Paulus chantant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPaulus chantant
Fitxa
DireccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
ProductoraStar Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1897 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0223892 Modifica el valor a Wikidata

Paulus chantant va ser una sèrie de cinc curtmetratges muts francesos realitzats l'any 1897 per Georges Méliès, protagonitzats pel popular cantant de cafè-concert Paulus (nom real Jean-Paul Habans, 1845–1908). Les pel·lícules van ser dissenyades per a un cafè-concert en què Paulus cantaria darrere de la pantalla mentre es projectaven les pel·lícules, donant la il·lusió d'una pel·lícula sonora.[1] All five films are currently presumed lost.[2]

Paulus
Paulus
Georges Méliès
Méliès

Resum[modifica]

Els títols d'estrena en anglès i francès, així com els números de catàleg de Star Film Company, de les pel·lícules eren els següents:[2]

  • Paulus chantant: Derrière l'Omnibus, 88
  • Paulus chantant: Coquin de Printemps, 89
  • Paulus chantant: Duelliste marseillais, 90
  • Paulus chantant: Père la Victoire
  • Paulus chantant: En revenant d'la revue

Producció i llançament[modifica]

Paulus, que aleshores s'acostava al final de la seva llarga i celebrada carrera com a animador pro-Boulangista, es va apropar a Méliès amb el concepte de l'acrobàcia.[3] La sèrie va ser filmada al teatre de les il·lusions de Méliès, el Théâtre Robert-Houdin de París i quinze làmpades de vapor de mercuri en la seva configuració, fent de la sèrie Paulus chantant el primer ús conegut de llum artificial en una pel·lícula.[3]

Tres de les pel·lícules (Derrière l'Omnibus, Coquin de Printemps, i Duelliste Marsellais) es van vendre a través dels catàlegs de l'estudi de Méliès, la Star Film Company, pels mercats de cinema francès i esetatunidenc.[2] Els altres dos, que presentaven Paulus cantant himnes de lloança al polèmic personatge polític Georges Ernest Boulanger, es van filmar per a l'actuació del cafè-concert però no s'incloïen al Catàlegs de Star Film,[1] ja que el mateix Méliès era un fervent antiboulangista.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sadoul, Georges. Georges Méliès. Paris: Éditions Seghers, 1970, p. 137. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Frazer, John. Artificially Arranged Scenes: The Films of Georges Méliès. Boston: G. K. Hall & Co., 1979, p. 243. ISBN 0816183686. 
  3. 3,0 3,1 Frazer 1979, p. 37
  4. Hammond 1974, pàg.26–27

Enllaços externs[modifica]