Fakhr-ad-Dawla: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m eliminant text d'indexació automàtica ocult
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan''', més conegut simplement pel seu ''[[làqab]]'' com a '''Fakhr-ad-Dawla''' —en [[àrab]] '''فخر الدولة''', ''Faẖr ad-Dawla''— ([[952]]-[[997]]) fou el tercer fill del [[sultà]] [[Buwàyhides|buwàyhida o búyida]] [[Rukn-ad-Dawla]]. La seva mare era una filla d'al-Hàssan ibn Fayuran, cosí de [[Maqan ibn Kaki]].
'''Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan''', més conegut simplement pel seu ''[[làqab]]'' com a '''Fakhr-ad-Dawla''' ({{Lang-ar|فخر الدولة|tr=Faẖr ad-Dawla}}) ([[952]]-[[997]]) fou el tercer fill del [[sultà]] [[Buwàyhides|buwàyhida o búyida]] [[Rukn-ad-Dawla]]. La seva mare era una filla d'al-Hàssan ibn Fayuran, cosí de [[Maqan ibn Kaki]].


Malalt el seu pare, va convocar als seus fills [[Adud-ad-Dawla]], [[Muàyyad-ad-Dawla]] i Fakhr-ad-Dawla i els va comunicar la successió: la sobirania suprema seria per al fill gran Adud-ad-Dawla i els altres dos fills rebrien territoris al Jibal. El feu de Fakhr-ad-Dawla seria [[Hamadan]] i [[Dinawar]] que estava dominat en part pels kurds [[hasanwàyhides]], mentre Muàyyad rebria [[Isfahan]] i [[Rayy]]. Rukn-ad-Dawla va morir el [[977]].
Malalt el seu pare, va convocar als seus fills [[Àdud-ad-Dawla]], [[Muàyyid-ad-Dawla]] i Fakhr-ad-Dawla i els va comunicar la successió: la sobirania suprema seria per al fill gran Adud-ad-Dawla i els altres dos fills rebrien territoris al Jibal. El feu de Fakhr-ad-Dawla seria [[Hamadan]] i [[Dinawar]] que estava dominat en part pels kurds [[hasanwàyhides]], mentre Muàyyid-ad-Dawla rebria [[Isfahan]] i [[Rayy]]. Rukn-ad-Dawla va morir el [[977]].


Fakhr, que aspirava a més, es va aliar amb el seu cosí Izz al-Dawla Bakhtiyar, fill de [[Muizz al-Dawla]] (germà de Rukn al-Dawla), amb Hasanwayh i amb Kabus ibn Washmagir dels [[ziyàrides]] de [[Gurgan]]. Adud al-Dawla va derrotar a Bakhtiyar i als [[hamdànides]] de Mossul, i Hansanwayh va morir, i Fakhr fou expulsat del seu feu el [[979]] i va fugir al [[Gran Khorasan |Khurasan]] (junt amb Kabus ibn Washmagir) sota la protecció del governador [[samànida]] de la regió Husam al-Dawla Tash; Muayyid al-Dawla va rebre els seus territoris i els dels ziyàrides.
Fakhr-ad-Dawla, que aspirava a més, es va aliar amb el seu cosí Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, fill de [[Muizz al-Dawla|Muizz-ad-Dawla]] (germà de Rukn-ad-Dawla), amb Hassanwayh i amb [[Qabus ibn Wuixmaguir]] dels [[ziyàrides]] de [[Gurgan]]. Adud-ad-Dawla va derrotar a Bakhtiyar i als [[hamdànides]] de Mossul, i Hassanwayh va morir, i Fakhr fou expulsat del seu feu el [[979]] i va fugir al [[Gran Khorasan |Khurasan]] (junt amb Kabus ibn Washmagir) sota la protecció del governador [[samànida]] de la regió Hussam-ad-Dawla Tash; Muàyyid-ad-Dawla va rebre els seus territoris i els dels ziyàrides.


Fakhr al-Dawla, amb suport [[samànida]], va provar de recuperar els seus dominis, però fou derrotat altre cop el [[981]] i posteriors intents no van tenir tampoc èxit. Adud al al-Dawla va morir el [[983]]. Muayyid va provar un acostament al seu germà, que no va reeixir i va morir poc després ([[984]]). El seu visir Ibn Abbad va cridar llavors a Fakhr que va anar a [[Rayy]] i [[Isfahan]]; el fill de Muayyid es va haver de sotmetre. Fakhr no va retornar el Gurgan (que havia passat a Muayyid) al seu antic aliat Kabus. Va donar suport a Tash contra el seu successor Ibn Simmdjur al Khurasan.
Fakhr-ad-Dawla, amb suport [[samànida]], va provar de recuperar els seus dominis, però fou derrotat altre cop el [[981]] i posteriors intents no van tenir tampoc èxit. Àdud-ad-Dawla va morir el [[983]]. Muàyyid-ad-Dawla va provar un acostament al seu germà, que no va reeixir i va morir poc després ([[984]]). El seu visir Ibn Abbad va cridar llavors a Fakhr que va anar a [[Rayy]] i [[Isfahan]]; el fill de Muàyyid-ad-Dawla es va haver de sotmetre. Fakhr no va retornar el Gurgan (que havia passat a Muàyyid-ad-Dawla) al seu antic aliat Qabus. Va donar suport a Tash contra el seu successor Ibn Simmdjur al Khurasan.


Fakhr era ara un príncep independent i cap de la família buwàyhida com a príncep de més edat. Va intentar eliminar als senyors locals kurds i daylamites i va ocupar algunes de les seves fortaleses com [[Shamiran]]; es va enfrontar als hasanwàyhides revoltats a [[Kumm]], a la revolta de [[Tabaristan]] i [[Qazwin]] ([[987]]) i a l'intent del seu cosí matern Nasr ibn al-Hasan ibn Faruyan a [[Damghan]] ([[988]]); el cap militar Ali ibn Kama, general de Muayyid, fou desposseït dels seus feus i va morir. Va mantenir bones relacions amb el seu nebot [[Samsan al-Dawla]] d'[[Iraq]] fins que va pujar al tron el seu germà [[Baha al-Dawla]] ([[989]]); llavors es va aliar als hasanwàyhides (Badr ibn Hasanwayh) i va atacar [[Khuzestan]] que depenia d'Iraq, però algunes disputes amb els caps militars i unes inundacions van desorganitzar el seu exèrcit i es va haver de retirar ([[989]]) i el [[994]] va fer un acostament a Baha al-Dawla en contra del seu antic aliat Samsan al-Dawla que ara dominava [[Fars]] (vers [[990]] a [[998]]). El visir Ibn Abbad, amb el que les relacions havien empitjorat, va morir ([[995]]), els seus béns foren confiscats, i el seu càrrec repartit entre dos titulars.
Fakhr-ad-Dawla era ara un príncep independent i cap de la família buwàyhida com a príncep de més edat. Va intentar eliminar als senyors locals kurds i daylamites i va ocupar algunes de les seves fortaleses com [[Shamiran]]; es va enfrontar als hasanwàyhides revoltats a [[Kumm]], a la revolta de [[Tabaristan]] i [[Qazwin]] ([[987]]) i a l'intent del seu cosí matern Nasr ibn al-Hasan ibn Faruyan a [[Damghan]] ([[988]]); el cap militar Ali ibn Kama, general de Muayyid, fou desposseït dels seus feus i va morir. Va mantenir bones relacions amb el seu nebot [[Samsam-ad-Dawla]] d'[[Iraq]] fins que va pujar al tron el seu germà [[Bahà-ad-Dawla (búyida)|Bahà-ad-Dawla]] ([[989]]); llavors es va aliar als hasanwàyhides (Badr ibn Hasanwayh) i va atacar [[Khuzestan]] que depenia d'Iraq, però algunes disputes amb els caps militars i unes inundacions van desorganitzar el seu exèrcit i es va haver de retirar ([[989]]) i el [[994]] va fer un acostament a Bahà-ad-Dawla en contra del seu antic aliat Samsam-ad-Dawla que ara dominava [[Fars]] (vers [[990]] a [[998]]). El visir Ibn Abbad, amb el que les relacions havien empitjorat, va morir ([[995]]), els seus béns foren confiscats, i el seu càrrec repartit entre dos titulars.


Va morir l'agost del [[997]]. El va succeir el seu fill [[Madjid al-Dawla]], mentre Kabus ibn Wushmagir recuperava [[Gurgan]].
Va morir l'agost del [[997]]. El va succeir el seu fill [[Majd-ad-Dawla]], mentre Qabus ibn Wuixmaguir recuperava [[Gurgan]].


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:05, 7 jul 2022

Infotaula de personaFakhr-ad-Dawla
Biografia
Naixement952 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mortagost 997 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Emir de Rayy
984 – 997
← Muàyyid-ad-Dawla – Majd-ad-Dawla →
Emir de Rayy
976 – 980
← Rukn al-Dawla – Muàyyid-ad-Dawla → Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSeyyedeh Khatun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMajd-ad-Dawla, Xams-ad-Dawla Modifica el valor a Wikidata
PareRukn al-Dawla Modifica el valor a Wikidata
GermansAdud-ad-Dawla Modifica el valor a Wikidata

Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (àrab: فخر الدولة, Faẖr ad-Dawla) (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla. La seva mare era una filla d'al-Hàssan ibn Fayuran, cosí de Maqan ibn Kaki.

Malalt el seu pare, va convocar als seus fills Àdud-ad-Dawla, Muàyyid-ad-Dawla i Fakhr-ad-Dawla i els va comunicar la successió: la sobirania suprema seria per al fill gran Adud-ad-Dawla i els altres dos fills rebrien territoris al Jibal. El feu de Fakhr-ad-Dawla seria Hamadan i Dinawar que estava dominat en part pels kurds hasanwàyhides, mentre Muàyyid-ad-Dawla rebria Isfahan i Rayy. Rukn-ad-Dawla va morir el 977.

Fakhr-ad-Dawla, que aspirava a més, es va aliar amb el seu cosí Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, fill de Muizz-ad-Dawla (germà de Rukn-ad-Dawla), amb Hassanwayh i amb Qabus ibn Wuixmaguir dels ziyàrides de Gurgan. Adud-ad-Dawla va derrotar a Bakhtiyar i als hamdànides de Mossul, i Hassanwayh va morir, i Fakhr fou expulsat del seu feu el 979 i va fugir al Khurasan (junt amb Kabus ibn Washmagir) sota la protecció del governador samànida de la regió Hussam-ad-Dawla Tash; Muàyyid-ad-Dawla va rebre els seus territoris i els dels ziyàrides.

Fakhr-ad-Dawla, amb suport samànida, va provar de recuperar els seus dominis, però fou derrotat altre cop el 981 i posteriors intents no van tenir tampoc èxit. Àdud-ad-Dawla va morir el 983. Muàyyid-ad-Dawla va provar un acostament al seu germà, que no va reeixir i va morir poc després (984). El seu visir Ibn Abbad va cridar llavors a Fakhr que va anar a Rayy i Isfahan; el fill de Muàyyid-ad-Dawla es va haver de sotmetre. Fakhr no va retornar el Gurgan (que havia passat a Muàyyid-ad-Dawla) al seu antic aliat Qabus. Va donar suport a Tash contra el seu successor Ibn Simmdjur al Khurasan.

Fakhr-ad-Dawla era ara un príncep independent i cap de la família buwàyhida com a príncep de més edat. Va intentar eliminar als senyors locals kurds i daylamites i va ocupar algunes de les seves fortaleses com Shamiran; es va enfrontar als hasanwàyhides revoltats a Kumm, a la revolta de Tabaristan i Qazwin (987) i a l'intent del seu cosí matern Nasr ibn al-Hasan ibn Faruyan a Damghan (988); el cap militar Ali ibn Kama, general de Muayyid, fou desposseït dels seus feus i va morir. Va mantenir bones relacions amb el seu nebot Samsam-ad-Dawla d'Iraq fins que va pujar al tron el seu germà Bahà-ad-Dawla (989); llavors es va aliar als hasanwàyhides (Badr ibn Hasanwayh) i va atacar Khuzestan que depenia d'Iraq, però algunes disputes amb els caps militars i unes inundacions van desorganitzar el seu exèrcit i es va haver de retirar (989) i el 994 va fer un acostament a Bahà-ad-Dawla en contra del seu antic aliat Samsam-ad-Dawla que ara dominava Fars (vers 990 a 998). El visir Ibn Abbad, amb el que les relacions havien empitjorat, va morir (995), els seus béns foren confiscats, i el seu càrrec repartit entre dos titulars.

Va morir l'agost del 997. El va succeir el seu fill Majd-ad-Dawla, mentre Qabus ibn Wuixmaguir recuperava Gurgan.

Referències

  • Bowen, The last Buwwayhids, 1929
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fakhr-ad-Dawla&oldid=30425691»