Emirat de Màlaqa

L'Emirat de Màlaga fou un Estat independent que es va formar en al-Andalus arran el procés de desintegració del Califat de Còrdova. En 1023 el Califa de Còrdova, Alí ibn Hammud an-Nàssir va ser expulsat de la capital del Califat i fixà la seva seu en Màlaga (en àrab مالقة). En altres moments, altres famílies musulmanes, també van exercir poder independent o gairebé independent des d’aquesta ciutat.

Emirat Hammudita de Màlaga

Orígens

Emirat de Màlaga

Localització de la taifa de Màlaga v.1037
Capital	Màlaga
Creació	1026. Els Hammudites es retiren de Còrdova i fixen la seva residència a Màlaga
Dissolució	1057/58. Annexió per Granada
Llengua oficial	Àrab

Els Hammudites eren àrabs instal·lats al Magreb des de l'època de la conquesta. En 1013 el Califa de Còrdova, Sulayman al-Mustaín, va nomenar un d'ells, al-Qàssim ibn Hammud, valí de Tànger i Arzila i el seu germà Alí ibn Hammud an-Nàssir, de Ceuta. Poc després, en 1015, els dos germans, amb el suport de reietons eslaus, com ara Khayran d'Almeria, i berbers, com els zírides de Granada, van entrar a la Península Ibèrica i es van apoderar de Màlaga que va esdevenir la base d'operacions d’al-Qàssim. L’1 de juliol de 1016 van ocupar Còrdova amb el pretext de buscar el Califa Hixam II. Van executar Sulayman al-Mustaín i Alí ibn Hammud va ser proclamat Califa (el primer Califa de Còrdova no Omeia). Al-Qàssim va ser confirmat en Màlaga. Alí va ser assassinat en 1017. Al-Qàssim va ser reconegut com a successor de son germà, però tots els emirs de la península excepte el de Granada van reconèixer Abd-ar-Rahman IV, un besnét d'Abd-ar-Rahman III. Yahya ibn Alí, el fill d’Alí, fou cridat per alguns caps berbers. al-Qàssim va fugir i es va refugiar a Sevilla i Yahya va entrar en Còrdova i es va proclamar califa (5 d'agost del 1021). Una revolta a Còrdova (1023) va enderrocar a Yahya (que era a Màlaga). Yahyà va entrar a Còrdova i la va perdre en més d’una ocasió, mentre que al-Qàssim va ser empresonat pel seu nebot.

Màlaga capital dels Hammudites

Yahyà (I), des de 1026, va romandre a Màlaga. Continuava titulant-se Califa i pretenent el reconeixement com a tal de les demés Taifes. Això va provocar el seu atac a Sevilla, durant el qual va morir en 1035. Malgrat que tenia fills el va succeir un germà, Idrís ibn Alí al-Mutayyad (Idris I), però aquest nomenament no va ser acceptat per la ciutat d'Algesires, que es va separar fundant la seva pròpia taifa amb pretensions califals, sota el comandament d'un fill d'al-Qàssim, Muhàmmad ibn al-Qàssim al-Mahdí. Idrís va donar mort al-Qàssim. En 1039 va morir Idrís, succeint-lo son fill Yahyà ibn Idrís (Yahyà II), però el fill de Yahya I, Hassan ibn Yahyà, va reaccionar i va entrar en Màlaga en 1040. En 1042 Hassan va morir sense fills. Dos cortesans, Naya i ibn Baqanna van ocupar el poder però els van donar mort uns mesos més tard. Idrís II, fill de Yahya va ocupar el poder. En 1047, Muhàmmad ibn Idrís (Muhàmmad I), germà de Yahya ibn Idrís, va usurpar el poder. Idrís va haver de fugir. Les taifes berbers (Granada entre elles) li van retirar el reconeixement com a Califa acceptant com a tal el reietó d’Algesires. Muhàmmad va ser emmetzinat en 1053. El va succeir Idrís ibn Yahya (Idris III) que va ser assassinat pel reietó de Ceuta el mateix any. Idris II va tornar a Màlaga fins la seva mort, l'any següent. El succeí son fill Muhàmmad II, per molt poc temps, i aviat altre fill, Yahya III. Sevilla va atacar Málaga, i davant la situació Badis de Granada s'apoderà de Màlaga sense oposició. Yahya va fugir i l'Emirat fou annexionat per Granada (1054/55).

Llistat d'Emirs (o Califes) de Màlaga

• Yahya ibn Alí al-Muthali (Yahya I). 1026-1035
• Idrís Ibn Alí al-Mutayyad (Idrís I). 1026-1039
• Yahya ibn Idrís al-Qàïm (Yahya II). 1039-1040
• Hassan ibn Yahya al-Mústansir. 1040-1042
• Naya i ibn Baqanna, usurpadors. 1042
• Idrís ibn Yahya al-Alí (Idrís II). 1043-1047
• Muhàmmad ibn Idrís al-Mahdí (Muhàmmad I). 1047-1053
• Idrís ibn Yahya al-Sàmi (Idrís III). 1053
• Idrís ibn Yahya al-Alí (Idrís II), segona època. 1053-1054
• Muhàmmad ibn Idrís al-Mustalí (Muhàmmad II). 1054- 1055
• Yahya ibn Idrís al-Mahdí (Yahya III). 1055-1057
• Annexió per Granada

Emirat zirida de Màlaga

Capital	Màlaga
Creació	1073. Independència respecte de Granada
Dissolució	1090. Annexió pels Almoràvits
Llengua oficial	Àrab

Després de l’anexió per Granada, Màlaga era una ciutat depenent d’aquell emirat. Però a la mort de l’Emir Badis (1073), els seus nets es repartiren l’Emirat, corresponent-li Màlaga a Tamim al-Muizz ben Buluggin i a son germà Abd-Allah Granada. De nou Màlaga esdevenia la capital d’un estat independent. Els conflictes entre els dos germans van ser constants. En 1082 Tamim va rebre una seria de derrotes per part de son germà que s’apoderà de part de la taifa. En 1090, dintre de la metòdica conquesta almoràvit d’al-Andalus, aquests van ocupar l’Emirat de Màlaga, annexionant-lo a llur Imperi.

Emirat d’ibd Hassun

Capital	Màlaga
Creació	1145. Independència respecte dels Almoràvits
Dissolució	1053. Annexió pels Almohades
Llengua oficial	Àrab

Després de gairebé 50 anys de dominació dels almoràvits, i en un moment en que estaven sent desplaçats al Magreb per la nova potència, els Almohades, el cadí de Màlaga, Abu l-Hakam al-Husayn ibn Hassun, es va rebel·lar (1145) declarant-se independent. Per a poder lluitar contra els Almoràvits va demanar ajuda a elements cristians als que tenia que pagar generosament. Els forts impostos que va haver d’imposar a la població van provocar el descontent i una revolta en contre seu que va acabar amb el seu suïcidi (1153). Els Almohades van annexionar l’Emirat.

Emirat d’ibn Zannun

Capital	Màlaga
Creació	1229. Independència respecte dels Almohades
Dissolució	1238. Annexió per Granada
Llengua oficial	Àrab

En l'última època de la dominació almohade, va ser nomenat gobernador de Màlaga Abd-Al·lah ibn Zannun, que va convertir la ciutat en un estat independent (1229). Va reconèixer els emirs nazarites de Granada. Quan va morir, en 1238, l'estat nazarita va annexionar Màlaga.