Uqba ibn Nafi

Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Qurayshí al-Fihrí (+683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.

Va néixer vers 632 i està considerat un dels companys del Profeta. Era nebot per part de mare de Amr ibn al-As conqueridor d'Egipte. El 642 va participar a l'expedició del seu oncle a Cirenaica, arribant a la ciutat de Barca, sent enviat cap al Fezzan fins a Zawila on va restar un cert temps. El 646 i 648 va participar a la campanya contra el bizantí Gregori d'Àfrica que va dirigir Abd Allah ibn Sad ibn Abi Sarh.

Fou el seu oncle qui el 662/663, poc abans de morir el 663, va donar al seu nebot els comandament sobre els territoris de l'oest d'Egipte. Uqba va dirigir llavors (662/663) una expedició contra les tribus berbers del sud de Trípoli de Líbia i va ocupar Djarma, capital del Garamants, i altres fortaleses; d'allí va seguir al sud cap al territori dels negres i va conquerir Kuwar a mig camí entre Fezzan i el llac Txad. El 670 va fer una nova expedició que va arribar a Ghadames, Gafsa i Kastiliya, llocs que va conquerir; les fonts bizantines parlen d'una expedició àrab que va fer 80.000 captius. Fou en aquesta expedició que Uqba va decidir fundar un campament a Kastiliya, a la província bizantina de la Bizacena, que fou Kayrawan (Kairuan) renunciant al que havia construït el governador d'Ifriquiya Muàwiya ibn Hudayj as-Sakuní a al-Karn, en un lloc no gaire llunyà.

El 673 o 674 fou cessat com a governador d'Ifriquiya pel califa Muawiya I i el govern fou agregat a Egipte, el governador del qual, Maslama o Múslima ibn Màkhlad al-Ansarí (667-682), va enviar a un antic esclau seu per governar la zona, anomenat Abu l-Muhadjir Dinar (674 o 675) que va fer empresonar a Uqba; després va fer diverses expedicions al que avui dia és Algèria, arribant fins a Tlemcen i buscant l'aliança dels berbers contra els afarika o afroromans (inclosos grecs). Després de derrotar al cap berber dels awraba Kusayla (Kosayla o Kasila) del qual va acceptar la conversió al islam i va unir les seves forces a les pròpies. El 680 va morir el califa Muawiya I i el nou califa Yazid I va restituir a Uqba com a governador. Llavors va fer empresonar a Abu l-Muhadjir Dinar i a Kosyala i va iniciar una expedició (681) de més envergadura que les anteriors; va avançar cap a l'oest i va arribar fins a la riba de l'Atlàntic. Va sortir de Kairuan precedit per l'avantguarda conduïda per Zuhayr ibn Kays al-Balawi, i va avançar cap a Magreb central derrotant als berbers i bizantins al Zab i a Tahart, va seguir cap a l'oest i va arribar a Tànger que li va entregar un cap berber local anomenat Ilyan (el comte Olban o Julià?) que li va desaconsellar creuar cap a la península Ibèrica i llavors va girar cap al sud cap el massís Zarhun entrant a Volubilis (Walila), creuant el Atles Mitjà i marxant pel Draa fins al Sus i d'allí a la costa Atlàntica; va atacar terres dels berbers masmuda de l'Atles i Anti Atles fins a Tarudant. Durant la campanya Kosayla que igual que Abu l-Muhadjir Dinar acompanyaven com a presoners a Uqba, es va poder escapar i, aliat als bizantins, va començar a organitzar la resistència berber. De tornada, al Magreb central, l'exèrcit va mostrar descontentament per les campanyes d'Uqba; al arribar a Tubna (Thubunae) al Zab, Uqba va dividir el seu exèrcit en dues parts i va reenviar algunes unitats cap a Kairuan mentre ell mateix es dirigia a la regió de l'Aurès (Awras); a Tahudha (Thabudeos) al sud-est de Biskra, el seu exèrcit reduït fou atacat i derrotat per Kusayla i Uqba va morir amb 300 dels seus homes (683); entre els morts hi havia el seu presoner Abu l-Muhadjir Dinar. La seva suposada tomba està a Sidi Uqba.

Referència

• Edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire capítol 51