Édith Piaf: diferència entre les revisions
m Robot canvia <small> per {{mida}} o {{referències|1}} i treu <small>s que sobraven |
m Robot modifica: ar:إديث بياف |
||
Línia 70: | Línia 70: | ||
{{Enllaç AD|ka}} |
{{Enllaç AD|ka}} |
||
[[ar: |
[[ar:إديث بياف]] |
||
[[bg:Едит Пиаф]] |
[[bg:Едит Пиаф]] |
||
[[bs:Edith Piaf]] |
[[bs:Edith Piaf]] |
Revisió del 19:22, 15 abr 2009
Édith Piaf, nom artístic de Édith Giovanna Gassion, amb el sobrenom de la Môme (París, 19 de desembre de 1915 - Plascassier, ajuntament de Grasse, als Alps Marítims, 10 d'octubre de 1963), va ser una famosa cantant francesa.
El seu pare Louis era contorsionista i la seva mare Anita era d'origen italoalgerià. Édith va ser educada per les seves avies en un bordell. Va debutar el 1935 cantant al carrer cançons populars. El 1936, enregistra amb la casa discogràfica Polydor el seu primer disc Les Mômes de la cloche. El març de 1937 debuta en el gran music-hall, l'"ABC". Jean Cocteau va escriure per a ella el 1940, Le Bel Indifférent.
Després de la Segona Guerra Mundial ella va escriure La Vie en rose, la seva cançó més cèlebre. Després dels anys cinquanta la seva fama va esdevenir mundial. El 1951 Charles Aznavour va esdevenir el seu home de confiança i secretari.
Édith Piaf va tenir moltes relacions sentimentals, entre elles amb Yves Montand,Georges Moustaki i Marcel Cerdan, després de la mort del qual en accident d'avió, el 1949, ella va esdevenir drogoaddicta.
Hi ha un museu dedicat a ella, "musée Edith Piaf" i la seva tomba és de les més visitades.
Les grans cançons d'Édith Piaf
- Les Trois Cloches (1946)
- La Vie en rose (1947)
- Hymne à l'amour (1950)
- Padam... Padam... (1951)
- Sous le ciel de Paris (1954)
- L'Homme à la moto (1956)
- Les Amants d'un jour (1956)
- La Foule (1957)
- Milord (1959)
- Non, je ne regrette rien (1960)
Pel·lícules
- La Garçonne (1936) Jean de Limur
- Montmartre-sur-Seine (1941) Georges Lacombe
- Étoile sans lumière (1945) Marcel Blistène
- Neuf garçons, un cœur (1947)Georges Freedland
- Al diavolo la celebrità (1949) Mario Monicelli Steno
- Paris chante toujours (1951) Pierre Montazel
- Boum sur Paris (1953) Maurice de Canonge
- Si Versailles m'était conté (1954) Sacha Guitry
- French cancan (1954) Jean Renoir
- Les Amants de demain (1959)Marcel Blistène
- Édith et Marcel (1983) Claude Lelouch