Kızılırmak

Kızılırmak

(tr) Kızılırmak
Tipus	Riu
Localitzat a l'entitat geogràfica	Àsia Menor
Inici
Continent	Àsia
País de la conca	Turquia
Entitat territorial administrativa	Turquia
Localització	Anatòlia
Final
Localització	mar Negra
39° 51′ 12″ N, 38° 24′ 27″ E B 41° 44′ 03″ N, 35° 57′ 23″ E
Format per	Kızılırmak Delta (en)
Afluent	Rio Devrez (pt) , Amneios, Delice River (en) , Acısu Deresi (fr) , Damsa Çayı (fr) , Derinöz Çayı (fr) , Mısmıl Çayı (fr) , Osügülüc (fr)
Dades i xifres
Mida	1.355 () km
Superfície de conca hidrogràfica	77.100 km²
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data	13 abril 2016
Identificador	6125
Espai Ramsar
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data	15 abril 1998
Identificador	942
Àrea important de conservació d'aus
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Identificador	kızılırmak-delta-iba-turkey
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals
World Database on Protected Areas
Identificador	555634107
Mesures i indicadors
Cabal	500 m³/s

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis). El nom turc vol dir "Riu Roig" i és el més important de Turquia. Neix a les muntanyes que separen les províncies de Sivas i Erzurum, passa per Sivas i entra a la província d'Ankara on creua les muntanyes Ardjix i Kose Dagh que provoquen la seva característica corba de més de 250 km. Es dirigeix llavors primer al sud-est i després altre cop al nord on acaba desaiguant a la Mar Negra, no lluny de Bafra. Quan baixa carregat, les aigües són d'un color groc fosc; generalment a l'estiu porta poca aigua. La seva llera és grossa i les ribes altes. El seu curs total és de 1.350 km.Afluents per la dreta són el Khän-şüyu i el Delice; per l'esquerra el Şärümşäk Çay, el Devrez Çay, i el Gökırmak (antic Olgassus). Hi ha mines de sal gemma a uns 50 km al nord de Yuzğad, al llogaret de Sari-Kamiş. Modernament s'hi han construït diversos embassaments: Kesikköprü, Altınkaya, Kapulukaya i Derbent.

Història

Halis o Halys fou el principal riu d'Àsia Menor. Nascut a les muntanyes d'Armènia Menor, pop de la frontera amb el Pont, serralada coneguda com a Antitaure. Després de passar pel Pont i per Capadòcia girava al nord i nord-est, formant al final el límit entre Paflagònia (que quedava al oest) i Galàcia i Pont (al est) fins a desaiguar a la mar Negra (Euxí). Segons Estrabó el seu nom derivava d'unes salines però es creu que aquest detall no es correcte.

Sota els hitites fou conegut com a Marassantiya. El 585 aC es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com batalla de l'eclipsi) i des llavors fou la frontera oriental del regne de Lídia amb l'Imperi Persa; el 547 aC el rei Cressus va creuar el riu per atacar als perses, però fou derrotat pel rei Cir II el gran, que va guanyar la decisiva batalla coneguda com Batalla de l'Halis que va posar fi al regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.

Sota domini turc des el segle XI, fou anomenat Kizil Irmak (riu vermell) nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia el seu cabal es fa servir per produir electricitat.

Bibliografia

• V. Cuinet, Turquia d'Asie

Enllaços externs

• Halis (anglès)