Estaon

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Estaon (antic municipi).
Infotaula de geografia políticaEstaon

Localització
Localització de Vall de Cardós respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 35′ 15″ N, 1° 12′ 39″ E / 42.58752778°N,1.21089722°E / 42.58752778; 1.21089722
VallVall de Cardós
Població
Total 20 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.257,6 m
Indicatius
Codi postal 25572
Modifica dades a Wikidata

Estaon és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1972 era cap de municipi propi, que formava amb Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre i Lladrós.

El poble d'Estaon, situat dins el Vallat d'Estaon a 1.257,6 metres d'altitud, entre el Pui de la Missa i lo Calbo, al nord-oest, i el Pui Tabaca, a llevant. Està drenat pel Riu d'Estaon, que neix als estanys de Campirme i aflueix per la dreta de la Noguera de Cardós prop de Ribera de Cardós. El terme és molt accidentat (Serra de Campirme, 2.633 m d'altitud); els boscos ocupen 942 ha i els pasturatges 2.270 ha, destinades al bestiar, especialment boví. Els conreus es limiten a 84 ha de secà (cereals, especialment sègol i patates) i a 20 de regadiu (prats).

La primitiva església del poble, romànica, Santa Eulàlia d'Estaon, situada en el punt més alt del poble, centra el nucli de cases, agrupades entorn seu, mentre que a l'entrada del poble, a l'extrem meridional, hi ha la moderna església parroquial, dedicada a Sant Jaume.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[1] Estaon, com Estaron i el segon component de Castell-estaó, és un dels topònims pirinencs d'origen llatí. Està format a partir de l'arrel statione (parada).

Geografia[modifica]

El poble d'Estaon[modifica]

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Aireu
  • Casa Ambrosí
  • Casa Batlle
  • Casa Bellera
  • Casa Brictoret
  • Casa Cabale
  • Casa Calatxet
  • Casa Calatxo del Forn
  • Casa Cataró
  • Casa Cotonat
  • Casa Frare
  • Casa Galatxo
  • Casa Galatxo del Gravat
  • Casa Garrabí
  • Casa Girons
  • Casa Gori
  • Casa Hostales
  • Casa Jaumico
  • Casa Llop
  • Casa Maques
  • Casa Masover
  • Casa Miquelet
  • Casa Motxo
  • Casa Palau
  • Casa Pau
  • Casa Pei
  • Casa Pere Soler
  • Casa Pereta
  • Casa Rectoret
  • La Rectoria
  • Casa Rosset
  • Casa Soler
  • Casa Torres
  • Casa Venturó
  • Casa Vidal
  • Casa Xicot

Història[modifica]

Edat mitjana[modifica]

Segons l'enumeració parroquial de l'acta de consagració d'Urgell del 839, la vall de Tírvia estava administrada per setze parròquies, entre elles Vallato (Estaon). No és fins al 1281, que torna a ser esmentat, quan el comte Arnau Roger va lliurar a Ramon de Molina, entre altres, dels llocs d'Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Estaon i Lladrós.

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Stahon declara 1 foc eclesiàstic i 8 de laics,[3] uns 45 habitants.

El 1583 el vescomte de Canet autoritzà la instal·lació a Estaon d'una farga amb manxa,[4] és a dir, una gran manxa penjada del sostre i accionada amb força humana o mecànica, amb un dispositiu de cordes i politges, que servia per a insuflar aire a la fornal.

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Estaon ó Estahon. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada dalt d'una penya que forma un pla inclinat. Hi regnen principalment els vents del nord i del sud, i el clima fred és saludable, tot i que és propens a refredats. Tenia en aquell moment 30 cases i l'església parroquial de Santiago Apòstol, servida per un rector proveït de forma ordinària. El territori és muntanyós i pedregós, de qualitat inferior, amb una muntanya a la part superior del qual hi ha un estany amb truites abundants i un parell d'estanyets més que no proporcionen pesca. S'hi produïa blat, sègol, patates, algunes fruites i molta herba per a pastures. S'hi criava bestiar vacum, de llana i mular. Hi havia caça de llebres, perdius i isards, i pesca de truites. Comptava amb 29 veïns (caps de casa) i 171 ànimes (habitants). Abans de l'abolició dels senyorius, havia pertangut al Vescomtat de Vilamur.

Estaon tenia el 1831 al voltant de 199 habitants; el 1910, 72 habitants; i el 2003, 20 habitants. Va ser municipi independent fins que el 1972 es va fusionar amb Ribera de Cardós. L'antic terme incloïa els pobles d'Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre i Lladrós, tots ells amb ajuntament propi entre 1812 i 1847.

Llocs d'interès[modifica]

Campanar de l'església de Santa Eulàlia a Estaon de la comarca del Pallars Sobirà
Campanar de l'església de Santa Eulàlia a Estaon

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Lo vicari; Joan Benante, Joan Farrer, Bernadí d'Arnau, Cebrià Vidal, Jaume de Miró, Bernadí Vidal, Antoni Galí i Gabriel Visa. Iglésias 1981, p. 76.
  4. Mateu 2004.
  5. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Estaon». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Estaon». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Mateu i Subirà, Joaquim. Fargues de Catalunya i Andorra. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2004 (Col·lecció Nissaga, 18). ISBN 84-232-0670-X. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]