Estat de Kano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEstat de Kano
Nigeria Kano State map.png

Localització
Nigeria - Kano.svg
11° 30′ N, 8° 30′ E / 11.5°N,8.5°E / 11.5; 8.5
EstatNigèria

Capital Kano
Geografia
Superfície 20.131 km²
Limita amb
Història i celebracions
Anterior Northern Region Tradueix
Creació 27 maig 1967
Organització política
Òrgan executiu Executive Council of Kano State Tradueix
Òrgan legislatiu Kano State House of Assembly Tradueix
• Governor of Kano State Tradueix Ibrahim Shekarau
Identificador descriptiu
ISO 3166-2 NG-KN
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L’estat de Kano és un estat al nord-oest de Nigèria. Creat el 27 de maig de 1967 les fronteres estatals de Kano són: Katsina al nord-oest, Jigawa al nord-est, i els estats de Kaduna i Bauchi al sud. La capital de l'estat és Kano. En l'estat s'incloïa el territori de Jigawa, que es va convertir en un estat separat el 1991. La superfície de l'estat és de 20.131 km² (el 20è de 36) i la població en una estimació pel 2011 seria de 11.058.300.

Geografia[modifica]

Segons el cens del 2006, l'estat de Kano té una població total de 9.383.682 habitants (el 2016 ja hauria sobrepassat els 14 milions), la qual cosa el converteix en l'estat nigerià més poblat del país.[1] L'estat és majoritàriament poblat per l'ètnia haussa.[2] La religió majoritària (prop del 99%) és la musulmana. L'idioma oficial de l'estat de Kano és l'anglès però l'haussa és la llengua més parlada.

Història[modifica]

El primer Governador Militar de l'Estat de Kano va ser Alhaji Audu Bako qui va utilitzar la base econòmica sòlida de Kano per executar molts programes de desenvolupament especialment a l'àrea de construcció d'embasaments i el desenvolupament de la infraestructura a Kano. La majoria de les estructures històriques a la capital de l'estat es van construir durant la seva administració.

El president de Nigèria Yakubu Gowon, va ser enderrocat en 1975 i el General Murtala Muhammed es va convertir en el Cap d'Estat. El coronel Sani Bello fou designat governador militar càrrec que va retenir fins al 1978. Murtala va ser assassinat al febrer de 1976, però es va convertir en un líder molt popular a Nigèria a causa de les múltiples obres que va realitzar en el seu curt període. El seu successor, Olusegun Obasanjo va retornar el poder als civils el 1978 i el capità Ishaya Shekari fou designat governador militar de Kano fins a les eleccions.

Muhammadu Alhaji Abubakar Rimi fou elegit com el primer Governador democràtic de l'Estat de Kano, l'1 d'octubre de 1979.

Va haver-hi dos conflictes civils seriosos. Un d'ells va ser causat pel grup religiós Maitatsine, i fou en gran part causat per les condicionis socioeconòmiques de l'organització política. I l'altre intent va ser causat per l'intent del govern d'eliminar l'emir de Kano. El PRP (Partit de la Redempció dels Pobles) es va dividir en una facció encapçalada pel governador Rimi que el maig de 1983 es va separar del seu protector Aminu Kano (socialista i oposats al feudalisme dels emirs) i es va passar al Partit Popular de Nigèria (Nigerian People's Party NPP) en vistes a les eleccions; Aminu Kano va morir l'abril i Rimi va dimitir el maig i va ocupar el càrrec el vicegovernador Abdu Dawakin Tofa. El NPP va guanyar les eleccions amb el seu candidat Alhaji Sabo Bakin Zuwo

El Govern civil de Nigèria va ser enderrocat per les Forces Armades al desembre de 1983 i el comodor de l'exèrcit de l'Aire Abdullahi Hamza va ser nomenat Governador Militar de l'Estat de Kano al gener de 1984. Va governar l'estat fins que un cop militar en 1985, dirigit per Ibrahim Babangida que es va convertir en el President de Nigèria, el va cessar. Durant el període de Babangida com a cap d'estat, Ahmad Dako, Ndatsu Umaru i Garba Idris van exercir com a governadors militars de l'Estat de Kano i cadascun d'ells va aportar la seva quota per al desenvolupament de l'estat.

Un altre govern civil va ser elegit el 1991 amb els dos partits governamentals Partit Social-Demòcrata (SDP) i la Convenció Nacional Republicana (NRC). Alhaji Kabiru Gaya de la NCR va ser escollit i va governar fins al 1993 a causa d'un cop militar. Tres administradors militars van dirigir l'estat en els següents cinc anys (El coronel Muhammadu Abdullahi Wase del 1993 al 1996, el coronel Dominic Oneya del 1996 al 1998, y el coronel Aminu Isa Kontagora del 1998 al 1999). En aquestos anys el general Sani Abacha, nadiu de Kano, fou president de Nigèria, però va morir el 1998 i als pocs mesos va retornar el govern civil.

A les eleccions de 1999 a Kano, el Partit Democràtic Popular (PDP) va guanyar les eleccions i Rabiu Musa Kwankwaso va ser elegit governador entre 1999 i 2003. Ibrahim Shekarau del Partit dels Pobles de Tota Nigèria (ANPP), va derrotar a Rabiu Musa Kwankwaso en les eleccions a governador d'abril de 2003,[3] i altre cop en les del 2007, però Rabiu Musa va recuperar el govern en les eleccions del 2011. El seu vicegovernador Abdullahi Umar Ganduje va ser elegit a les eleccions del 2015.

Àrees de govern local[modifica]

L'estat està dividit a les següents àrees de govern local (autoritats administratives locals):

Divisió administrativa de l'estat de Kano.
Nom de l'àrea de govern local
Superfície
Població (2006)
Capital
Codi postal
Dala 19 1,418,777 Gwamaja 700
Fagge 21 698,828 Waje 700
Gwale 18 562,059 Gwale 700
Kano 17 665,525 Kofar Kudu 700
Tarauni 28 321,367 Ungwa Uku 700
Nasarawa 34 696,669 Bompai 700
Kumbotso 158 395,979 Kumbotso 700
Ungogo 204 469,657 Ungogo 700
Àrea metropolitana de Kano 499 3,628,861 700
Dawakin Tofa 479 247,875 Dawakin Tofa 701
Tofa 202 97,734 Tofa 701
Rimin Gado 225 104,790 Rimin Gado 701
Bagwai 405 162,847 Bagwai 701
Gezawa 340 282,069 Gezawa 702
Gabasawa 605 211,055 Zakirai 702
Minjibir 416 213,794 Minjibir 702
Dambatta 732 207,968 Dambatta 702
Makoda 441 222,399 Makoda 702
Kunchi 671 111,018 Kunchi 703
Bichi 612 277,099 Bichi 703
Tsanyawa 492 157,680 Tsanyawa 703
Shanono 697 140,607 Shanono 704
Gwarzo 393 183,987 Gwarzo 704
Karaye 479 141,407 Karaye 704
Rogo 802 227,742 Rogo 704
Kabo 341 153,828 Kabo 704
Kano Nord 8,332 3,143,899 701 a 704
Bunkure 487 170,891 Bunkure 710
Kibiya 404 136,736 Kibiya 710
Rano 520 145,439 Rano 710
Tudun Wada 1,204 231,742 Tudun Wada 710
Doguwa 1,473 151,181 Riruwai 710
Madobi 273 136,623 Madobi 711
Kura 206 144,601 Kura 711
Garun Mallam 214 116,494 Garun Mallam 711
Bebeji 717 188,859 Bebeji 711
Kiru 927 264,781 Kiru 711
Sumaila 1,250 253,661 Sumaila 712
Garko 450 162,500 Garko 712
Takai 598 202,743 Takai 712
Albasu 398 190,153 Albasu 712
Gaya 613 201,016 Gaya 713
Ajingi 714 174,137 Ajingi 713
Wudil 362 185,189 Wudil 713
Warawa 360 128,787 Warawa 713
Dawakin Kudu 384 225.389 Dawakin Kudu 713
Kano sud 11,554 3.410.922 710 a 713

Economia i societat[modifica]

Històricament, l'estat de Kano ha estat una zona comercial i destaca el sector agrari, que és conegut per la producció de cacauets, així com per als seus dipòsits minerals. L'estat té més de 18.684 quilòmetres quadrats de terres cultivables i és l'estat amb més terres en regadiu al país.

En els últims anys l'estat de Kano ha estat un centre religiós i un centre de la violència ètnica a Nigèria. L'estat es va oposar al programa de vacunació contra la poliomielitis.

Les inversions estrangeres i els inversors poden veure's per tota la ciutat. Està de ben segur dins dels primers cinc estats en termes d'activitat comercial a Nigèria. Kano tradicionalment ha rebut la major proporció dels ingressos econòmics de Nigèria (en la seva majoria petroli). Des de 1990 a 1996 Kano va rebre el 10,9% dels ingressos assignats. En contrast, els estat següent amb més alts ingressos són Sokoto, que va rebre el 3,5%, Abuja, Lagos, i Akwa Ibom que van rebre un 3,2% cadascun.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat de Kano Modifica l'enllaç a Wikidata