Emirat de Làrida: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 95: | Línia 95: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{ref-publicació| cognom= Martín Duque | nom= Angel J. |eellaçautor= |article= Aragón y Navarra según el "Kitab ar-Rawd al mi tar", traducción y comentario |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2110867 |publicació= Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses |volum= 27 |data= '''1956''' |pàgines= 247-258 |issn= 518-4088 |
* {{ref-publicació| cognom= Martín Duque | nom= Angel J. |eellaçautor= |article= Aragón y Navarra según el "Kitab ar-Rawd al mi tar", traducción y comentario |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2110867 |publicació= Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses |volum= 27 |data= '''1956''' |pàgines= 247-258 |issn= 518-4088 |ref= MARTIN-1956}} |
||
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |títol=Història de Catalunya |url=https://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA142&lpg=PA142&dq=lleida+1123&source=bl&ots=4hcKybM0lF&sig=-KzhABOotlJn6HNI0VhOjmE8M-0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijg9TY0qvLAhWBuBQKHbLTDmIQ6AEIXDAJ#v=onepage&q=lleida%201123&f=false |editorial=Alpha |data=1962 |
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |títol=Història de Catalunya |url=https://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA142&lpg=PA142&dq=lleida+1123&source=bl&ots=4hcKybM0lF&sig=-KzhABOotlJn6HNI0VhOjmE8M-0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijg9TY0qvLAhWBuBQKHbLTDmIQ6AEIXDAJ#v=onepage&q=lleida%201123&f=false |editorial=Alpha |data=1962 |ref=harv }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 17:35, 16 juny 2021
| ||||
|
| ||||
 Castell de la Suda | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Larida 41° 37′ N, 0° 37′ E / 41.617°N,0.617°E | |||
| Període històric | ||||
| Caiguda del Califat de Còrdova | 1031 | |||
| Conquesta per part de la Corona d'Aragó | 1149 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Taifa | |||
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (en àrab طائفة لاردة, ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Història
En 1039 Al-Mustaín conquereix la taifa de Saragossa i regna a tot Al-Tagr al-Ala (la Frontera Superior). El seu fill Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar heretà el reialme lleidatà, cedint el 1050, Camarasa i Cubells al comtat de Barcelona,[1] i l'emirat li fou arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de Saraqusta, qui en morir deixà l'emirat de Larida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, i a la seva mort en 1090 el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla,[2] el darrer dels Banu Hud a la ciutat,[2] que s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid.
Posteriorment caigué en poder dels almoràvits, i restà en mans de successius governadors saharians, el més conegut dels quals va ser Abu-Hilal (conegut també com a Avin-Hilet o Avifelel) que pactà una aliança amb Ramon Berenguer III el 14 de novembre de 1120 a canvi d'evitar la caiguda de Larida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al Mediterrani, doncs avançaven a l'Aragó i conquerien Saraqusta el 1118. Alfons el Bataller, que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar setge a la ciutat[3] el maig de 1122.[4]
Més endavant Al-Mudhàffar va lliurar Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell el 24 d'octubre de 1149.
Llista de governants de l'Emirat de Làrida
- Als almoràvits (1102)
Referències
- ↑ Bolòs, Jordi; Busqueta, Joan J. Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació. Universitat de Lleida, 1997, p. 54. ISBN 8484097005.
- ↑ 2,0 2,1 Sancho i Planas, Marta. Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens. Editorial UOC, 2011, p. 77. ISBN Editorial UOC.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 141.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 142.
Bibliografia
- Martín Duque, Angel J. «Aragón y Navarra según el "Kitab ar-Rawd al mi tar", traducción y comentario». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 27, 1956, pàg. 247-258. ISSN: 518-4088.
- Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962.[Enllaç no actiu]