Vés al contingut

Mitridàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMitridàtica

EpònimMitridates I del Pont Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata

La dinastia mitridàtica era una nissaga probablement d'origen aquemènida que va governar el Pont, primer una satrapia persa i després el Regne del Pont, des del començament del segle v aC fins al 47 aC. El seu membre més famós va ser Mitridates VI Eupàtor (Mitridates el Gran).

La regió del Pont formava part originàriament de la satrapia persa de Capadòcia (Katpatuka, 'País dels Cavalls Bells'). Els primers governants coneguts d'aquell territori, i membres de la dinastia, eren sàtrapes posats per l'Imperi Persa, però mantenien una certa autonomia. Els sàtrapes acostumaven a ser membres de la família reial, i per això se'ls suposa aquemènides. Fins a Mitridates II, el Pont no es va convertir en regne independent, quan Alexandre el Gran va destruir l'Imperi persa.[1]

La dinastia persa que havia de fundar aquest regne havia governat, durant el segle iv aC, la ciutat grega de Cios a Mísia. El seu primer governant conegut va ser Mitridates de Cios. El seu fill Ariobarzanes II del Pont era també sàtrapa de Frígia. Era un important aliat d'Atenes i es va revoltar contra Artaxerxes II de Pèrsia, però va ser traït pel seu fill Mitridates II de Cios.[2]

Mitridates II es va mantenir com a governant després de les conquestes d'Alexandre i va ser vassall d'Antígon I el borni, que va governar breument l'Àsia Menor després del Pacte de Triparadisos. Mitridates va morir assassinat per Antígon l'any 302 aC, perquè tenia la sospita que confabulava amb el seu enemic Cassandre. Antígon va planejar matar el fill de Mitridates, també anomenat Mitridates (més tard anomenat Ktistos, 'fundador'), però Demetri Poliorceta el va avisar i Mitridates va poder escapar cap a l'est amb sis genets.[3] Mitridates va anar primer a la ciutat de Cimiata a la Cimiatene, a Paflagònia i més tard a Amasia a Capadòcia. Va governar del 302 al 266 aC, va lluitar contra Seleuc I Nicàtor i, el 281 (o 280) aC, es va declarar rei (basileus) d'un estat situat al nord de Capadòcia i a l'est de Paflagònia. Va ampliar el seu regne fins al riu Sangrios a l'oest. El seu fill Ariobarzanes va capturar Amasra el 279, un port important de la mar Negra. Mitridates també es va aliar amb els gàlates que van arribar en aquella època, i va derrotar una força enviada contra ell per Ptolemeu I Soter. Ptolemeu havia estat expandint el seu territori cap a l'Àsia Menor des del començament de la primera guerra síria contra Antíoc cap a l'any 270 aC i es va aliar amb la ciutat enemiga de Mitridates, Heraclea Pòntica.[4]

Sàtrapes i reis del Pont

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Bosworth, A. B. (et al.) «The origins of the Pontic house». The Journal of Hellenic Studies, 118, novembre 1998, pàg. 155-164.
  2. Xenofont. Ciropèdia, VIII, 8,4
  3. Apià. Ῥωμαϊκά (Ro̱maïká, Història de Roma), XII, II
  4. McGing, B. C. The foreign policy of Mithridates VI Eupator, king of Pontus. leiden: Brill, 1986, p. 11, 16-23. ISBN 9789004075917. 

Vegeu també

[modifica]