Estació de Villena
Per a altres significats sobre l'article de l'estació d'alta velocitat de Villena, vegeu «Estació de Villena Alta Velocitat». |
Estació de Villena | ||||
---|---|---|---|---|
Informació general | ||||
Municipi | Villena (l'Alt Vinalopó) | |||
Propers trens | 60902 | |||
Operador | Renfe Operadora | |||
Propietari | Administrador de Infraestructuras Ferroviarias | |||
Data obertura | 1858 | |||
Línies i serveis | ||||
| ||||
Característiques | ||||
Estat d'ús | en funcionament | |||
L'estació de Villena és una estació de ferrocarril valenciana propietat d'Adif situada a la ciutat homònima a la comarca de l'Alt Vinalopó. És una estació passant que pertany a la línia Madrid-Alacant i està situada entre el límit oest del nucli urbà i el Polígon Industrial Los Rubiales, al costat del Passeig de Ruperto Chapí. L'estació té parada de trens de Grans Línies i de Mitjana Distància.
Està en estudi l'extensió de la xarxa de Rodalies Múrcia/Alacant fins a Villena.[1][2][3]
Situació ferroviària
[modifica]L'estació es troba al punt quilomètric 396,1 de la línia fèrria d'ample ibèric La Encina-Alacant a 503,85 metres d'altitud, entre les estacions de Cabdet i de Saix.[4]
Villena també formava part d'una línia fèrria d'ample mètric que unia Villena amb Cieza via Alcoi i Jumella, els Ferrocarrils de Villena a Alcoi i Iecla (VAI), els quals es van mantindre operatius fins a la seua clausura en 1969.
Història
[modifica]L'estació de Villena es va inaugurar en 1858, en obrir-se la línia de la MSA entre Alacant i Madrid.[5] En el viatge inaugural va viatjar la reina Isabel II, que va realitzar un petit descans a la ciutat, pel que es va habilitar el Passeig de la Reina, actual Passeig de Ruperto Chapí.[6] L'edifici, igual que els de tot el tram Almansa-Alacant, va ser projectat per Agustín Elcoro Berecíbar i a Villena va correspondre un dels dos edificis de 2a classe. Aquest s'ha conservat quasi sense modificar fins a l'actualitat, ja que ha sofrit només reformes menors.[7][8] Just davant es va instal·lar en 1884 l'estació del ferrocarril VAI, que va funcionar fins a 1969.[9] En 1941, la nacionalització de ferrocarril a Espanya va suposar la integració de MSA en l'acabada de crear RENFE. Des del 31 de desembre de 2004, Renfe Operadora explota la línia, mentre que Adif és la titular de les instal·lacions ferroviàries.
En l'actualitat es planteja destinar aquesta estació només per a ús de rodalies,[1] mentre que els trens de llarga distància tindrien parada en l'estació d'AVE que se situa prop de la Colonia de Santa Eulalia.[10][11]
Serveis ferroviaris
[modifica]Llarga distància
[modifica]Des del 18 de juny de 2013, amb l'obertura de l'estació d'alta velocitat de Villena, els trens Alvia que efectuaven parada en aquesta estació ho fan ara en la d'alta velocitat. A causa d'això, ara els trens de Llarga Distància que es detenen en l'estació, només enllacen Villena amb Múrcia i amb Barcelona gràcies a diversos trens Talgo que fins i tot en alguns casos arriben a França.[12]
Mitjana distància
[modifica]Els amplis serveis de Mitjana Distància de Renfe tenen com a principals destinacions les ciutats de Jaén, Ciudad Real, Albacete, Alacant, València, Cartagena i Murcia.
Línia MD | Trens | Origen/Destinació | Destinació/Origen | |
---|---|---|---|---|
44 | MD | Saragossa-Delicias / València-Nord | Terminal
Múrcia del Carmen CartagenaAlacant-Terminal | |
45 | MD | Ciudad Real | Alacant-Terminal | |
61 | Intercity | Alacant-Terminal | Jaén |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Renfe unirá la Universidad de Alicante con Villena cuando se electrifiquen las vías férreas de cercanías». Las Provincias. [Consulta: diciembre 2007].
- ↑ «El tramo Alicante - Villena será usado para cercanías». TRANVÍA Portal. Arxivat de l'original el 20 de maig de 2008. [Consulta: diciembre 2007].
- ↑ Las Provincias. «El Ayuntamiento de San Vicente pide a Renfe que prolongue el tren de cercanías hasta el Vinalopó», 3 d'octubre de 2007.
- ↑ Ministerio de Fomento. «Red ferroviaria española» (en español). Arxivat de l'original el 18 d'octubre de 2013. [Consulta: 9 març 2012].
- ↑ «La construcción de la red ferroviaria alicantina: Proceso de construcción» (en español). 150 años del ferrocarril de Alicante. Arxivat de l'original el 2009-12-16. [Consulta: 12 agost 2009].
- ↑ «Los inicios del ferrocarril: Puesta en marcha e inauguraciones» (en español). 150 años del ferrocarril de Alicante. Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 12 agost 2009].
- ↑ «Las estaciones de Alicante: El proyecto de A. Elcoro Berecíbar» (en español). 150 años del ferrocarril de Alicante. Arxivat de l'original el 2012-03-20. [Consulta: 12 agost 2009].
- ↑ Agustín Elcoro Berecíbar. «Estación de Villena (2ª clase)» (en español). Memoria sobre las estaciones del ferro-carril de Almansa a Alicante, 1853. Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 6 juny 2010].
- ↑ «Compañía de los Ferrocarriles Económicos de Villena a Yecla y Alcoy». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Economía. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ R. BERNABEU. «El AVE tendrá parada en Villena» (html) (en español). Las Provincias.es, 22-05-2008. [Consulta: 26 octubre 2009].
- ↑ EP. «La estación del AVE de Villena ocupará 2.500 metros cuadrados» (html) (en español), 28-03-2009. [Consulta: 26 octubre 2009].
- ↑ «Adiós a los Alvia desde Elda-Petrer». [Consulta: 31 maig 2020].