Universitat d'Eivissa: diferència entre les revisions
amplio |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''Universitat d'Eivissa''' era el nom que rebia l'òrgan d'administració municipal de l'[[illa d'Eivissa]], com la [[Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca]] ho era a [[Mallorca]]. Va ser creada el 18 de març de 1299 per [[Jaume II de Mallorca]] i va ser abolida el 1715 pel [[decret de Nova Planta]]. El [[Regne de Mallorca]] era molt descentralitzat i la Universitat d'Eivissa no depenia de la mallorquina. El seu àmbit incloïa tota l'illa d'Eivissa i també la de [[Formentera]]. |
La '''Universitat d'Eivissa''' era el nom que rebia l'òrgan d'administració municipal de l'[[illa d'Eivissa]], com la [[Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca]] ho era a [[Mallorca]]. Va ser creada el 18 de març de 1299 per [[Jaume II de Mallorca]] i va ser abolida el 1715 pel [[decret de Nova Planta]]. El [[Regne de Mallorca]] era molt descentralitzat i la Universitat d'Eivissa no depenia de la mallorquina. El seu àmbit incloïa tota l'illa d'Eivissa i també la de [[Formentera]]. |
||
L'estructura de la Universitat era molt semblant a la de Mallorca, amb tres jurats escollits anualment entre els prohoms eivissencs pels tres [[batlle|batlles]] (un reial i els altres dos dels |
L'estructura de la Universitat era molt semblant a la de Mallorca, amb tres jurats escollits anualment, cada [[1 d'abril]], entre els prohoms eivissencs pels tres [[batlle|batlles]] (un reial i els altres dos dels consenyors feudals). Els jurats havien d'escollir a la vegada fins a deu consellers. |
||
Al segle XIV va ser substituït pel Regiment de Pragmàtica, amb l'aparició del Consell General i el Consell Secret. Els jurats van passar a ser escollits pel Consell General com a representats de tres estaments: la mà major, formada pels cavallers i la classe social més alta; la mà mitjana, mariners, mercaders i artesans; i la mà de fora, la gent del camp. El Consell General era l'òrgan de decisió format pels consellers, jurats, altres oficial i el governador. Els consellers s'alternaven anualment entre una de les quatre cinquantenes de prohoms. Cada cinquantena, que rebia el nom d'un dels quatre evangelistes, tenia un nombre irregular de membres, encara que se suposava que havia d'estar constituït per cinquanta. El Consell Secret estava format pels quatre jurats, el síndic i l'escrivà. El seu nom prové de la reglamentació del secret de totes les deliberacions, per evitar els intents de suborn. |
|||
==Referències== |
|||
*[http://www.eeif.es Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera] |
|||
[[Categoria:Història de les Illes Balears]] |
[[Categoria:Història de les Illes Balears]] |
||
Revisió del 11:50, 28 abr 2009
La Universitat d'Eivissa era el nom que rebia l'òrgan d'administració municipal de l'illa d'Eivissa, com la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca ho era a Mallorca. Va ser creada el 18 de març de 1299 per Jaume II de Mallorca i va ser abolida el 1715 pel decret de Nova Planta. El Regne de Mallorca era molt descentralitzat i la Universitat d'Eivissa no depenia de la mallorquina. El seu àmbit incloïa tota l'illa d'Eivissa i també la de Formentera.
L'estructura de la Universitat era molt semblant a la de Mallorca, amb tres jurats escollits anualment, cada 1 d'abril, entre els prohoms eivissencs pels tres batlles (un reial i els altres dos dels consenyors feudals). Els jurats havien d'escollir a la vegada fins a deu consellers.
Al segle XIV va ser substituït pel Regiment de Pragmàtica, amb l'aparició del Consell General i el Consell Secret. Els jurats van passar a ser escollits pel Consell General com a representats de tres estaments: la mà major, formada pels cavallers i la classe social més alta; la mà mitjana, mariners, mercaders i artesans; i la mà de fora, la gent del camp. El Consell General era l'òrgan de decisió format pels consellers, jurats, altres oficial i el governador. Els consellers s'alternaven anualment entre una de les quatre cinquantenes de prohoms. Cada cinquantena, que rebia el nom d'un dels quatre evangelistes, tenia un nombre irregular de membres, encara que se suposava que havia d'estar constituït per cinquanta. El Consell Secret estava format pels quatre jurats, el síndic i l'escrivà. El seu nom prové de la reglamentació del secret de totes les deliberacions, per evitar els intents de suborn.