Asma

Asma bronquial

Canvis histopatològics en asma d'evolució perllongada: Metaplàsia de cèl·lules caliciformes, material mucoide en la llum bronquial, engruiximent de la membrana basal epitelial, hiperplàsia de la muscular llisa i inflamació severa amb predomini d'eosinòfils. Tinció d'HE.
Tipus	broncospasme i malaltia
Especialitat	pneumologia i immunologia
Clínica-tractament
Símptomes	tos, dolor toràcic, inflamació i sibilació
Medicació formoterol, troleandomycin (en) , zafirlukast (en) , oxtriphylline (en) , salbutamol, halotà, terbutaline (en) , aminofil·lina, bitolterol, efedrina, montelukast (en) , salmeterol (en) , zileuton (en) , pirbuterol (en) , teofil·lina, ephedra (en) , pseudoefedrina, cromoglicic acid (en) , metaproterenol (en) , betametasona, clenbuterol, acefylline (en) , zafirlukast (en) , diprofil·lina, montelukast (en) , zileuton (en) , formoterol, difemanil, metaproterenol (en) , bambuterol, budesonida i etofylline (en)
Patogènia
Associació genètica	ERBB4, RAP1GAP2 (en) , FBXL7 (en) , CDHR3 (en) , GSDMB (en) , IL33 (en) , RAD50 (en) , GSDMA (en) , interleucina-13, IGSF3 (en) , HPSE2 (en) , PSAP (en) , ATG3 (en) , MKLN1 (en) , XPR1 (en) , ABI3BP (en) , KLHL5 (en) , COL22A1 (en) , HLA-DQA1 (en) , IRF1-AS1 (en) , ACO1 (en) , ZNF665 (en) , PRKG1 (en) , IL6R (en) , GAB1 (en) , PBX2 (en) , NOTCH4 (en) , TSBP1, IKZF4 (en) , PYHIN1 (en) , IL1RL1 (en) , SLC30A8 (en) , IL18R1 (en) , SMAD3 (en) , IL2RB, SLC22A5 (en) , RORA (en) , PDE4D i CTNNA3 (en)
Classificació
CIM-11	CA23
CIM-10	J45
CIM-9	493
CIAP	R96
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0160975
OMIM	600807
DiseasesDB	1006
MedlinePlus	000141
eMedicine	med/177 emerg/43
Patient UK	bronchial-asthma
MeSH	C08.127.108
UMLS CUI	C3714497 i C0004096
DOID	DOID:2841

L'asma és una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració (dispnea).

Aquest terme procedeix del grec âsthma [panteix] + -ma (grec).

No existeix una definició precisa de la malaltia asmàtica. L'Estratègia Global per a l'Asma (GINA) la defineix: "Inflamació crònica de les vies aèries en la qual ocupen un paper destacat certes cèl·lules i mediadors. Aquest procés s'associa a una hiperresposta dels bronquis que produïx episodis de sibilàncies (xiulets), dispnea (sensació de falta de respiració), opressió toràcica i tos, particularment durant la nit o matinada. Aquests episodis s'associen generalment amb un major o menor grau d'obstrucció al flux aeri sovint reversible de forma espontània o amb tractament".

El Dia Mundial de l'Asma se celebra el primer dimarts del mes de maig.

Epidemiologia

L'asma és una malaltia freqüent la prevalença de la qual varia molt d'un país a un altre. Afecta al voltant del 3 al 7 % de la població adulta, sent més freqüent en edats infantils.

Mecanisme de producció d'asma

Estat de les vies aèries abans i després d'un atac asmàtic.

Encara que es coneix que l'asma és una condició causada per una inflamació crònica de la via aèria, els components precisos d'aquesta inflamació estan encara per dilucidar i les causes d'aquesta inflamació són incertes. Moltes cèl·lules inflamatòries poden estar implicades i interactuar amb unes altres d'alguna manera complexa.

Existeix ja una evidència persuasiva que els mastòcits juguen un important paper en la resposta immediata a l'al·lergen i l'asma induït per l'esforç i el relacionat amb aliments, però les cèl·lules responsables de la inflamació crònica que provoquen la hiperreactivitat bronquial són els macròfags, els eosinòfils i limfòcits T, tots ells apareixen activats en l'asma. Els limfòcits T estan programats per a produir certes citoquines (cèl·lules Th2) que conduïxen a la característica inflamació eosinofílica. Aquesta programació comprèn a cèl·lules presentadores d'antigen, tals com les cèl·lules dendrítiques en l'epiteli de via aèria.

El procés d'inflamació crònica pot ser que condueixi a canvis estructurals, tals com la fibrosi, l'engruiximent o hipertròfia del múscul llis bronquial i la angiogènesi, el que pot donar lloc a una obstrucció irreversible de la via aèria

Anatomia patològica

Les lesions típiques de l'asma són:

• Fragilitat de l'epiteli bronquial.
• Infiltrat inflamatori de l'epiteli i la submucosa.
• Engruiximent de la membrana basal.

Fisiopatologia

A la fisiopatologia de l'asma existeixen tres fenòmens fonamentals:

• Inflamació: al procés inflamatori intervenen cèl·lules i mediadors.
• Al·lèrgia.
• Hiperreactivitat bronquial.

Formes clíniques d'asma

Clínicament l'asma es classifica en l'adult en quatre tipus fonamentals:

	Intermitent	Persistent lleu	Persistent moderada	Persistent greu
Símptomes diürns	No (2 dies o menys de dos dies)	Més de dos dies a la setmana però no a diari	Tots els dies	Símptomes continus (vàries vegades al dia)
Medicació d'alleugeriment (agonista β2 adrenèrgic de curta durada)	No (2 dies o menys/setmana)	Més de dos dies a la setmana però no a diari	Tots els dies	Vàries vegades al dia
Símptomes nocturns	No més de dues vegades al mes	Més de dues vegades al mes	Més d'una vegada a la setmana	Freqüents
Limitació en l'activitat	Cap	Alguna	Bastant	Molta
Funció pulmonar (FEV1 o PEF) % teòric	>80%	>80%	>60% - <80%	≤60%
Exacerbacions	Cap	Una o cap	Dues o més a l'any	Dues o més a l'any

Factors desencadenants de l'asma

• Al·lèrgia.
• Exercici.
• Fàrmacs.
• Estrès, emocions.
• Infecció.
• Reflux gastroesofàgic.
• Embaràs.

Asma ocupacional

Definit per aquell tipus d'asma que és causat específicament per exposició a un agent present en el lloc del treball.

Tractament

Es basa en la utilització de:

• Broncodilatadors.
• Glucocorticoides inhalats, i en casos severs orals.
• Educació i control ambiental (cas d'al·lèrgia o desencadenant).
• Tractament de les comorbiditats (malalties que l'empitjoren, per exemple les infeccions respiratòries).

Esgraonat

Es fa esgraonat en funció de la forma clínica. Sempre cal considerar:

• Agonistes β₂ adrenèrgics de curta durada.

Graó 1

(Sols els agonistes β₂ adrenèrgics de curta durada)

Graó 2

D'elecció:

• Glucocorticoides inhalats a dosis baixa.

Altres opcions:

• Antileucotriens.

Graó 3

D'elecció:

• Glucocorticoides inhalats a dosis baixa.
• Agonistes β₂ adrenèrgics d'acció llarga.

Altres opcions:

• Glucocorticoides inhalats a dosis mitges.
• Glucocorticoides inhalats a dosis baixa + Antileucotriens.

Graó 4

D'elecció:

• Glucocorticoides inhalats a dosis mitges.
• Agonistes β₂ adrenèrgics d'acció llarga.

Altres opcions:

• Glucocorticoides inhalats a dosis baixa + Antileucotriens.

Graó 5

D'elecció:

• Glucocorticoides inhalats a dosis altes.
• Agonistes β₂ adrenèrgics d'acció llarga.

Altres opcions (a més de les del graó 4):

• Antileucotriens i/o teofil·lina i/o omalizumab

Graó 6

D'elecció:

• Glucocorticoides inhalats a dosis altes.
• Agonistes β₂ adrenèrgics d'acció llarga.
• Glucocorticoides orals.

Altres opcions (a més de les del graó 4):

• Antileucotriens i/o teofil·lina i/o omalizumab

Enllaços externs

• Associació Asmatològica Catalana
• Guia pel maneig de l'asma (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asma