Estació Central de Milà
 Milano Centrale | ||||
|---|---|---|---|---|
.jpg) Vista de l'estació | ||||
| Informació general | ||||
| Zona tarifària | Mi1 (en)   | |||
| Adreça | Piazza Duca d'Aosta, s/n | |||
| Municipi | Milà (Itàlia) | |||
| Serveis |  .svg){kind=small}  .svg){kind=small}   | |||
| Operador | Trenitalia FERROVIENORD SBB-CFF-FFS Deutsche Bahn SNCF Renfe OBB | |||
| Propietari | Rete Ferroviaria Italiana Grandi Stazioni | |||
| Nombre vies | 24 | |||
| Data obertura | 1 de juliol de 1931 | |||
| Passatgers | 120 milions per any | |||
| Línies i serveis | ||||
| Servei ferroviari |  ,  ,  ,  | |||
| Enllaços | ||||
| Intercanvis |  Milan tram route 5 (en) Milan tram route 5 (en) | |||
 | Autobús urbà / interurbà | |||
 | Tramvia de Milà | |||
 | Troleibús de Milà | |||
| ||||
| Nom en la llengua original | (it) stazione di Milano Centrale | |||
| Dades (Edifici) | ||||
| Arquitecte | Ulisse Stacchini | |||
| Artista | Giannino Castiglioni | |||
| Construcció | 1931 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | en funcionament | |||
| Altitud | 132 m | |||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
L'Estació Central de Milà (en italià: Milano Centrale, en llombard: Milan Centrala) és la principal estació de ferrocarril de Milà i una de les més importants d'Europa.[1] En superfície és la més gran d'Europa, amb 24 andanes.[1][2]
És una estació terminal i va ser oficialment inaugurada l'any 1931 per tal de reemplaçar l'antiga estació central de 1864, la qual va ser una estació de trànsit i no tenia capacitat per albergar nou tràfic després de l'obertura del túnel de Simplon el 1906. L'estació està connectada a la xarxa del tren d'alta velocitat amb les principals ciutats italianes i amb la xarxa convencional de ferrocarril amb Bolonya, Torí, Venècia, Gènova, Domodossola, Chiasso i Lecco.
L'estació va ser dissenyada per l'arquitecte Ulisse Stacchini (1871-1947).[3] Va sofrir una reforma important de 2005 a 2010 durant la qual els elements històrics van ser restaurats i l'edifici va ser adaptat a l'evolució de les necessitats dels passatgers. L'antiga «Galleria delle Carrozze» que servia per al trànsit d'autos privats i taxis es va tancar i va ser transformada en una plaça coberta per a vianants.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Milano Centrale» (en italià). Grandi Stazioni. Gruppo Ferrovie dello Stato Italiane, 2017. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Bassi, Massimo. «La Stazione Centrale di Milano: la più grande in Europa» (en italià). Unitre Milano, 08-02-2020. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «La nuova stazione ferroviaria di Milano» (en italià). Archivio Luce, 23-08-2023. [Consulta: 11 febrer 2024].
Enllaços externs
[modifica]- «Trenitalia» (en italià).
