats a exhibir obres d'art: la il·luminació i la circulació. L'edifici va ser projectat per aprofitar el màxim la llum natural gràcies al sistema d'il·luminació zenital i perquè l'usuari fes la visita sense passar dos cops pel mateix lloc, gràcies a la distribució de les sales al voltant d'un pati.<ref name="ipac"/> |
L'arquitecte Josep Lluís Sert, membre fundador del [[GATCPAC]] i amic de Joan Miró, es va plantejar la doble problemàtica que afecta els llocs destinats a exhibir obres d'art: la il·luminació i la circulació. L'edifici va ser projectat per aprofitar el màxim la llum natural gràcies al sistema d'il·luminació zenital i perquè l'usuari fes la visita sense passar dos cops pel mateix lloc, gràcies a la distribució de les sales al voltant d'un pati.<ref name="ipac"/> |
||
Abans de projectar aquesta obra Sert ja havia construït l'estudi de Miró a Mallorca i havia dissenyat un edifici de característiques similars a |
Abans de projectar aquesta obra, Sert ja havia construït l'estudi de Miró a Mallorca i havia dissenyat un edifici de característiques similars a [[Sant Pau (Alps Marítims)|Sant Pau de Vença]], la [[Fundació Maeght]].<ref name="ipac"/> |
||
La Fundació Joan Miró - Centre d'Estudis d'Art Contemporani, oberta al públic l'any 1975, va néixer amb un doble propòsit: ésser dipositària del llegat d'obres que Miró va donar a Barcelona i també un motor cultural per a la ciutat, dedicat a l'art contemporani en tots els seus vessants. L'edifici es va plantejar sota la idea de dos tipus d'infraestructures: expositives i d'estudi, amb un auditori, una biblioteca i un arxiu, a més de preveure la possibilitat d'una futura ampliació segons les necessitats de la institució. Ampliació que va projectar l'any 1986 l'arquitecte Jaume Freixa, antic col·laborador directe de Josep Lluís Sert.<ref name="ipac"/> |
La Fundació Joan Miró - Centre d'Estudis d'Art Contemporani, oberta al públic l'any 1975, va néixer amb un doble propòsit: ésser dipositària del llegat d'obres que Miró va donar a Barcelona i també un motor cultural per a la ciutat, dedicat a l'art contemporani en tots els seus vessants. L'edifici es va plantejar sota la idea de dos tipus d'infraestructures: expositives i d'estudi, amb un auditori, una biblioteca i un arxiu, a més de preveure la possibilitat d'una futura ampliació segons les necessitats de la institució. Ampliació que va projectar l'any 1986 l'arquitecte [[Jaume Freixa i Janariz|Jaume Freixa]], antic col·laborador directe de Josep Lluís Sert.<ref name="ipac"/> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 14:24, 19 des 2020
 | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||||||||||||||||
| Arquitecte | Josep Lluís Sert i López | ||||||||||||||||||||
| Construcció | S. XX Mitjan | ||||||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||||||
| Estil arquitectònic | Racionalisme | ||||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona, Sants-Montjuïc (Barcelonès) i Montjuïc (Barcelonès) | ||||||||||||||||||||
| Localització | Parc de Montjuïc | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||||||
| Tipus | Monument històric | ||||||||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 3870-MH BIC: RI-51-0011537 IPAC: 30605 | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
.jpg)
L'Edifici de la Fundació Joan Miró és una obra de Barcelona declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. És la seu de la Fundació Joan Miró.
Descripció
L'edifici, d'una sola planta, es desenvolupa al voltant d'un pati central tal com ho fa la casa romana entorn de l'impluvium i els claustres medievals. Des d'aquest pati, obert per una banda, es pot veure una molt bona vista de la ciutat. L'estructura de l'edifici que es base de moduls tal com ho fa l'arquitectura mediterrània i estableix en tot moment una relació de diàleg entre l'interior i l'exterior i crea un perfecte equilibri entre arquitectura i paisatge. Un element característic de l'edifici és el sistema d'il·luminació que permet el màxim d'aprofitament de la llum natural mitjançant unes lluernes en forma de quart de cilindre a través de les quals la llum solar, reflectida, penetra zenitalment a l'interior de manera que no produeix ombres i evita que els raigs de llum incideixin sobre les obres exposades o en els ulls dels visitants, sigui quina sigui l'altura del sol, variable segons les hores del dia i les estacions de l'any.[1]
Història
L'arquitecte Josep Lluís Sert, membre fundador del GATCPAC i amic de Joan Miró, es va plantejar la doble problemàtica que afecta els llocs destinats a exhibir obres d'art: la il·luminació i la circulació. L'edifici va ser projectat per aprofitar el màxim la llum natural gràcies al sistema d'il·luminació zenital i perquè l'usuari fes la visita sense passar dos cops pel mateix lloc, gràcies a la distribució de les sales al voltant d'un pati.[1]
Abans de projectar aquesta obra, Sert ja havia construït l'estudi de Miró a Mallorca i havia dissenyat un edifici de característiques similars a Sant Pau de Vença, la Fundació Maeght.[1]
La Fundació Joan Miró - Centre d'Estudis d'Art Contemporani, oberta al públic l'any 1975, va néixer amb un doble propòsit: ésser dipositària del llegat d'obres que Miró va donar a Barcelona i també un motor cultural per a la ciutat, dedicat a l'art contemporani en tots els seus vessants. L'edifici es va plantejar sota la idea de dos tipus d'infraestructures: expositives i d'estudi, amb un auditori, una biblioteca i un arxiu, a més de preveure la possibilitat d'una futura ampliació segons les necessitats de la institució. Ampliació que va projectar l'any 1986 l'arquitecte Jaume Freixa, antic col·laborador directe de Josep Lluís Sert.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fundació Joan Miró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
Enllaços externs
- «Fundació Joan Miró». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.