Jean-Baptiste Camille Corot

Jean-Baptiste Camille Corot (fotografiat per Nadar)

Jean-Baptiste Camille Corot (París, 26 de juliol de 1796 - 22 de febrer de 1875) fou un pintor francès.

De família rica, Corot va rebre una educació burgesa i els seus estudis secundaris en Rouen, entre 1807 i 1812, li van marcar en el llarg de la seva vida. Allí vivia amb un amic cridat Sennegon, lector de Rousseau i pròxim a les idees il·lustrades, de qui va adquirir el gust per la naturalesa.

Va continuar la seva formació en Poissy i al concloure-la, manifesta el seu desig de ser pintor, però el seu pare es nega i el contracte com aprenent en el negoci familiar. Camille, no va cedir, i, obstant això, dedica gairebé tota la seva jornada laboral a dibuixar, pel que la família acaba per plegar-se a la seva vocació i finança la seva formació artística.

Vida

En el seu primer i més llarg viatge a Itàlia, entre 1822 i 1825, descobreix fascinat els efectes de la rotunda llum meridional a Roma i la seva campanya i, més encara, a Tívoli i als voltants de Nàpols. Els temes pintats a Itàlia són, amb freqüència, les restes de monuments de l'Antiguitat romana, tantes vegades pintats per artistes de tota Europa que acudien a Roma a completar la seva formació, però mentre altres pintors repetien els models poètics del classicisme acadèmic, Corot els va pintar tal com els veia, com volums que, sense perdre la seva significació històrica, variaven segons indiquessin els seus ulls.

La llum italiana li ensenyaria una de les seves aportacions fonamentals al llenguatge pictòric de la modernitat: "El dibuix -deia Corot- és el primer que cal buscar. Seguidament, els valors. Aquests són els punts de suport. Després el color i, finalment, l'execució". En França, Corot preferia les hores d'alba i el crepuscle, quan la llum es difumina, per a sortir al camp a pintar. Però a Itàlia va aprendre que el color passava així a ser un factor relatiu, el paper del qual en la tela depenia dels altres tons que ho envoltaven. Amb això no només estava avançant un principi essencial del llenguatge impressionista, sinó del de tota la pintura moderna.