Joan Creixell

Joan Crexell i Playà (Barcelona 31 de juliol 1946-1994) historiador i escriptor català, nebot de Joan Crexells i Vallhonrat. Es llicencià en Ciències de la Informació i ha estat membre del Pen Club Català; membre de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana; membre de la Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d'Estudis Catalans i col·laborador del Centre d’Història Contemporània de la Generalitat de Catalunya.

Del 1972 al 1976 col·laborà amb el Servei d'Informació Català (SIC) de Miquel Sellarès i Perelló i va fer tasca editorial per a l'Assemblea de Catalunya, raó per la qual fou detingut i passà a la clandestinitat. Del 1976 al 1980 fou militant de Convergència Democràtica de Catalunya, però l'abandonà per discrepàncies amb Jordi Pujol. El 1986 es presentà com a independent en els llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya i el 1987 fou un dels impulsors i fundadors de la Convenció per la Independència Nacional, de la que en serà president fins el 1991.

Ha estat un important divulgador d'història contemporània catalana, preferentment de temàtica nacionalista i independentista.

Obres

• Premsa catalana clandestina, 1970-1977, Edicions Crit, 1977
• Poesia patriòtica catalana sota la Dictadura de Primo de Rivera, edició de l’autor, 1977
• La fi del cagaelàstics. Poesia política anònima, 1939-1979, Edicions de la Magrana, 1980
• Els fets del Palau i el Consell de guerra a Jordi Pujol, Edicions de la Magrana, 1982
• Si és boig, que el tanquin! Poesia popular anònima, 1977-1982, amb col·laboració de Pere Quart, Editorial El Llamp, 1983
• Origen de la bandera independentista, Editorial El Llamp, 1984
• El monument a Rafael de Casanova, Editorial El Llamp, 1986.
• La Caputxinada, Edicions 62, 1986.
• Premsa catalana clandestina i d’exili, 1917-1938, Editorial El Llamp, 1987.
• El Complot de Garraf, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
• La bandera dels catalans d'Amèrica, edició de l'autor, 1993.