Vés al contingut

Ken Kesey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKen Kesey

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 setembre 1935 Modifica el valor a Wikidata
La Junta (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 2001 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Sacred Heart Medical Center University District (Oregon) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de fetge Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKesey Family Farm Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSpringfield (1946–) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oregon
Universitat de Stanford
Springfield High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura i literatura postmodernista Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, escriptor de literatura infantil, assagista, novel·lista, lluitador amateur Modifica el valor a Wikidata
MovimentPostmodernitat Modifica el valor a Wikidata
Influències
Esportlluita amateur Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsSunshine Kesey Modifica el valor a Wikidata
ParesFred Alvin Kesey Modifica el valor a Wikidata  i Geneva Wilma Smith Modifica el valor a Wikidata
Lloc webintrepidtrips.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0450181 IBDB: 11037 TMDB.org: 7064
Musicbrainz: 7974c3f4-0605-4288-b6f7-1ccae5ec397b Songkick: 36475 Discogs: 121230 Allmusic: mn0000077424 Goodreads author: 7285 Find a Grave: 5965109 Modifica el valor a Wikidata

Ken Kesey (La Junta, 17 de setembre de 1935 - Sacred Heart Medical Center University District, 10 de novembre de 2001)va ser un escriptor estatunidenc.[1]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Kesey va néixer el 1935 a La Junta, fill dels grangers Geneva Smith i Frederick A. Kesey.[2] Quan Kesey tenia 10 anys, la família es va traslladar a Springfield (Oregon) el 1946.[3] Kesey va ser campió de lluita a l'escola secundària i la universitat en la categoria de 174-lliura (79 kg) de pes, i gairebé es va classificar per a formar part de l'equip olímpic, però una greu lesió a l'espatlla va aturar la seva carrera esportiva. Es va graduar a l'Springfield High School el 1953.[3] Àvid lector i espectador de cinema, el Kesey va prendre com a models a John Wayne, Edgar Rice Burroughs i Zane Gray.[4]

Mentre anava a l'Escola de Periodisme i Comunicació de la Universitat d'Oregon a Eugene el 1956, Kesey va fugir amb la seva companya sentimental i estudiant de la Universitat Estatal d'Oregon Norma «Faye» Haxby, a qui havia conegut a l'institut de secundària.[3] Segons Kesey, «Sense Faye m'hauria vist arrossegat per la borda per la notorietat i les idees estranyes i alimentades amb la droga i les noies de flors amb ulls brillants i pits bulbosos».[5] Casats fins a la seva mort, van tenir tres fills: Jed, Zane i Shannon.[6] A més, amb l'aprovació de Faye, Ken va tenir una filla, Sunshine Kesey, amb la seva companya Merry Prankster Carolyn «Mountain Girl» Adams. Nascuda el 1966, Sunshine va ser criada per Adams i el seu padrastre, Jerry Garcia.[7]

Kesey va tenir una beca de futbol durant el seu primer any, però va canviar a l'equip de lluita de la Universitat d'Oregon com a més adequat per a la seva estructura. Després de publicar un percentatge de victòries de .885 a la temporada 1956–57, va rebre la beca Fred Low per al lluitador destacat del nord-oest. El 1957, Kesey va quedar segon en la seva classe de pes a la competició interuniversitaria de la Costa del Pacífic.[8] [9] Es manté encara entre els 10 primers del percentatge de victòries de tots els temps d'Oregon Wrestling. [10] [11]

Membre de Beta Theta Pi al llarg dels seus estudis, Kesey es va graduar a la Universitat d'Oregon amb una llicenciatura el 1957. Cada cop més desvinculat dels cursos d'escriptura teatral i de guió que comprenien bona part de la seva especialitat, va començar a rebre classes de literatura a la segona meitat de la seva carrera universitària amb James B. Hall, un antic alumne cosmopolita de l'Iowa Writers' Workshop que abans havia ensenyat a la Universitat Cornell i més tard va exercir com a rector del College V a la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz.[12] Hall va prendre Kesey com el seu protegit i va conrear el seu interès per la ficció literària, introduint a Kesey (els interessos lectors del qual es limitaven fins aleshores a la ciència-ficció) a les obres d'Ernest Hemingway i d'altres models del modernisme literari.[13] Després de l'última de les diverses estades breus d'estiu com a actor en dificultats a Los Angeles, Kesey va publicar el seu primer conte (Primer diumenge de setembre) a la Northwest Review i es va presentar amb èxit a la Woodrow Wilson National Fellowship, molt selectiva, per al període 1958–59.[14][3]

Durant el seu primer any de beca, Kesey es va enfrontar freqüentment amb el director del Centre Wallace Stegner, que el va considerar una mena d'analfabet de gran talent i va rebutjar la sol·licitud de Kesey per a una beca departamental de Stegner abans de permetre la seva assistència com a Woodrow Wilson Fellow. Reforçant aquestes percepcions, el diputat de Stegner, Richard Scowcroft, va recordar més tard que «ni Wally ni jo pensàvem que tingués un talent especialment important». [15] Segons Stone, Stegner «va veure en Kesey... com una amenaça per a la civilització, l'intel·lectualisme i la sobrietat» i va continuar rebutjant les sol·licituds de la beca Stegner de Kesey per als períodes 1959–60 i 1960–61.[16]

Va assolir notorietat amb la seva primera novel·la, One Flew Over the Cuckoo's Nest, basada en les seves vivències com a voluntari («conillet d'índies humà») en els experiments amb drogues psicotròpiques del Govern dels Estats Units a Menlo Park a la fi de la dècada del 1950. Kesey va conèixer d'aquesta manera l'LSD, substància psicoactiva que va transformar profundament la seva percepció de la realitat social i personal.

A partir de 1964, ell i un grup d'amics, els Merry Pranksters, van ser pioners en l'experimentació lúdica i espiritual amb LSD i marihuana. En un autobús pintat amb colors fluorescents que van anomenar Further, els Merry Pranksters van recórrer els Estats Units i van anar establint gradualment molts dels elements discursius i visuals que després va popularitzar (i, segons el parer de Kesey, va trivialitzar) el moviment hippie.[17] En aquesta labor van comptar amb la col·laboració del grup Grateful Dead, que acompanyava amb les seves improvisacions de música psicodèlica les sessions obertes de consum de LSD (acid tests) organitzades per Kesey. Durant algun temps, Kesey i Timothy Leary van representar dos enfocaments complementaris de la naixent contracultura: irreverent i imprevisible el de Kesey, ritualizat i messiànic el de Leary. Així, doncs, mentre Leary, que provenia d'un ambient científic universitari, buscava inspiració per als viatges amb LSD en textos exòtics i prestigiosos com el Llibre tibetà dels morts, Kesey, autodidacta, preferia inspirar-se en la cultura pop estatunidenca (còmic, ciència-ficció i rock and roll).

A la fi de la dècada del 1960, la persecució policial i el cansament per la repetició de les mateixes fórmules expressives, que començaven a repetir-se, van portar Kesey a donar per superada l'experimentació amb drogues. Malgrat això, va romandre fins a la seva mort com una de les figures emblemàtiques de l'underground contestatari. Un dels seus últims treballs va ser un assaig sobre la pau per a la revista Rolling Stone.

El periodista Tom Wolfe va popularitzar el 1968 les experiències de Kesey i els Pranksters amb el seu llibre The Electric Kool-Aid Acid Test. No obstant això, Kesey mai no va donar la seva aprovació al relat de Wolfe, que considerava superficial i aliè a l'esperit dels fets.

Obres

[modifica]

One Flew Over the Cuckoo's Nest (1962) (traducció catalana: Algú va volar per damunt del niu del cucut, ISBN 978-84-18558-03-0)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Vida y locura de Ken Kesey», 18-01-2019. [Consulta: 3 juliol 2020].
  2. ↑ Lehmann-Haupt, Christopher «Ken Kesey, Author of 'Cuckoo's Nest,' Who Defined the Psychedelic Era, Dies at 66» (en anglès). The New York Times, 11-11-2001. ISSN: 0362-4331.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Baker, Jeff «All times a great artist, Ken Kesey is dead at age 66». The Oregonian, November 11, 2001, pàg. A1.
  4. ↑ Macdonald, Gina, and Andrew Macdonald. "Ken Kesey". Magill's Survey of American Literature, Revised Edition (2007): Literary Reference Center. EBSCO.
  5. ↑ «Ken Kesey Kisses No Ass», July 23, 2019. Esquire Magazine (September 1992).
  6. ↑ "Ken Kesey, Author of 'Cuckoo's Nest,' Who Defined the Psychedelic Era, Dies at 66", The New York Times (November 11, 2001).
  7. ↑ Robins, Cynthia. «Kesey's friends gather in tribute», December 7, 2001. Arxivat de l'original el December 8, 2006.
  8. ↑ Lehmann-Haupt, Christopher «Ken Kesey, Author of 'Cuckoo's Nest,' Who Defined the Psychedelic Era, Dies at 66» (en anglès). The New York Times, 11-11-2001. ISSN: 0362-4331.
  9. ↑ Christensen, Mark. Acid Christ : Ken Kesey, LSD, and the politics of ecstasy. Tucson, AZ: Schaffner Press, 2010, p. 40. ISBN 978-1-936182-10-7. OCLC 701720769. 
  10. ↑ «Top Wrestlers». Save Oregon Wrestling Foundation. Arxivat de l'original el December 14, 2014. [Consulta: December 14, 2014].
  11. ↑ «2006–07 Stats, History, Opponent Info – University of Oregon Wrestling». University of Oregon Athletic Department, December 3, 2007. Arxivat de l'original el December 15, 2014. [Consulta: December 14, 2014].
  12. ↑ "Hall, James B(yron)", International Who's Who in Poetry, 2004, p. 138.
  13. ↑ Oregonian/OregonLive, Jeff Baker | The. «James B. Hall: Writer, teacher» (en anglès), 14-05-2008. [Consulta: 16 juliol 2024].
  14. ↑ Winchell, Mark Royden. Too Good to Be True. University of Missouri Press, 2002, p. 186. ISBN 978-0-8262-6277-6. 
  15. ↑ Philip L. Fradkin, Wallace Stegner and the American West
  16. ↑ Benson, Jackson J. Wallace Stegner. U of Nebraska Press, 2009. ISBN 978-0-8032-2537-4. 
  17. ↑ «El 'big bang' de la psicodelia». El País [Madrid], 25-08-2011. ISSN: 1134-6582.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ken_Kesey&oldid=33699537»