García de Loaysa y Mendoza

No s'ha de confondre amb García Loaysa y Girón, nebot d'aquest personatge..

García de Loaysa y Mendoza

Biografia
Naixement	1478 Talavera de la Reina (província de Toledo)
Mort	22 abril 1546 (67/68 anys) Madrid
Cardenal de l'Església Catòlica
En el càrrec des de 16 de maig de 1530 - 22 d'abril de 1546
← Antonio Sanseverino Georges II d'Amboise →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	Cardenal prevere de Santa Sussanna
Orde religiós	Orde dels Predicadors
Consagració	29 de setembre de 1524
Proclamació cardenalícia	9 de març de 1530 per Climent VII
Altres ocupacions	Bisbe de d'Osma (1524-1530) Bisbe de Sigüenza (1531-1539) Arquebisbe de Sevilla (1539-1546) Inquisidor General d'Espanya (1546)
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Arquebisbe de Sevilla 21 maig 1539 – 22 abril 1546 ← Alfonso Manrique de Lara – Fernando de Valdés y Salas → Diòcesi: arquebisbat de Sevilla Bisbe de Sigüenza 23 febrer 1532 – ← Fadrique de Portugal i de Noronha – Fernando de Valdés y Salas → Diòcesi: bisbat de Sigüenza Cardenal 9 març 1530 – Bisbe d'Osma 8 juny 1524 – ← Juan Pardo de Tavera – Pedro González Manso (en)  → Diòcesi: bisbat d'Osma 39è Mestre de l'Orde de Predicadors 1518 – 1524 ← Tomàs de Vio – Francesco Silvestri → Inquisidor general d'Espanya Comissari general de la Croada Confesor de la reina d'Espanya

García de Loaysa y Mendoza, citat també com a Juan García de Loaysa (Talavera de la Reina, 1478 - Madrid, 22 d'abril de 1546) va ser un religiós espanyol de l'orde de sant Domènec, general d'aquest orde, cardenal, bisbe d'Osma i Sigüenza i arquebisbe de Sevilla.

Biografia

Nascut en el si d'una família noble, fill de Pedro de Loaysa i Catalina de Mendoza. Va ser enviat a estudiar a Salamanca, però va sortir per a ser enviat a un convent de l'orde dels dominics, també a Salamanca, el 25 de novembre de 1496, Sembla que, inicialment, va ser exclòs de la via religiosa, i després, l'admiració que en va tenir el mestre de novicis, va fer que hi hagués grans expectatives en ell. Per la seva gran austeritat en la vida regular i la seva delicada salud, va fer intervenir a fra Domingo de Mendoza, perquè es fes el seu trasllat de convent, a Peñafiel, on va esdevenir prior a Àvila i Valladolid i, després, General de l'Orde de Sant Domènec.

En primer lloc va ser bisbe d'Osma, escollit el 8 de juny de 1524, consagrat a Valladolid, en presència de Carles V, el 29 de setembre del mateix any, per Alfonso Fonseca Acevedo, arquebisbe de Toledo. Després va ser creat cardenal del títol de Santa Sussanna, concedit pel papa el 9 de març de 1530, quan acompanyà l'emperador Carles V durant el seu viatge a Itàlia per ser coronat a Bolonya, Loaysa romandrà a Roma durant tres anys, i estarà molt lligat a la persona del papa Climent VII.

En les seves tasques religioses, va ser important la tasca que li va encomanar la Santa Seu de reformar els monestirs claustrals dominics a la Corona d'Aragó, amb resultats positius, i en la persecució de frares comuners, durant la guerra dels comuners, i en el procés evangelitzador a Amèrica. Va nomenar i obligar a acceptar el nomenament de fra Bartolomé de las Casas com a bisbe de Chiapas.

El 23 de febrer de 1532 va traslladar-se de seu, i va esdevenir bisbe de Sigüenza.

Amb gran poder i influència, sobretot lligat a la persona de l'emperador, de qui va ser nomenat llur conseller, dimitint del seu càrrec de general de l'orde dominic el 1524. Al costat de Carles V, va ser el seu confessor però també conseller, i va rebre grans honors per part del monarca. Se li van donar grans càrrecs i missions delicades, Loaysa va ser el primer President del recentment creat Consell d'Índies, càrrec que va mantenir fins a la seva mort, i del qual va ser regent durant l'absència de l'emperador entre 1539 i 1541. Després va ocupar altres càrrecs, entre ells Comissari General de Croada i membre del Consell d'Estat.

El 21 de maig de 1539 va ser nomenat arquebisbe de Sevilla, proposat per l'emperador en aquesta seu l'any 1538, de la qual va prendre possessió l'11 de juliol de 1539 el seu nebot, Cristóbal de Loaysa, diaca de Sigüenza, en nom seu.

Finalment, va ser nomenat inquisidor general en iniciar-se el 1546, però va morir a Madrid poc després, l'abril de 1546. Va ser enterrat al monestir dominic de San Ginés de Talavera de la Reina, on també van ser enterrats els seus pares i que Loaysa havia dotat enormement.

Bibliografia

• Fernández Collado, Ángel. Obispos de la provincia de Toledo (1500-2000) (en castellà). Toledo: Estudio Teológico de San Ildefonso, 2000. ISBN 84-920769-7-6. 
• Gómez-Menor Fuentes, José-Carlos «Los Loaysas de Talavera de la Reina, señores de Huerta de Valdecarábanos» (en castellà). Anales Toledanos, 26, 1989, pàg. 353-379.
• Nicolau Castro, Juan «Los sepulcros del cardenal fray García de Loaysa y sus padres en el monasterio dominico de Talavera de la Reina» (en castellà). AEArte, 303, 2003, pàg. 267-276. ISSN: 0004-0428.
• Ortiz de Zúñiga, Diego. Annales eclesiasticos, y secvlares, de la ... civdad de Sevilla ... Desde el año de 1246 ... hasta el de 1671 ... (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1796.