Pega negra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/)
m Bot:Desambiguació assistida: Cànem - Canviant enllaç(s) per fibra de cànem
Línia 5: Línia 5:
La pega servia per caçar tords i altres aucells a [[xibiu]], art prohibida actualment, amb [[visc]], que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la [[llonguera]], d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del [[pi negre]]. Per obtenir el visc es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fus i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc.
La pega servia per caçar tords i altres aucells a [[xibiu]], art prohibida actualment, amb [[visc]], que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la [[llonguera]], d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del [[pi negre]]. Per obtenir el visc es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fus i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc.


La unió entre les taules del folre de les [[nau]]s s'omplia pels [[calafat]]s amb [[estopa]] o [[cànem]] i pega, [[crostam]] o quitrà.
La unió entre les taules del folre de les [[nau]]s s'omplia pels [[calafat]]s amb [[estopa]] o [[fibra de cànem|cànem]] i pega, [[crostam]] o quitrà.


L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del [[Gènesi]] segons el qual [[Noé]] va cobrir la seva [[arca de Noè|arca]] amb pega, i també a l'[[Èxode]] es conta la història del nen [[Moisès]] que va ser lliurat al [[Nil]] dins una cistella de [[papir]] untada amb [[betum]] i pega.<ref name="Ref"/>
L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del [[Gènesi]] segons el qual [[Noé]] va cobrir la seva [[arca de Noè|arca]] amb pega, i també a l'[[Èxode]] es conta la història del nen [[Moisès]] que va ser lliurat al [[Nil]] dins una cistella de [[papir]] untada amb [[betum]] i pega.<ref name="Ref"/>

Revisió del 21:21, 13 gen 2012

La pega negra és una substància semblant a la pega grega obtinguda de la destil·lació seca del pi, del que en un primer pas s'obtenia el quitrà.

Aquesta pega s'usava mesclada amb cera verge o oli d'oliva per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de dislocació, mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava.

La pega servia per caçar tords i altres aucells a xibiu, art prohibida actualment, amb visc, que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la llonguera, d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del pi negre. Per obtenir el visc es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fus i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc.

La unió entre les taules del folre de les naus s'omplia pels calafats amb estopa o cànem i pega, crostam o quitrà.

L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del Gènesi segons el qual Noé va cobrir la seva arca amb pega, i també a l'Èxode es conta la història del nen Moisès que va ser lliurat al Nil dins una cistella de papir untada amb betum i pega.[1]

La pega i el quitrà fusos s'usaven a la guerra, així es fa a la defensa de Palerm, assetjada pel rei Robert I de Nàpols el 1325, i es sap per diferents fonts que aquest sistema de defensa no era infreqüent en aquella època.[1]

Notes i referències

  1. 1,0 1,1 Fàbrega Enfedaque, Albert. Les pegueres de Salo (Bages) Actes de les V jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Enginyers Industrials de Catalunya Associació/Col·legi, 2002. ISBN 8426713327. 

Enllaços externs