Idhna

Idhna

Localització
31° 33′ 31″ N, 34° 58′ 34″ E
Territori ocupat	Cisjordània
Governacions	Governació d'Hebron
Geografia
Superfície	25,5 km²

Idhna (àrab: إذنا, Iḏnā) és una ciutat palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada a 13 quilòmetres a l'oest d'Hebron i un kilòmetre a l'est de la Línia Verda. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 25.107 habitants el 2016.

Idhna està dividits físicament en parts del sud i el nord pel Wadi al-Feranj. La principal font d'ingressos d'Idhna és l'agricultura i la superfície total de la ciutat és de 21,526 dúnams (215 km²), dels quals 2.809 dúnams (28 km²) estan edificats. Idhna és governada per un consell municipal de tretze membres i sis departaments.

Història

Idhna ha estat habitada des d'època cananea (Edat de bronze), evidenciat per les restes antigues trobades a la ciutat. La ciutat s'identifica amb la ciutat bíblica de Dannah, esmentada a Josuè 15:49. Hebreus, romans d'Orient i àrabs successivament controlaren la ciutat i s'hi ha trobat monedes, estàtues, tombes i ceràmica dels diferents governants de la ciutat al llarg de la seva història.

Època otomana

Idhna fou incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 junt amb la resta de Palestina, i en 1596 apareix als registres fiscals com a part de la nàhiya de Halil al liwà d'al-Quds. Tenia una població de 68 llars, totes musulmanes. Els habitants de la vila pagaven impostos sobre el blat, l'ordi, l'olivera, les vinyes, els arbres fruiters, les cabres i els ruscs.

Edward Robinson, qui va visitar Idhna en 1838, va registrar que les dues parts de la ciutat estaven dirigides per un xeic i els habitants de cada part seguien i recolzaven el seu respectiu xeic en baralles internes. Al costat d'Idhna hi ha les ruïnes del poble original que està totalment cobert per camps cultivables. S'hi van trobar tesserae (pedres de mosaic) de marbre.

L'explorador francès Victor Guérin va visitar Idna en juny de 1863. Va descriure un poble amb gairebé 500 habitants, dividit en dos districtes, cadascun governat per un xeic. Moltes cases, especialment un petit bordj, tenien subestructures de pedra que, a totes les seves aparences, es remuntaven a l'antiguitat.

Una llista de pobles otomans de l'any 1870 va mostrar que Idna tenia 22 cases i una població de 108, tot i que el recompte de població només incloïa homes.

En 1883, la Palestine Exploration Fund va descriure Idhna en el seu Survey of Western Palestine com «un petit poble al vessant sud d'un turó [...] dividit per una petita depressió en dos.» SWP també va trobar que prop de la ciutat hi havia diverses coves grans amb nínxols per a llums o calaveres.

Mandat Britànic de Palestina

En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic Idhna tenia una població de 1.300 musulmans, que va augmentar en el Cens de Palestina de 1931 fins a 1.719 musulmans en 317 cases.

En el cens de 1945 la població d'Idna era de 2.190 musulmans, que posseïen 34,002 dúnams de terra segons un estudi oficial de terra i població. 528 dúnams eren plantacions i regadius, 14,481 per a cereals, mentre 153 dúnams eren sòl edificat.

Període modern

Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, Idhna va quedar sota un règim d'ocupació jordana. Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Idhna ha romàs sota ocupació israeliana. La població del cens de 1967 realitzada per les autoritats israelianes era de 3.713 habitants.

El 25 d'abril de 2015, Mahmoud Abu Jheisha, de 20 anys, d'Idhna va ser assassinat a Hebron després d'haver estat acusat d'atacar diverses vegades a un soldat israelià.

Bibliografia

• Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 
• Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883. 
• Gobierno de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964. 
• Gobierno de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945. 
• Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1869. 
• Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 
• Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
• Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2. 
• Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
• Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881. 
• Robinson, E.; Smith, E,. Biblical Researches in Palestine and the Adjacent Regions. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1856. 
• Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.