Tractat de Saint-Germain-en-Laye: diferència entre les revisions
m Robot modifica: th:สนธิสัญญาแซ็ง-แฌร์แม็ง-อ็อง-แล (ค.ศ. 1919) |
m Bot:Desambiguació assistida: Habsburg - Canviant enllaç(os) per Dinastia dels Habsburg |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Ela països signataris del tractat foren, a més d'Àustria, les potències aliades (el [[Regne Unit]], [[França]], [[Itàlia]], els [[Estats Units]] i el [[Japó]]) i les denominades "potències associades" ([[Bèlgica]], [[Cuba]], [[Grècia]], [[Nicaragua]], [[Panamà]], [[Polònia]], [[Portugal]], [[Romania]], [[Tailàndia]], [[Txecoslovàquia]], [[Xina]] i el [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]] -la futura Iugoslàvia-). El tractat fou redactat en [[francès]] -la llengua d'interpretació en cas de discrepàncies-, [[anglès]], [[italià]] i [[rus]], però no en [[alemany]]. |
Ela països signataris del tractat foren, a més d'Àustria, les potències aliades (el [[Regne Unit]], [[França]], [[Itàlia]], els [[Estats Units]] i el [[Japó]]) i les denominades "potències associades" ([[Bèlgica]], [[Cuba]], [[Grècia]], [[Nicaragua]], [[Panamà]], [[Polònia]], [[Portugal]], [[Romania]], [[Tailàndia]], [[Txecoslovàquia]], [[Xina]] i el [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]] -la futura Iugoslàvia-). El tractat fou redactat en [[francès]] -la llengua d'interpretació en cas de discrepàncies-, [[anglès]], [[italià]] i [[rus]], però no en [[alemany]]. |
||
El tractat establia en nom oficial del país vençut, [[Àustria alemanya|Àustria]] (Österreich), al qual se li prohibia expressament l'''[[Anschluss]]'' (reagrupament amb [[República de Weimar|Alemanya]]), la fabricació i el comerç d'armament i la constitució d'un exèrcit de lleva (se li autoritzava un exèrcit professional limitat a 30.000 homes). Alhora se l'obligava a pagar als aliats quantioses indemnitzacions i a restituir-los nombroses obres d'art del tresor imperial dels [[Habsburg]], per bé que moltes d'elles fossin a [[Àustria]] des de feia segles i haguessin estat adquirides legítimament. |
El tractat establia en nom oficial del país vençut, [[Àustria alemanya|Àustria]] (Österreich), al qual se li prohibia expressament l'''[[Anschluss]]'' (reagrupament amb [[República de Weimar|Alemanya]]), la fabricació i el comerç d'armament i la constitució d'un exèrcit de lleva (se li autoritzava un exèrcit professional limitat a 30.000 homes). Alhora se l'obligava a pagar als aliats quantioses indemnitzacions i a restituir-los nombroses obres d'art del tresor imperial dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], per bé que moltes d'elles fossin a [[Àustria]] des de feia segles i haguessin estat adquirides legítimament. |
||
Quant als territoris, foren sostrets a [[Àustria alemanya|Àustria]] els següents: |
Quant als territoris, foren sostrets a [[Àustria alemanya|Àustria]] els següents: |
Revisió del 17:11, 24 des 2010
El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat a aquesta població propera a París el 10 de setembre de 1919, fou el resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès. Atès que aquest ja havia estat desmembrat per la declaració d'independència d'Hongria el 16 de novembre de 1918, les qüestions a debatre es limitaren al cas d'Àustria, país que tanmateix fou exclòs de les negociacions i obligat a signar el tractat final.
Ela països signataris del tractat foren, a més d'Àustria, les potències aliades (el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units i el Japó) i les denominades "potències associades" (Bèlgica, Cuba, Grècia, Nicaragua, Panamà, Polònia, Portugal, Romania, Tailàndia, Txecoslovàquia, Xina i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens -la futura Iugoslàvia-). El tractat fou redactat en francès -la llengua d'interpretació en cas de discrepàncies-, anglès, italià i rus, però no en alemany.
El tractat establia en nom oficial del país vençut, Àustria (Österreich), al qual se li prohibia expressament l'Anschluss (reagrupament amb Alemanya), la fabricació i el comerç d'armament i la constitució d'un exèrcit de lleva (se li autoritzava un exèrcit professional limitat a 30.000 homes). Alhora se l'obligava a pagar als aliats quantioses indemnitzacions i a restituir-los nombroses obres d'art del tresor imperial dels Habsburg, per bé que moltes d'elles fossin a Àustria des de feia segles i haguessin estat adquirides legítimament.
Quant als territoris, foren sostrets a Àustria els següents:
- La Galítsia, atorgada a Polònia en contra de la voluntat majoritària dels seus habitants, de nació rutena, que volien ser agregats a Ucraïna.
- Bohèmia, Moràvia i algunes zones de la Baixa Àustria, reunides en el nou estat de Txecoslovàquia juntament amb el territori germanòfon dels Sudets.
- El Tirol del Sud, el territori de Trento, la Vall de Canale, diverses illes de Dalmàcia i les ciutats de Trieste i Zara, que foren atorgats a Itàlia. Això comportava que Àustria perdés tota sortida al Mar Mediterrani.
- La Bucovina, lliurada a Romania.
- Algunes comarques d'Estíria i de Caríntia, que passaren al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.
S'establí la celebració d'un referèndum a la ciutat de Klagenfurt per a decidir la seva permanència a Àustria i el seu pas a Eslovènia. El plebiscit, celebrat el 10 d'octubre de 1920, decidí de continuar austríaca.
Aquestes modificacions, més l'agregació de l'hongarès Burgenland decidida pel Tractat del Trianon, conformaren els territoris de l'actual República Federal d'Àustria.