Lingala: diferència entre les revisions
m Bot elimina espais repetits |
m Tipografia |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|nomnadiu=Lingála |
|nomnadiu=Lingála |
||
|estats=[[Angola]], [[República Centreafricana]], [[República del Congo]] i [[República Democràtica del Congo]] |
|estats=[[Angola]], [[República Centreafricana]], [[República del Congo]] i [[República Democràtica del Congo]] |
||
|regió =10 |
|regió =10 milions|h1=2 milions|h2=8 milions |
||
|nació=[[República del Congo]], i [[República Democràtica del Congo]] (nacional) |
|nació=[[República del Congo]], i [[República Democràtica del Congo]] (nacional) |
||
|iso1=ln |
|iso1=ln |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
|sil=LIN |
|sil=LIN |
||
}} |
}} |
||
El '''lingala''' és una [[llengües bantus|llengua bantu]] parlada al nord-oest de la [[República Democràtica del Congo]] (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la [[República del Congo]], així com, en cert grau, a [[Angola]] i la [[República Centreafricana]]. Té més de 10 |
El '''lingala''' és una [[llengües bantus|llengua bantu]] parlada al nord-oest de la [[República Democràtica del Congo]] (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la [[República del Congo]], així com, en cert grau, a [[Angola]] i la [[República Centreafricana]]. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema [[Guthrie]] per classificar llengües [[bantu]]s. |
||
== Aspectes històrics, socials i culturals == |
== Aspectes històrics, socials i culturals == |
||
Revisió del 13:52, 7 gen 2021
| Lingála | |
|---|---|
  | |
| Altres noms | Ngala |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 2.000.000 |
| Oficial a | República del Congo, i República Democràtica del Congo (nacional) |
| Autòcton de | 10 milions |
| Estat | Angola, República Centreafricana, República del Congo i República Democràtica del Congo |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu centre-occidentals Bangi–Tetela (en)  llengües bangi-ntomba | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ln |
| ISO 639-2 | lin |
| ISO 639-3 | lin |
| SIL | LIN |
| Glottolog | ling1263 |
| Linguasphere | 99-AUI-f |
| Ethnologue | lin |
| IETF | ln |
El lingala és una llengua bantu parlada al nord-oest de la República Democràtica del Congo (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la República del Congo, així com, en cert grau, a Angola i la República Centreafricana. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema Guthrie per classificar llengües bantus.
Aspectes històrics, socials i culturals
Història
En el segle xix, la llengua franca usada al llarg del riu Congo era anomenada Lobangi, la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs (Zanzíbar, Comores i Tanganyika. Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de 1880 es va començar a conèixer com bangala i al voltant de 1900 es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide De boeck ( 1903).
El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del francès. També hi ha certa influència del portuguès, com en la veu per a mantega (mántéka), taula (mésa) sabates (sapátu), i fins i tot de l'holandès o anglès; per exemple, els termes per a llet (míliki), o llibre (búku). Els rebels congolesos usen actualment formes xifrades de la llengua per passar missatges, indesxifrables per a les agències d'intel·ligència occidentals.
Ús i Distribució
Fonologia i Escriptura
Fonologia
Vocals
| Anterior | Posterior | |
|---|---|---|
| Tancada | i | u |
| Semitancada | e | o |
| Semioberta | ɛ | ɔ |
| Oberta | a |
Consonants
| Bilabial | Llavi-< br/>DENTAL | Alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | b | t | d | k | ɡ | ||||||
| Nasal | m | n | ɲ | ŋ | ||||||||
| Fricativa | f | v | s | z | ʃ | (ʒ) | ||||||
| Aproximant | j | |||||||||||
| Aproximant lateral | l | |||||||||||
Exemples
Oració del Senyor
- Tatá wa bísó, ozala o likoló
- bato bakúmisa Nkómbó ya Yɔ́,
- bandima bokonzi bwa Y, mpo elingo Y
- basálá yangó o nsé,
- lokóla bakosálaka o likoló
- Pésa bísó lɛlɔ́ biléi bya mokɔlɔ na mokɔlɔ,
- límbisa mabé ma bísó
- lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
- Sálisa bísó tondima masngínyá t
- mpé bíkísa bísó o mabé.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lingala |
 |
Hi ha una edició en Lingala de la Viquipèdia |
| Oficial | |
|---|---|
| Nacionals | |
| Nadiues |
|
