Abd-ar-Rahman Sanxuelo: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Al-Mamun Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir''' ({{Lang-ar|المأمون عبد الرحمن بن محمد بن أبي عامر|tr=al-Maʾmūn ʿAbd ar-Raḥmān b. Muḥammad b. Abī ʿĀmir}}), més conegut com '''Abd-ar-Rahman Sanxuelo''' pel seu malnom '''Xanjul''' ({{Lang-ar|شنجول|tr=Xanjūl}}), arabització del romanç '''Sanxuelo''', literalment ‘petit Sanç’, fou fill del famós [[Almansor]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bariani |nom=Laura |títol=Almanzor |url=http://books.google.cat/books?vid=ISBN9788489569850&printsec=frontcover&redir_esc=y#v=onepage&q=sanchuelo&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial NEREA |data=2003 |pàgines=221 |isbn=8489569851}}</ref> i ''[[hàjib]]'' de l'[[Califat de Còrdova|Àndalus omeia]]. Va prendre el ''[[làqab]]'' de '''Nàssir-ad-Dawla''' ({{Lang-ar|ناصر الدولة|tr=Nāṣir ad-Dawla}}). |
'''Al-Mamun Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir''' ({{Lang-ar|المأمون عبد الرحمن بن محمد بن أبي عامر|tr=al-Maʾmūn ʿAbd ar-Raḥmān b. Muḥammad b. Abī ʿĀmir}}), més conegut com '''Abd-ar-Rahman Sanxuelo''' pel seu malnom '''Xanjul''' ({{Lang-ar|شنجول|tr=Xanjūl}}), arabització del romanç '''Sanxuelo''', literalment ‘petit Sanç’, fou fill del famós [[Almansor]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bariani |nom=Laura |títol=Almanzor |url=http://books.google.cat/books?vid=ISBN9788489569850&printsec=frontcover&redir_esc=y#v=onepage&q=sanchuelo&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial NEREA |data=2003 |pàgines=221 |isbn=8489569851}}</ref> i ''[[hàjib]]'' de l'[[Califat de Còrdova|Àndalus omeia]]. Va prendre el ''[[làqab]]'' de '''Nàssir-ad-Dawla''' ({{Lang-ar|ناصر الدولة|tr=Nāṣir ad-Dawla}}). |
||
Portava el malnom Sanxuelo perquè era, per part de mare, nét de [[Garcia |
Portava el malnom Sanxuelo perquè era, per part de mare, nét de [[Garcia Sanxes II de Pamplona|Garcia Sanxes II de Navarra]], rei de [[Pamplona]]. A la mort del seu germà gran [[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar]] ([[1008]]) el va succeir com a ''[[hàjib]]''. Al-Mudhàffar preparava una expedició contra [[Castella]], quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del riu [[Guadimellato]], prop de Còrdova ([[20 d'octubre]] del [[1008]]) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd-ar-Rahman Sanxuelo. Aquest va obligar al califa [[Hixam al-Muàyyad bi-L·lah]] a atorgar-li el nomenament de ''hàjib''. |
||
Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències amazigòfiles. Primer va obligar al califa Hixam II a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del [[1008]]) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah]], oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els marwanesos,<ref>Hi havia un altre partit, els amrís, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del ''hàjib'' donant suport al califa, però oposant-se a al-Mahdí. </ref> mentre que el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar de l'alcàsser i van obligar a Hixam II a abdicar i van proclamar califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del [[1008]] o principis del [[1009]]). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels [[amirites|amírides]], la família d'Almansor, a [[Madīnat al-Zahrā]]. |
Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències amazigòfiles. Primer va obligar al califa Hixam II a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del [[1008]]) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah]], oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els marwanesos,<ref>Hi havia un altre partit, els amrís, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del ''hàjib'' donant suport al califa, però oposant-se a al-Mahdí. </ref> mentre que el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar de l'alcàsser i van obligar a Hixam II a abdicar i van proclamar califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del [[1008]] o principis del [[1009]]). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels [[amirites|amírides]], la família d'Almansor, a [[Madīnat al-Zahrā]]. |
Revisió del 08:24, 18 maig 2021
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 983 (Gregorià) Còrdova |
Mort | 3 març 1009 (25/26 anys) Còrdova |
Hàjib | |
1008 – 1009 ← Abd-al-Màlik al-Mudhàffar | |
Dades personals | |
Religió | Sunnisme |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Família | |
Fills | Abd-al-Aziz al-Mansur |
Pares | Almansor i Urraca Sánchez de Pamplona |
Germans | Abd-al-Màlik al-Mudhàffar |
Al-Mamun Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir (àrab: المأمون عبد الرحمن بن محمد بن أبي عامر, al-Maʾmūn ʿAbd ar-Raḥmān b. Muḥammad b. Abī ʿĀmir), més conegut com Abd-ar-Rahman Sanxuelo pel seu malnom Xanjul (àrab: شنجول, Xanjūl), arabització del romanç Sanxuelo, literalment ‘petit Sanç’, fou fill del famós Almansor[1] i hàjib de l'Àndalus omeia. Va prendre el làqab de Nàssir-ad-Dawla (àrab: ناصر الدولة, Nāṣir ad-Dawla).
Portava el malnom Sanxuelo perquè era, per part de mare, nét de Garcia Sanxes II de Navarra, rei de Pamplona. A la mort del seu germà gran Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (1008) el va succeir com a hàjib. Al-Mudhàffar preparava una expedició contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del riu Guadimellato, prop de Còrdova (20 d'octubre del 1008) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd-ar-Rahman Sanxuelo. Aquest va obligar al califa Hixam al-Muàyyad bi-L·lah a atorgar-li el nomenament de hàjib.
Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències amazigòfiles. Primer va obligar al califa Hixam II a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del 1008) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el regne de Lleó, i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els marwanesos,[2] mentre que el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar de l'alcàsser i van obligar a Hixam II a abdicar i van proclamar califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del 1008 o principis del 1009). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels amírides, la família d'Almansor, a Madīnat al-Zahrā.
Sanxuelo encara disposava de l'exèrcit i va trigar temps a decidir què feia. Finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de març del 1009.
Referències
- ↑ Bariani, Laura. Almanzor (en castellà). Editorial NEREA, 2003, p. 221. ISBN 8489569851.
- ↑ Hi havia un altre partit, els amrís, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del hàjib donant suport al califa, però oposant-se a al-Mahdí.
Bibliografia
- Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Le Caire, 1944-1953.