Rosada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teranyina amb rosada

La rosada (ros o reixiu en valencià, rou en mallorquí, banyadura en menorquí i aiguatge en septentrional, castellonenc i ampostenc) és un fenomen meteorològic superficial de reducció de la visibilitat que consisteix en gotes d’aigua que es formen sobre les superfícies refredades per la radiació nocturna, per efecte de la condensació directa del vapor d'aigua present en la capa d’aire en contacte immediat amb la superfície i a temperatura superior a 0º C. Aquesta forma de pas de l’aigua atmosfèrica cap a la superfície constitueix una forma de precipitació oculta o horitzontal, ja que perquè sigui precipitació en sentit estricte, l’aigua ha de passar cap a la superfície després de caure a certa velocitat.[1]

Formació[modifica | modifica el codi]

El procés es produeix tan sols dins d’una estreta franja d’aire immediata a la superfície terrestre d’alguns mil·límetres de gruix i pot actuar de dues maneres:[1]

  • La més habitual és per difusió del vapor d’aigua des del sòl mateix cap amunt, fins a la superfície exposada al refredament, on es condensa, és a dir, l’aigua passa de l’estat gasós al líquid per efecte de la baixada de la temperatura. Aquest mecanisme es produeix amb vent molt feble, inferior a 1 m/s.[1]
  • L’altra manera té lloc quan la turbulència de l’aire augmenta i el vapor d’aigua descendeix per transferència vertical des de l’atmosfera fins a la superfície freda, on es condensen les gotes d’aigua. Aquest procés té lloc quan la velocitat mitjana del vent és al voltant dels 3 m/s. Amb vents superiors als 3 m/s, el contacte de l’aire amb la superfície és escàs i no aconsegueix refredar-se prou. Les rosades i els fenòmens que es tracten en aquestes fitxes (boires, gebre, gelada) tenen importància ecològica a les zones menys plujoses del país, ja que les quantitats d’aigua que aporten al sòl sovint són imprescindibles per a la supervivència de la vegetació durant els períodes sense pluges. A d’altres climes, molt més àrids que els nostres, l’aportació d’aigua al sòl mitjançant aquests processos, arriba a ser superior a la que és deguda a les precipitacions en sentit estricte.[1]

Observació i mesurament[modifica | modifica el codi]

Fulles amb rosada a Malàisia

La rosada s’observa de matinada, amb nits serenes i encalmades, tot i que no és estrany veure-la tot just després del crepuscle. És més freqüent en llocs baixos i plans que en els cims de les muntanyes. La major part dels dies, quan surt el sol, el terra s’escalfa i les gotes d’aigua desapareixen ràpidament en evaporar-se. Quan l’observador disposa d’instrumental de mesura homologat i en bon estat de funcionament, pot constatar com un augment de la humitat absoluta i/o un descens de la temperatura en la capa d’aire més propera al terra són condicions necessàries per a la formació de la rosada. Cal insistir que la rosada no és un tipus de precipitació des d’un núvol. La rosada va associada a humitats relatives altes, habitualment superiors al 80%.[1]

Degut a la seva dependència del balanç de radiació, les quantitat de radiació poden arribar a un màxim teòric de 0,8 mm per nit, tanmateix, rarament excedeixen de 0,5 mm. i de 40 a 50 mm per any.[2] A la majoria dels climes del món la quantitat de rosada és massa petita per competir amb la pluja. En regions amb estació seca considerable plantes adaptades com els líquens o les plànules de pins es beneficien de la rosada. A gran escala regar sense pluja a llocs com el desert d'Atacama o el Namib es fan capturant la boira no pas la rosada.

Un aparell clàssic de mesurar la rosada és el drosòmetre encara que només proporciona el potencial de formació de rosades. Per a mesurar la quantitat real de rosada es fan servir petits lisímetres o altres mètodes.

Biologia[modifica | modifica el codi]

Fitopatògens com el fong Phytophthora infestans aprofiten la rosada per infectar les patateres.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Ersa era la deessa de la rosada en la mitologia grega.

La rosada coneguda en hebreu com טל (tal), és molt important en el judaisme.[3]

Recollida artificial[modifica | modifica el codi]

OPUR Dew Recovering Roof in Croatia
Recollida de la rosada a Croàcia

Hi ha aparells molt antics que semblen ideat per recollir la rosada com les piles de pedres a Ucraïna, les basses de rosada al sud d'Anglaterra o les pedres volcàniques de les vinyes de Lanzarote però segurament funcionen per altres principis. Actualment l'Organització Internacional per l'Ús de la Rosada International Organisation for Dew Utilization treballa per fer condensadors de rosada que siguin efectius. També a l'Índia es treballa en aquest sentit pel Indian Institute of Management Ahmedabad (IIMA) a la regió àrida de Kutch. Aquests condensadors poden recollir més de 200 litres (de mitjana) d'aigua de rosada durant 90 nits de l'estació seca d'octubre a maig.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Rosada». Meteocat. [Consulta: 24 febrer 2015].
  2. Dr. Dieter Prinz "The role of water harvesting... in arid areas. Universitat de Karlsruhe Pdf
  3. «Resurrection». A: Jewish Encyclopedia [Consulta: 21 desembre 2008]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Rosada