Porridge
 Porridge amb llet  | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Europa i Àfrica |
| Gastronomia | gastronomia de Rússia i gastronomia de Suècia |
| Detalls | |
| Tipus | producte alimentari, plat i kasha (en)  |
| Ingredients principals | cereal |
Porridge (també dit porage, parritch, etc.[1]) és el nom anglès per a unes farinetes fetes bullint civada (en flocs, farina o trossejada) o uns altres cereals amb aigua, llet, o totes dues coses. El resultat és una pasta consistent on podem afegir llavors, fruits secs o trossos de fruita. Sovint es cuina o se serveix amb aromes afegits com sucre, mel, fruita o xarop per fer un cereal dolç, o es pot barrejar amb espècies, carn, o verdures per fer un plat salat. Normalment se serveix calent en un bol, depenent de la seva consistència. Es pot fer servir uns altres cereals o lleguminoses, però llavors té uns altres noms, com polenta o gofio.
El porridge de civada i sèmola és la varietat més populars en molts països. A més de la civada hi pot haver arròs, blat, ordi, dacsa, o lleguminoses com el pèsol porpra (Pisum sativum var. arvense). El gruel és semblant al porridge, però és més aviat una beguda, que era molt habitual a la Gran Bretanya el segle xix.
Nutrició[modifica]
Un plat porridge de civada té molts nutrients com hidrats de carboni complexos, és molt ric en fibra soluble, àcids grassos omega-6, vitamines grup B i E i, finalment, és ric en magnesi, zinc, potassi, calci i ferro.[2]
Història[modifica]
Històricament, el porridge, o les farinetes de la cuina catalana i occitana, eren un aliment bàsic a Europa, Àfrica i Àsia, és a dir, comú a totes les societats agrícoles que practiquen el cultiu de cereals a partir del període neolític. El porridge ha estat tradicionalment associat amb Escòcia, possiblement perquè la civada es pot cultivar amb èxit en sòls marginals.[3] i, per extensió, el porridge era un aliment tradicional del nord d'Europa[4] i de Rússia. El cereal més comú per fer-ne era l'ordi, però se'n feien amb altres grans i pèsols grocs, depenent de les condicions locals, és a dir, del que tenien a mà, amb carns, cultius d'arrels, verdures i herbes afegides per a donar gust. El porridge es podria cuinar en un bullidor metàl·lic o escalfar-se en un recipient de terrissa.
També en donaven per esmorzar als reclusos en el sistema penitenciari britànic durant el segle XIX i principis del segle XX, i d'aquesta manera l'expressió del slang "doing porridge" volia dir en argot estar a la presó.[5][6]
Actualment, el porridge es menja, sobretot, per esmorzar, sovint s'hi afegeix sal, mantega, sucre, llet, o nata. Al Carib anglòfon s'hi afegeix canyella, nou moscada, sucre sense refinar, i essència d'ametlles. Alguns fabricants de cereals per esmorzar com Scott's Porage Oats, venen porridge ja fet. El porridge és una de les maneres més fàcils de pair els cereals o lleguminoses, i a moltes cultures es fa servir per a la recuperació dels malalts. També en mengen els esportistes.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Oxford English Dictionary.
- ↑ «Porridge de Civada! L’esmorzar més energètic». Bioeco. [Consulta: 29 juny 2024].
- ↑ Welch, R.W.. The Oat Crop: Production and Utilization. Dordrecht: Springer Science & Business Media, 1995, p. 15–16. ISBN 978-0412373107.
- ↑ Monk, Mick «Oats: the superfood of early medieval Ireland». Archaeology Ireland, 25, 1, 2011, pàg. 36-39.
- ↑ Martin Belam. «Porridge no longer on the menu for those doing porridge» (en anglès). Guardian, 01-05-2018. [Consulta: 5 December 2019].
- ↑ Bill Robinson. «The Best of British Prison Food 1» (en anglès). Food Reference. [Consulta: 5 December 2019].