Cantina
.jpg)
Una cantina o guingueta és un lloc públic que generalment forma part d'una caserna, d'una institució o empresa, on hom ven begudes i alguns comestibles als empleats o estudiants.[1][2] Inicialment, la paraula significava les senzilles tabernes per als soldats dins de les casernes,[3][4] i a poc a poc, es va eixamplar a altres institucions.
La primera cantina escolar Barcelona es va obrir el 1907,[5] una iniciativa de la mestra i pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils (1878-1964).[6] Les cantines escolars o «menjadors» es van desenvolupar molt durant la República sobretot en zones amb alt índex de pobresa: era clar que una nutrició salubre i suficient era indispensable per fomentar la concentració dels alumnes.[7][8] El servei es va eixamplar i es tendeix a parlar de vegades més aviat de cafeteria o restaurant escolar o d'empresa, paraules sense reminiscències a les austeres cantines de les casernes i escoles d'antany.[9] En l'actualitat, les cantines fan part dels serveis familiars donats per l'empleador per obtenir temps de major qualitat.[10]
Als països catalans, certs restaurants porten el nom de Cantina, de vegades antigues guinguetes que s'han desenvolupat, però més sovint i sobretot restaurants italians que s'inspiren de la paraula italiana homògrafa cantina que tanmateix significa celler. La paraula s'utilitza també per indicar petites guinguetes a platjes o indrets turístics, on es venen begudes i plats senzills.
En les arts[modifica]
- Treballant a la cantina (1893), dibuix de Ramon Casas i Carbó (1866-1932)[11]
- La cantina del teatre (1943), pel·lícula de Frank Borzage
- Cantina de la revista Der Spiegel, disseny de Verner Panton (1926-1998), reconstruïda al Museum für Kunst und Gewerbe d'Hamburg[12]
- La Cantina (2006), àlbum de la cantautora mexicana Lila Downs
Referències[modifica]
- ↑ «Cantina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jané, Albert. El llenguatge: problemes i aspectes. EDHASA, 1978, p. 232. ISBN 9788435001977. «Una guingueta, segons el Fabra, és una barraca de fira o bé cantina. No creiem que el terme, avui, sigui gaire popular»
- ↑ «Cantina». A: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, 1864, p. 292.
- ↑ Anta Felez, José Luis. Cantina, garita y cocina: Estudio antropológico de soldados y cuarteles (en castellà). Madrid: Siglo Veintiuno, 1990, p. 203. ISBN 84-323-0704-1.
- ↑ Cañellas, Cèlia; Toran, Rosa. Política escolar de l'Ajuntament de Barcelona, 1916-1936. Ajuntament de Barcelona, 1982, p. 76 (Sèrie Educadors, idees, institucions). ISBN 9788475330815.
- ↑ Tort Bardolet, Antoni «Celestina Vigneaux Cibils». Diccionari Biogràfic de Dones, 11-10-2010. Arxivat de l'original el 2016-08-07 [Consulta: 3 gener 2017].
- ↑ Agulló Díaz, Carmen. Escola i república: la Vall d'Albaida, 1931-1939. Diputació de València, 1994, p. 123-124 (Volum 17 de Història local).
- ↑ Carrió Villalonga, Pere J.; Domènech Bestard, Manel V. Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República (pdf), 2015. ISBN 978-84-15672-25-8 [Consulta: 3 gener 2017]. Arxivat 2017-01-04 a Wayback Machine.
- ↑ «El dinar dels assalariats». Voilà, 07-02-2011. Arxivat de l'original el 2017-01-04. [Consulta: 3 gener 2016].
- ↑ Mattio Lastra, Paula. 50 Bones pràctiques en els nous usos socials del temps a l'administració local i a l'empresa (pdf). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006, p. 20.
- ↑ «Treballant a la cantina». Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 3 gener 2017].
- ↑ «Die Geschichte - Die Spiegel-Kantine im Museum für Kunst und Gewerbe Hamburg» (en alemany). Museum für Kunst und Gewerbe, s.d. Arxivat de l'original el 2016-12-28. [Consulta: 3 gener 2017].