ASNOVA: diferència entre les revisions
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Jordi Ramisa pendent de revisió per l'usuari |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Traducció|fr|ASNOVA}} |
{{Traducció|fr|ASNOVA}} |
||
{{ébauche|culture russe}} |
|||
{{ébauche|culture russe}} |
|||
'''ASNOVA''' (en {{lang-ru|АСНОВА}}, acronyme de {{lang|ru|Ассоциация новых архитекторов}}, « Association de nouveaux architectes ») était une association d'[[Architecture|architectes]] d'[[Avant-garde russe|avant-garde]] de l'[[Union Soviétique]] qui fut active dans les années 1920 jusqu'au début des années 1930, souvent appelée les « Rationalistes ». |
|||
''' |
L’'''ASNOVA''' (en {{lang-ru|АСНОВА}}, acrònim de {{lang|ru|Ассоциация новых архитекторов}}, «Associació de nous arquitectes») era una associació d'[[Arquitectura|arquitectes]] d'[[avantguarda]] de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] que va ser activa en els anys 1920 fins al començament dels anys 1930, sovint dita els « Racionalistes ». |
||
⚫ | L'associació fou creada el [[1923]] per [[Nikolaï Ladovski]],<ref>{{cite book| author = Alan Colquhoun| title = Modern Architecture| page = p. 122| location = Oxford ; New York|publisher = [[Oxford University Press]]| year = 2002|isbn = 0192842269}}</ref> professor a la [[Vkhoutemas]], i dels membres de l'[[Inkhouk]], amb altres arquitectes d'avantguarda com Vladimir Krinsky. L'ensenyament de Ladovski, encara que resolutament [[Arquitectura Moderna|modernista]], era tanmateix més intuïtiu que [[Racionalisme arquitectònic|racional]], i es basava en part sobre la ''[[Gestalttheorie]]'' . El [[1919]] Ladovski defineix el racionalisme com « ''l'economia de l'energia psíquica en la percepció espacial i en els seus aspectes funcionals aplicada a l'art de construir'' », que oposava a un « ''racionalisme tècnic'' »<ref>{{cite book| author = Catherine Cooke| title = Russian Avant-Garde - Theories of Architecture, Urbanism and the City| pages = p. 30, 88| location = London|publisher = Academy Editions| year = 1995| isbn = 1-85490390X}}</ref>. Les recerques del grup van ser particularment influents sobre el treball d'[[Hugo Münsterberg]], i Ladovski va construir un laboratori psicotècnic el [[1926]] basat en la teoria de Münsterberg de la psicologia industrial<ref> |
||
{{citar web |url= |títol= |consulta=17 abril 2011 |obra= |editor= |data= |llengua= } |
|||
{{citar web |url= |títol= |consulta= 17 abril 2011 |cognom= |nom= |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra= |pàgines= |lloc= |editor= |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }} |
|||
{{cite web| auteur = Mauro F. Guillen| titre = Scientific management's lost aesthetic: architecture, organization, and the taylorized beauty of the mechanical| url = http://findarticles.com/p/articles/mi_m4035/is_/ai_20439833| work = [[Administrative Science Quarterly]]|publisher = [[FindArticles]]|date = décembre 1997| accessdate = 2008-11-07}}</ref>. En general el grup es concentrava en la creació d'efectes «psico-organitsacionals» en l'arquitectura: un enfocament més escultural que funcional, valent-los l'acusació de formalista pel [[Grup OSA]] naixent. ASNOVA i OSA van mantenir una polèmica sobre la reivindicació del nom ''[[Constructivisme]]''<ref name = "Bann">{{cite book| author = Stephen Bann| title = The Tradition of Constructivism| pages = p. 138, 140| location = New York| publisher = Da Capo Press| year = 1990| isbn = 0306803968}}</ref>. |
|||
⚫ | L'associació |
||
[[Image:Vladimir krinsky.jpg|thumb|150px|Projet de gratte-ciel par Vladimir Krinsky, 1920.]] |
|||
[[Image:Vladimir krinsky.jpg|thumb|150px|Projecte de gratacel per Vladimir Krinsky, 1920.]] |
[[Image:Vladimir krinsky.jpg|thumb|150px|Projecte de gratacel per Vladimir Krinsky, 1920.]] |
||
⚫ | El grup va rebre un nou desenvolupament a mitjans dels anys 1920 amb la notorietat creixent d'[[El Lissitzky]] que va dibuixar un dels número del ''diari d'ASNOVA'' el [[1926]]. A més [[Konstantín Mèlnikov]], llavors l’[[Arquitectura Moderna|arquitecte modernista]] més cèlebre de la Unió soviètica, s'incorporava al grup sobre un punt,<ref name = "Bann" /> preferint l'interès d'ASNOVA sobre l'afecte i la intuïció més aviat que la precisió científica de l’OSA - tanmateix ell així com [[Ilya Golossov]] van constituir més aviat un just medi entre l’ASNOVA i l’OSA. Berthold Lubetkin, més conegut pel seu treball a [[Londres]], va ser també un soci precoç del grup. La ''Ciutat volant'' de [[Gueorgui Kroutikov]] va ser un projecte de l'ASNOVA que es va fer cèlebre pel seu [[Utopia|utopisme]] creuat de préstecs a la [[ciència-ficció|ciència ficció]]. |
||
⚫ | Els membres d'ASNOVA van ser prolífics arquitectes i van participar en nombrosos concursos, tanmateix pocs han construït<ref>{{cite book| author = Harry Francis Mallgrave| title = Modern Architectural Theory: a historical survey, 1673-1968| page = p. 239| location = Cambridge; New York| publisher = Cambridge University Press| year = 2005| isbn = 0521793068}}</ref>. Melnikov i Ladovski, membres del grup, van ser respectivament segon i tercer del concurs per al pavelló soviètic de l'[[Exposició de París]] el [[1925]]<ref name = "Bann" />. Alguns rars projectes realitzats han sobreviscut en l'antiga URSS. Els més notables són els immobles de Ladovski sobre Tverskaya a Moscou ( [[1929]]) i una sèrie de tres cuines i equips municipals « [[condensadors socials]]» construits entre [[1928]] i [[1931]] per un equip de l'ASNOVA constituït per A. K. Barutchev, I. A. Gil'ter, I.A. Meerzon i Ya. O. Rubanchik. L'ASNOVA es va separar el 1928 quan Ladovski va fundar el seu propi grup, l'[[ARU]] (Associació d'Arquitectes Urbanistes), mateix encara va proposar un projecte comú per al concurs del [[Palau dels Soviets|Palau Dels Soviets]]. El grup va ser dissolt el [[1932]] entre moltes altres associacions artístiques. |
||
Le groupe reçut un nouvel essor au milieu des années 1920 avec la notoriété croissante d'[[El Lissitzky]] qui dessina un des numéro du ''journal d'ASNOVA'' en [[1926 en littérature|1926]]. De plus [[Constantin Melnikov]], alors devenu [[Architecture moderne|architecte moderniste]] le plus célèbre de l'Union soviétique, rejoignait le groupe sur un point,<ref name = "Bann" /> préférant l'intérêt d'ASNOVA sur l'affect et l'intuition plutôt que la précision scientifique de l'OSA - cependant lui ainsi qu'[[Ilya Golossov]] constituèrent plutôt un juste milieu entre ASNOVA et OSA. Berthold Lubetkin, plus connu pour son travail à [[Londres]], fut aussi un associé précoce du groupe. La ''Ville volante'' de [[Gueorgui Kroutikov]] fut un projet de l'ASNOVA qui devint célèbre pour son [[Utopisme|utopisme]] mâtiné d'emprunts à la [[science fiction]]. |
|||
⚫ | El grup va rebre un nou desenvolupament a mitjans dels anys 1920 amb la notorietat creixent d'[[El Lissitzky]] que va dibuixar un dels número del ''diari d' |
||
Les membres d'ASNOVA furent de prolifiques architectes et participèrent à de nombreux concours, cependant peu ont construit<ref>{{cite book| author = Harry Francis Mallgrave| title = Modern Architectural Theory: a historical survey, 1673-1968| page = p. 239| location = Cambridge; New York| publisher = Cambridge University Press| year = 2005| isbn = 0521793068}}</ref>. Melnikov et Ladovski, membres du goupe, arrivèrent respectivement deuxième et troisième du concours pour le pavillon soviétique de l'[[Exposition internationale des Arts Décoratifs et industriels modernes|exposition de Paris]] en [[1925 en architecture|1925]]<ref name = "Bann" />. Quelques rares projets réalisés ont survécu dans l'ancienne URSS. Les plus notables sont les immeubles de Ladovski sur Tverskaya à Moscou ([[1929 en architecture|1929]]) et une série de trois cuisines et équipements communaux « [[condensateurs sociaux]] » entre [[1928 en architecture|1928]] et [[1931 en architecture|1931]] par une équipe de l'ASNOVA constituée de A. K. Barutchev, I. A. Gil'ter, I.A. Meerzon et Ya. O. Rubanchik. L'ASNOVA se sépara en 1928 quand Ladovski fonda son propre groupe, l'[[ARU]] (Association d'Architectes Urbanistes), même s'il proposa un projet commun pour le concours du [[Palais des Soviets]]. Le groupe fut dissous en [[1932 en architecture|1932]] parmi beaucoup d'autres associations artistiques. |
|||
⚫ | Els membres d' |
||
==Références== |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{reflist}} |
{{reflist}} |
||
{{Portal|Arquitectura}} |
|||
{{reflist}} |
|||
{{Portail|Culture russe|Architecture|URSS}} |
|||
{{Portal|Cultura russa|Estructura|Urss}} |
|||
[[Categoria:Arquitectes del moviment modern]] |
[[Categoria:Arquitectes del moviment modern]] |
||
Línia 53: | Línia 26: | ||
[[Categoria:Història de la tecnologia]] |
[[Categoria:Història de la tecnologia]] |
||
[[Categoria:Estils arquitectònics]] |
[[Categoria:Estils arquitectònics]] |
||
[[Categoria:Estils arquitectònics]] |
|||
[[Catégorie:Architecte moderne]] |
|||
[[Catégorie:Architecture en Russie]] |
|||
[[Catégorie:Avant-garde russe]] |
|||
[[Catégorie:Architecture constructiviste]] |
|||
[[Catégorie:Association d'architectes]] |
|||
[[en:ASNOVA]] |
[[en:ASNOVA]] |
Revisió del 11:02, 29 maig 2011
L’ASNOVA (en rus: АСНОВА, acrònim de Ассоциация новых архитекторов, «Associació de nous arquitectes») era una associació d'arquitectes d'avantguarda de la Unió Soviètica que va ser activa en els anys 1920 fins al començament dels anys 1930, sovint dita els « Racionalistes ».
L'associació fou creada el 1923 per Nikolaï Ladovski,[1] professor a la Vkhoutemas, i dels membres de l'Inkhouk, amb altres arquitectes d'avantguarda com Vladimir Krinsky. L'ensenyament de Ladovski, encara que resolutament modernista, era tanmateix més intuïtiu que racional, i es basava en part sobre la Gestalttheorie . El 1919 Ladovski defineix el racionalisme com « l'economia de l'energia psíquica en la percepció espacial i en els seus aspectes funcionals aplicada a l'art de construir », que oposava a un « racionalisme tècnic »[2]. Les recerques del grup van ser particularment influents sobre el treball d'Hugo Münsterberg, i Ladovski va construir un laboratori psicotècnic el 1926 basat en la teoria de Münsterberg de la psicologia industrial[3]. En general el grup es concentrava en la creació d'efectes «psico-organitsacionals» en l'arquitectura: un enfocament més escultural que funcional, valent-los l'acusació de formalista pel Grup OSA naixent. ASNOVA i OSA van mantenir una polèmica sobre la reivindicació del nom Constructivisme[4].
El grup va rebre un nou desenvolupament a mitjans dels anys 1920 amb la notorietat creixent d'El Lissitzky que va dibuixar un dels número del diari d'ASNOVA el 1926. A més Konstantín Mèlnikov, llavors l’arquitecte modernista més cèlebre de la Unió soviètica, s'incorporava al grup sobre un punt,[4] preferint l'interès d'ASNOVA sobre l'afecte i la intuïció més aviat que la precisió científica de l’OSA - tanmateix ell així com Ilya Golossov van constituir més aviat un just medi entre l’ASNOVA i l’OSA. Berthold Lubetkin, més conegut pel seu treball a Londres, va ser també un soci precoç del grup. La Ciutat volant de Gueorgui Kroutikov va ser un projecte de l'ASNOVA que es va fer cèlebre pel seu utopisme creuat de préstecs a la ciència ficció.
Els membres d'ASNOVA van ser prolífics arquitectes i van participar en nombrosos concursos, tanmateix pocs han construït[5]. Melnikov i Ladovski, membres del grup, van ser respectivament segon i tercer del concurs per al pavelló soviètic de l'Exposició de París el 1925[4]. Alguns rars projectes realitzats han sobreviscut en l'antiga URSS. Els més notables són els immobles de Ladovski sobre Tverskaya a Moscou ( 1929) i una sèrie de tres cuines i equips municipals « condensadors socials» construits entre 1928 i 1931 per un equip de l'ASNOVA constituït per A. K. Barutchev, I. A. Gil'ter, I.A. Meerzon i Ya. O. Rubanchik. L'ASNOVA es va separar el 1928 quan Ladovski va fundar el seu propi grup, l'ARU (Associació d'Arquitectes Urbanistes), mateix encara va proposar un projecte comú per al concurs del Palau Dels Soviets. El grup va ser dissolt el 1932 entre moltes altres associacions artístiques.
Referències
- ↑ Alan Colquhoun. Modern Architecture. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2002, p. 122. ISBN 0192842269.
- ↑ Catherine Cooke. Russian Avant-Garde - Theories of Architecture, Urbanism and the City. London: Academy Editions, 1995, p. 30, 88. ISBN 1-85490390X.
- ↑ {{citar web |url= |títol= |consulta=17 abril 2011 |obra= |editor= |data= |llengua= } Error en el títol o la url.«». [Consulta: 17 abril 2011]. Error en el títol o la url.«». Administrative Science Quarterly. FindArticles, décembre 1997. [Consulta: 7 novembre 2008].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Stephen Bann. The Tradition of Constructivism. New York: Da Capo Press, 1990, p. 138, 140. ISBN 0306803968.
- ↑ Harry Francis Mallgrave. Modern Architectural Theory: a historical survey, 1673-1968. Cambridge; New York: Cambridge University Press, 2005, p. 239. ISBN 0521793068.