Lapiaz
El lapiaz, anomenat també rascler,[1] esquetjar[2] i rellar,[2] cairissa en llengua d'oc, lenar en euskara i limestone pavement ('paviment de pedra calcària') en anglès, és una formació geològica de superfície, típica dels paisatges càrstics, que es pot produir en les roques calcàries i en les dolomítiques.
El nom de lapiaz prové del mot llatí lapis (pedra) de l'arpità jurassià, una zona on aquestes formacions rocoses són dominants. Altres llengües l'han adoptat, com ara el neerlandès, el portuguès, el romanès o el polonès.
Aquest fenomen es deu a l'erosió càrstica causada per les aigües de pluja enriquides en diòxid de carboni. Es manifesta en una multitud de solcs rectilinis o sinuosos que segueixen els pendents de la roca, i en escletxes i esquerdes més profundes que poden dividir la roca en blocs.
És un tipus de morfologia càrstica molt ben representada a Mallorca (i principalment a la Serra de Tramuntana) tant per abundància com per varietat, atesa la natura càrstica de l'illa. Les superfícies de microlapiaz s'hi produeixen en ambients àrids pròxims a la costa i a llocs on sovinteja la rosada. Abunden les formes estriades i acanalades, però també cavitats irregulars, pouets, cubetes i forats. Si la formació del lapiaz és perllongada en el temps es generen grans superfícies pràcticament intransitables i plenes de crestes esmolades i piràmides de roca. Són freqüents a Bàlitx, Montcaire, la Calobra, Turixant, Menut, Mortitx i entorn de la Torre de Lluc.[3] A Mallorca, els camps de lapiaz reben el nom d'esquetjars (derivat d'esquetja 'encletxa')[4] o rellars (derivat de rella).[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Lapiaz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Miquel, Trias «Glossari de terminologia espeleològica i càrstica». Endins, 10-11, 1985, pàg. 71-76 [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Ginés i Ginés, 1995.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «esquetjar». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rellar». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
Bibliografia
[modifica]
- Ginés, Àngel; Ginés, Joaquín «Les formes exocàrstiques de l'illa de Mallorca». Endins, 20, 1995 [Consulta: 6 juny 2020].
- Ginés, Àngel; Ginés, Joaquín «El modelat exocàrstic de les Balears i els camps de lapiaz de mitjana muntanya mediterrània a la Serra de Tramuntana de Mallorca». Endins, 35, 2011 [Consulta: 6 juny 2020].
- P Gourou; L Papy. Compendio de la geografia general (en castellà). Madrid: Ediciones Rialp, 1976 (Manuales Universitarios Rialp). ISBN 978-8432102493.