Efecte Dunning-Kruger: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
Millores lingüístiques Etiquetes: Revertida editor visual |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Mr Pipo Dunning kruger.svg|miniatura]] |
[[Fitxer:Mr Pipo Dunning kruger.svg|miniatura]] |
||
L''''efecte Dunning-Kruger''' és un [[biaix cognitiu]], segons el qual els individus amb escassa habilitat o coneixements pateixen un efecte de superioritat il·lusori, considerant-se més [[Intel·ligència|intel·ligents]] que altres persones més preparades, tot mesurant incorrectament la seva habilitat per sobre de la realitat. Aquest biaix és atribuït a una inhabilitat metacognitiva del subjecte de reconèixer la seva pròpia ineptitud. Per contra, els individus altament qualificats tendeixen a subestimar la seva competència relativa; |
L''''efecte Dunning-Kruger''' és un [[biaix cognitiu]], segons el qual els individus amb escassa habilitat o coneixements pateixen un efecte de superioritat il·lusori, considerant-se més [[Intel·ligència|intel·ligents]] que altres persones més preparades, tot mesurant incorrectament la seva habilitat per sobre de la realitat. Aquest biaix és atribuït a una inhabilitat metacognitiva del subjecte de reconèixer la seva pròpia ineptitud. Per contra, els individus altament qualificats tendeixen a subestimar la seva competència relativa; desencerdament coclouen que les tasques que són fàcils per a ells també són fàcils per als altres. |
||
David Dunning i Justin Kruger de la [[Universitat Cornell]] van concloure: «La mala mesura de l'incompetent es deu a un error sobre si mateix, mentre que la mala mesura del competent |
David Dunning i Justin Kruger de la [[Universitat Cornell]] van concloure: «La mala mesura de l'incompetent es deu a un error sobre si mateix, mentre que la mala mesura del competent es deu a una error sobre els altres».<ref name="Kruger">{{ref-publicació|títol=Unskilled and Unaware of It: How Difficulties in Recognizing One's Own Incompetence Lead to Inflated Self-Assessments |nom=Justin |cognom=Kruger |coautors=David Dunning |publicació=[[Journal of Personality and Social Psychology]] |volum=77 |exemplar=6 |pàgines=1121–34 |any=1999 |pmid=10626367|doi=10.1037/0022-3514.77.6.1121 |id =}}</ref> |
||
== Proposta == |
== Proposta == |
||
El fenomen va ser demostrat en una sèrie d'experiments |
El fenomen va ser demostrat en una sèrie d'experiments fets per Justin Kruger i David Dunning, de la [[Universitat Cornell]] ([[Nova York]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]). Els resultats van ser publicats en el Journal of Personality and Social Psychology de desembre de 1999.<ref>* {{ref-publicació| autor = Kruger, Justin; Dunning, David |
||
|títol= Unskilled and Unaware of It: How Difficulties in Recognizing One's Own Incompetence Lead to Inflated Self-Assessments |
|títol= Unskilled and Unaware of It: How Difficulties in Recognizing One's Own Incompetence Lead to Inflated Self-Assessments |
||
|any= 1999 |
|any= 1999 |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
}}</ref> |
}}</ref> |
||
Kruger i Dunning van investigar cert nombre d'estudis previs que tendien a suggerir que en diverses habilitats com la comprensió lectora, conducció de vehicles de motor, i jocs com els [[escacs]] o el [[tennis]], “la ignorància |
Kruger i Dunning van investigar cert nombre d'estudis previs que tendien a suggerir que en diverses habilitats com la comprensió lectora, conducció de vehicles de motor, i jocs com els [[escacs]] o el [[tennis]], “la ignorància sovint proporciona més confiança que el coneixement” (com va dir Charles Darwin). La seva hipòtesi és que, en una habilitat típica que els humans posseeixen en major o menor grau: |
||
# Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar la seva pròpia habilitat. |
# Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar la seva pròpia habilitat. |
||
# Els individus incompetents són incapaços de reconèixer l'habilitat d'uns altres. |
# Els individus incompetents són incapaços de reconèixer l'habilitat d'uns altres. |
||
# Els individus incompetents són incapaços de reconèixer la seva extrema insuficiència. |
# Els individus incompetents són incapaços de reconèixer la seva extrema insuficiència. |
||
# Si poden ser entrenats per millorar substancialment el seu propi nivell d'habilitat, aquests individus poden reconèixer i acceptar la seva falta d'habilitats prèvia. |
# Si poden ser entrenats per a millorar substancialment el seu propi nivell d'habilitat, aquests individus poden reconèixer i acceptar la seva falta d'habilitats prèvia. |
||
Els investigadors van voler provar aquestes hipòtesis en |
Els investigadors van voler provar aquestes hipòtesis en estudiants de la universitat Cornell, que estaven matriculats en diverses carreres de psicologia. |
||
En una sèrie d'estudis, Kruger i Dunning van examinar les autovaloracions en [[raonament lògic]], [[gramàtica]] i [[humor]]. Després d'haver-los mostrat les puntuacions dels seus tests, van |
En una sèrie d'estudis, Kruger i Dunning van examinar les autovaloracions en [[raonament lògic]], [[gramàtica]] i [[humor]]. Després d'haver-los mostrat les puntuacions dels seus tests, van demanar als subjectes la seva estimació sobre la posició obtinguda en la classificació. Va resultar que, mentre que el grup dels competents estimava força bé la seva classificació, els incompetents la sobreestimaven. |
||
Un estudi posterior suggereix que els estudiants més incompetents milloren tant el seu nivell d'habilitat com la seva habilitat per estimar la seva posició en la classificació només després de rebre moltes classes en les habilitats que no tenien. |
Un estudi posterior suggereix que els estudiants més incompetents milloren tant el seu nivell d'habilitat com la seva habilitat per estimar la seva posició en la classificació només després de rebre moltes classes en les habilitats que no tenien. |
||
Daniel Ames i Lara Kammrath van estendre aquest treball a l'empatia |
Daniel Ames i Lara Kammrath van estendre aquest treball a l'empatia i a la pròpia percepció d'aquesta empatia.<ref>{{ref-publicació| autor = Ames, Daniel R.; Kammrath, Lara K. |
||
|títol= Mind-Reading and Metacognition: Narcissism, not Actual Competence, Predicts Self-Estimated Ability |
|títol= Mind-Reading and Metacognition: Narcissism, not Actual Competence, Predicts Self-Estimated Ability |
||
|any= Sep 2004 |
|any= Sep 2004 |
||
| Línia 35: | Línia 35: | ||
}}</ref> |
}}</ref> |
||
Altres treballs de Burson Larrick i Joshua Klayman han suggerit que l'efecte no és tan obvi i potser |
Altres treballs de Burson Larrick i Joshua Klayman han suggerit que l'efecte no és tan obvi i potser es deu als nivells de soroll i als [[prejudicis]]. |
||
Dunning i Kruger van guanyar el premi [[Premi Ig Nobel|Ig Nobel]] l'any [[2000]] pel seu treball. |
Dunning i Kruger van guanyar el premi [[Premi Ig Nobel|Ig Nobel]] l'any [[2000]] pel seu treball. |
||
=== Diferències culturals sobre l'auto percepció === |
=== Diferències culturals sobre l'auto percepció === |
||
En general, s'han |
En general, s'han fet estudis sobre l'efecte Dunning-Kruger en nord-americans, però els estudis sobre japonesos suggereixen que les forces culturals tenen un paper en l'aparició de l'efecte.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.worldcat.org/title/monitor-on-psychology-a-publication-of-the-american-psychological-association/oclc/718392014|título=Monitor on psychology: a publication of the American Psychological Association.|apellidos=American Psychological Association|fecha=2008|publicación=Monitor on psychology : a publication of the American Psychological Association.|fechaacceso=28 de abril de 2020|idioma=inglés|issn=1529-4978|oclc=718392014}}</ref> |
||
En l'estudi "Conseqüències divergents de l'èxit i el fracàs al [[Japó]] i l'[[Amèrica del Nord]]: una investigació de les motivacions de millora de si mateix i dels éssers mal·leables" (2001) es va assenyalar que els japonesos tendien a subestimar les seves capacitats i tendien a veure el baix rendiment (fracàs) com una oportunitat per millorar les seves aptituds en una tasca concreta, augmentant així el seu valor per al grup social.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.worldcat.org/title/journal-of-personality-and-social-psychology/oclc/772652686|título=Journal of Personality and Social Psychology.|fecha=2008|publicación=Journal of Personality and Social Psychology.|fechaacceso=28 de abril de 2020|idioma=inglés|issn=0022-3514|oclc=772652686}}</ref> |
En l'estudi "Conseqüències divergents de l'èxit i el fracàs al [[Japó]] i l'[[Amèrica del Nord]]: una investigació de les motivacions de millora de si mateix i dels éssers mal·leables" (2001) es va assenyalar que els japonesos tendien a subestimar les seves capacitats i tendien a veure el baix rendiment (el fracàs) com una oportunitat per a millorar les seves aptituds en una tasca concreta, augmentant així el seu valor per al grup social.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.worldcat.org/title/journal-of-personality-and-social-psychology/oclc/772652686|título=Journal of Personality and Social Psychology.|fecha=2008|publicación=Journal of Personality and Social Psychology.|fechaacceso=28 de abril de 2020|idioma=inglés|issn=0022-3514|oclc=772652686}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 23:26, 13 gen 2021
L'efecte Dunning-Kruger és un biaix cognitiu, segons el qual els individus amb escassa habilitat o coneixements pateixen un efecte de superioritat il·lusori, considerant-se més intel·ligents que altres persones més preparades, tot mesurant incorrectament la seva habilitat per sobre de la realitat. Aquest biaix és atribuït a una inhabilitat metacognitiva del subjecte de reconèixer la seva pròpia ineptitud. Per contra, els individus altament qualificats tendeixen a subestimar la seva competència relativa; desencerdament coclouen que les tasques que són fàcils per a ells també són fàcils per als altres.
David Dunning i Justin Kruger de la Universitat Cornell van concloure: «La mala mesura de l'incompetent es deu a un error sobre si mateix, mentre que la mala mesura del competent es deu a una error sobre els altres».[1]
Proposta
El fenomen va ser demostrat en una sèrie d'experiments fets per Justin Kruger i David Dunning, de la Universitat Cornell (Nova York, Estats Units). Els resultats van ser publicats en el Journal of Personality and Social Psychology de desembre de 1999.[2]
Kruger i Dunning van investigar cert nombre d'estudis previs que tendien a suggerir que en diverses habilitats com la comprensió lectora, conducció de vehicles de motor, i jocs com els escacs o el tennis, “la ignorància sovint proporciona més confiança que el coneixement” (com va dir Charles Darwin). La seva hipòtesi és que, en una habilitat típica que els humans posseeixen en major o menor grau:
- Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar la seva pròpia habilitat.
- Els individus incompetents són incapaços de reconèixer l'habilitat d'uns altres.
- Els individus incompetents són incapaços de reconèixer la seva extrema insuficiència.
- Si poden ser entrenats per a millorar substancialment el seu propi nivell d'habilitat, aquests individus poden reconèixer i acceptar la seva falta d'habilitats prèvia.
Els investigadors van voler provar aquestes hipòtesis en estudiants de la universitat Cornell, que estaven matriculats en diverses carreres de psicologia.
En una sèrie d'estudis, Kruger i Dunning van examinar les autovaloracions en raonament lògic, gramàtica i humor. Després d'haver-los mostrat les puntuacions dels seus tests, van demanar als subjectes la seva estimació sobre la posició obtinguda en la classificació. Va resultar que, mentre que el grup dels competents estimava força bé la seva classificació, els incompetents la sobreestimaven.
Un estudi posterior suggereix que els estudiants més incompetents milloren tant el seu nivell d'habilitat com la seva habilitat per estimar la seva posició en la classificació només després de rebre moltes classes en les habilitats que no tenien.
Daniel Ames i Lara Kammrath van estendre aquest treball a l'empatia i a la pròpia percepció d'aquesta empatia.[3]
Altres treballs de Burson Larrick i Joshua Klayman han suggerit que l'efecte no és tan obvi i potser es deu als nivells de soroll i als prejudicis.
Dunning i Kruger van guanyar el premi Ig Nobel l'any 2000 pel seu treball.
Diferències culturals sobre l'auto percepció
En general, s'han fet estudis sobre l'efecte Dunning-Kruger en nord-americans, però els estudis sobre japonesos suggereixen que les forces culturals tenen un paper en l'aparició de l'efecte.[4]
En l'estudi "Conseqüències divergents de l'èxit i el fracàs al Japó i l'Amèrica del Nord: una investigació de les motivacions de millora de si mateix i dels éssers mal·leables" (2001) es va assenyalar que els japonesos tendien a subestimar les seves capacitats i tendien a veure el baix rendiment (el fracàs) com una oportunitat per a millorar les seves aptituds en una tasca concreta, augmentant així el seu valor per al grup social.[5]
Referències
- ↑ Kruger, Justin; David Dunning «Unskilled and Unaware of It: How Difficulties in Recognizing One's Own Incompetence Lead to Inflated Self-Assessments». Journal of Personality and Social Psychology, 77, 6, 1999, pàg. 1121–34. DOI: 10.1037/0022-3514.77.6.1121. PMID: 10626367.
- ↑ * Kruger, Justin; Dunning, David «Unskilled and Unaware of It: How Difficulties in Recognizing One's Own Incompetence Lead to Inflated Self-Assessments». Journal of Personality and Social Psychology, 77, 6, 1999. 10626367, pág. 1121-34.
- ↑ Ames, Daniel R.; Kammrath, Lara K. «Mind-Reading and Metacognition: Narcissism, not Actual Competence, Predicts Self-Estimated Ability». Journal of Nonverbal Behavior, 28, 3, Sep 2004. 10.1023/B:JONB.0000039649.20015.0e, pág. 187-209.
- ↑ «Monitor on psychology: a publication of the American Psychological Association.» (en inglés). Monitor on psychology : a publication of the American Psychological Association., 2008. ISSN: 1529-4978. 718392014 [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Journal of Personality and Social Psychology.» (en inglés). Journal of Personality and Social Psychology., 2008. ISSN: 0022-3514. 772652686 [Consulta: 28 abril 2020].
Vegeu també
- Pseudoescepticisme
- Apologia de Sòcrates, on es pot trobar una idea inversa del principi (el que més sap sol ponderar la seva experiència com a insuficient)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efecte Dunning-Kruger |
- «Com descobrir a un incompetent aplicant l'Efecte Dunning Kruger i altres biaixos cognitius» (en castellà).
- «Explicació» (en castellà). Youtube.