Crema controlada: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
Retocada la introducció
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Autumn burn 2.jpg|miniatura|Crema controlada de pastures feta a la tardor.]]La '''crema controlada''' o desbrossament mitjançant el [[foc]], (en [[anglès]]: ''Controlled burn'') és una tècnica de supressió i mitigació d'[[incendis forestals]] descontrolats mitjançant incendis controlats del material combuestible acumulat. En les seves variants és una pràctica agrícola ancestral practicada a tot el món.
[[Fitxer:Autumn burn 2.jpg|miniatura|Crema controlada de pastures feta a la tardor.]][[Fitxer:Northwest Crown Fire Experiment.png|miniatura|Foc experimental al Canadà.]]


[[Fitxer:Prescribed burn in a Pinus nigra stand in Portugal.JPG|miniatura|Un foc controlat dins un bosc de [[pinassa]] de Portugal]]La '''crema controlada,''' '''contrafoc''',<ref>{{Ref-llibre|títol=Diccionari de bombers|url=https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/216/search/contrafoc?type=basic&language=&condition=match|data=novembre 1995|editorial=Termcat. Generalitat de Catalunya|isbn=84-393-3689-6}}</ref> o '''foc tècnic''',<ref>{{Ref-web|url=https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/NDMyMDU1OQ%3D%3D|títol=Foc tècnic|editor=Termcat. Generalitat de Catalunya}}</ref> és una tècnica de supressió i mitigació d'[[incendis forestals]] descontrolats mitjançant incendis controlats del material combustible acumulat. En les seves variants és una pràctica agrícola ancestral practicada a tot el món.
Originàriament el terme ''tallar i cremar'', en [[francès]] d' "écobuage", designava el treball d'aixecar de la vegetació la capa superficial de l'[[humus]] mitjançant un "écobue", eina similar a l'[[aixada]] (''houe''), la incineració en petits munts i estendre'n la cendra sobre el sòl per tal d'enriquir-lo en elements nutritius.


⚫
El [[foc]] és una part natural de l'ecologia tant del bosc com de les praderies i el foc controlat pot ser una eina de gestió mitjançant la reducció a l'hivern de la càrrega de combustible.<ref>[http://www.hillside.rfsa.org.au/lowintensityhrburn.pdf Guidelines for Low Intensity Bushfire Hazard Redustion Burning] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190312012412/http://www.hillside.rfsa.org.au/lowintensityhrburn.pdf |date=2019-03-12 }} Retrieved on 11-3-2009</ref> La crema controlada estimula la germinació d'algunes llavors d'espècies forestals que renoven el bosc (espècies seròtines).<ref>{{Ref-web|url=http://www.alertaforestal.com/pi-blanc-mes-resistent-foc-sequera/|títol=Pi blanc, el més resistent al foc i la sequera|editor=Alerta Forestal|data=7 juny 2019}}</ref>
[[Fitxer:Northwest Crown Fire Experiment.png|miniatura|Foc experimental al Canadà.]]

[[Fitxer:Prescribed burn in a Pinus nigra stand in Portugal.JPG|miniatura|Un foc controlat dins un bosc de [[pinassa]] de Portugal]]

⚫
El [[foc]] és una part natural de l'[[ecologia]] tant del [[bosc]] com de les [[Prat|praderies]] i el foc controlat pot ser una eina de gestió mitjançant la reducció a l'hivern de la càrrega de combustible.<ref>[http://www.hillside.rfsa.org.au/lowintensityhrburn.pdf Guidelines for Low Intensity Bushfire Hazard Redustion Burning] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190312012412/http://www.hillside.rfsa.org.au/lowintensityhrburn.pdf |date=2019-03-12 }} Retrieved on 11-3-2009</ref> La crema controlada estimula la germinació d'algunes llavors d'espècies forestals que renoven el bosc (espècies serotines).


== Història ==
== Història ==

Revisió del 16:48, 21 oct 2021

Crema controlada de pastures feta a la tardor.
Foc experimental al Canadà.
Un foc controlat dins un bosc de pinassa de Portugal

La crema controlada, contrafoc,[1] o foc tècnic,[2] és una tècnica de supressió i mitigació d'incendis forestals descontrolats mitjançant incendis controlats del material combustible acumulat. En les seves variants és una pràctica agrícola ancestral practicada a tot el món.

El foc és una part natural de l'ecologia tant del bosc com de les praderies i el foc controlat pot ser una eina de gestió mitjançant la reducció a l'hivern de la càrrega de combustible.[3] La crema controlada estimula la germinació d'algunes llavors d'espècies forestals que renoven el bosc (espècies seròtines).[4]

Història

Xenofont ja parla de la tècnica de tallar i cremar. Els amerindis i els colonitzadors europeus d'Amèrica utilitzaven incendis per a millorar els pastius que d'aquesta manera tornaven a créixer més tendres. També els aborígens australians la utilitzaven.[5][6]

Des de 1995, el US Forest Service lentament ha incorporat les pràctiques de crema controlada en la política de gestió dels seus boscos.[7]

Contrafoc

El contrafoc, en anglès:Back burning)[8] és una tècnica utilitzada per al control dels incendis mentre aquests s'estan produint. Creen una línia negra ("black line") per aturar el progrés del foc. Sovint es fan servir els tallafocs com a punts de partida dels contrafocs.[9]

Ús forestal

En aquest cas es tracta de prevenir els incendis, en el cas de Florida, durant la secada de l'any 1995, hi va haver incendis catastròfics que també van cremar molts habitatges. Els serveis forestals oficials de Florida van determinar que la causa subjacent havia estat haver cessat en la política de fer focs controlats previs.[10]

Tanmateix en els incendis controlats massa extensos com en els accidentals les altes temperatures poden danyar el sòl de forma física, química i per esterilització microbiològica.,.[11]

Els focs controlats redueixen el combustible i poden millorar els hàbitats per a la vida silvestre,[12] milloren a curt termini el farratge per a la pastura, millora l'accessibilitat, ajuda a controlar les malalties dels arbres i perpetua les espècies que depenen dels incendis.[13] El foc és vital per a la recuperació d'algunes espècies amenaçades com és el cas de Pituophis ruthveni de la Louisiana i Texas.[14] En particular, les pinyes del Sequoia gegant depén del foc per a reproduir-se. Eucalyptus regnans d'Austràlia també depén del foc però d'una manera diferent, ja que les seves llavors necessiten els nutrients de les cendres provocades pels incendis.[15]

Referències

  1. ↑ Diccionari de bombers. Termcat. Generalitat de Catalunya, novembre 1995. ISBN 84-393-3689-6. 
  2. ↑ «Foc tècnic». Termcat. Generalitat de Catalunya.
  3. ↑ Guidelines for Low Intensity Bushfire Hazard Redustion Burning Arxivat 2019-03-12 a Wayback Machine. Retrieved on 11-3-2009
  4. ↑ «Pi blanc, el més resistent al foc i la sequera». Alerta Forestal, 07-06-2019.
  5. ↑ «Spatially-explicit simulation of the effect of prescribed burning on fire regimes and plant extinctions in shrublands typical of south-eastern Australia». Biological Conservation, 86, 1, 1998, pàg. 83–95. DOI: 10.1016/S0006-3207(97)00170-5 [Consulta: 28 febrer 2012].
  6. ↑ «Prehistoric fire area and emissions from California’s forests, woodlands, shrublands, and grasslands». Forest Ecology and Management, 251, 2007, pàg. 205–216. DOI: 10.1016/j.foreco.2007.06.005 [Consulta: 28 febrer 2012].
  7. ↑ «Federal Forest-Fire Policy in the United States». Ecological Society of America: Ecological Applications, 15, 2, 2005, pàg. 532–542. DOI: 10.1890/04-0545 [Consulta: 28 febrer 2012].
  8. ↑ What is Hazard Reduction? Arxivat 2019-10-09 a Wayback Machine. Retrieved on 10-3-2009
  9. ↑ Backburning in controlling bushfires to prevent spreading Arxivat 2012-12-05 a Wayback Machine. Retrieved on 10-3-2009
  10. ↑ «Fuel loads, fire regimes, and post-fire fuel dynamics in Florida Keys pine forests». International Journal of Wildland Fire, 15, 2006, pàg. 463–478. DOI: 10.1071/wf05100. Arxivat 2011-12-11 a Wayback Machine.
  11. ↑ Julie E. Korb; Nancy C. Johnson and W. W. Covington «Slash Pile Burning Effects on Soil Biotic and Chemical Properties and Plant Establishment: Recommendations for Amelioration». Restoration Ecology, 12, 1, març 2004, pàg. 52–62. DOI: 10.1111/j.1061-2971.2004.00304.x.
  12. ↑ «Whither wildlife without fire?». Treesearch.fs.fed.us, 16-06-2011. [Consulta: 25 juny 2011].
  13. ↑ «Reasons For Prescribed Fire In Forest Resource Management - A Guide for Prescribed Fire in Southern Forests». Bugwood.org, 24-03-2003. Arxivat de l'original el 2011-07-05. [Consulta: 25 juny 2011].
  14. ↑ [enllaç sense format] http://www.fws.gov/southwest/clearlakees/PDF/PINESNAKE.pdf
  15. ↑ «The Private Life of Plants». Internet Archive.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crema controlada
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crema_controlada&oldid=28470268»