Vés al contingut

Estàtua d'Edward Colston

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaEstàtua d'Edward Colston

Modifica el valor a Wikidata
Tipusestàtua Modifica el valor a Wikidata
CreadorJohn Cassidy Modifica el valor a Wikidata
Creació1895
Gènereart públic Modifica el valor a Wikidata
Materialbronze Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservacióenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Immoble registrat grau II
Data4 març 1977
Identificador1202137
Localització
Col·lecció
Municipicomtat de Bristol (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióThe Centre Modifica el valor a Wikidata
Història
DataEsdeveniment significatiu
7 juny 2020 destrucció
Motiu de destrucció: protestes per la mort de George Floyd al Regne Unit Modifica el valor a Wikidata

L'estàtua d'Edward Colston és un monument al centre de Bristol, Anglaterra, que inclou un pedestal i una estàtua d'Edward Colston, creat per John Cassidy. El monument es va erigir el 1895 per commemorar els treballs filantròpics de Colston envers les persones de la ciutat.[1] El 1977 va ser designada com a estructura classificada de grau II.[2] El 7 de juny de 2020, durant les protestes per l'assassinat de George Floyd, manifestants del Black Lives Matter van tombar, pintar i arrossegar l'efígie de bronze de Colston fins al port de Bristol i la van llençar al mar.

La Companyia Reial Africana, de la qual Colston formava part del consell d'administradors, va transportar més de 100.000 esclaus de l'Àfrica occidental al Carib i les Amèriques entre el 1672 i el 1689.[3] Més de 20.000 d'ells van morir durant les travesses.[3] Colston va utilitzar la seva riquesa per proveir suport financer a hospitals i escoles al llarg d'Anglaterra, particularment a la seva ciutat natal, Bristol. El fet que bona part de la seva fortuna s'aconseguís amb el tràfic d'esclaus va ser àmpliament ignorat fins a la dècada de 1990.[2]

Història

[modifica]

Una estàtua, dissenyada per John Cassidy, va ser erigida al centre de Bristol el 1895 per commemorar la filantropia de Colston.[4] L'estàtua va ser proposada per James Arrowsmith, president de l'Anchor Society. Es van recaptar els abonaments de 1.000 £ necessaris per a la seva colada i muntatge, però hi va haver una mica de resistència.[5] Els antics alumnes de la Colston's School també van ser convidats a participar-hi. El batlle i el bisbe de Bristol van inaugurar l'estàtua, el 13 de novembre de 1895, data que es coneixia des de feia temps a la ciutat com el «Dia de Colston».[5] Es van recaptar fons addicionals després de l'estrena, inclosos fons de la Society of Merchant Venturers.[5]

El 4 de març de 1977 va ser designada com a estructura classificada de grau II. Segons el registre, els motius eren per commemorar una figura del final del segle xvii que era el filantrop més famós de Bristol, i agrupar el valor amb altres memorials de Bristol.[2]

Controvèrsia

[modifica]

L'estàtua es va convertir en controvertida a finals del segle xx. Com va relatar Adam Hochschild, l'any 1998, «algú va gravar a la seva base el nom d'una de les professions en què va fer fortuna: traficant d'eclaus ('slave trader')».[6] És una figura polèmica de la societat civil bristoliana, vista per alguns com una persona inspiradora de la ciutat, a causa de les donacions de diners que va fer a escoles i a d'altres necessitats, però, en temps més recents, a mesura que van sorgir les seves activitats com a gran comerciant d'esclaus,[7] molta gent de Bristol i més enllà el consideren negativament. Tanmateix, H. J. Wilkins, que el 1920 va destapar les seves activitats esclavistes, va comentar que «no el podem jutjar només emparant-nos en el seu context històric».[7] La participació de Colston en el comerç d'esclaus va precedir el moviment abolicionista al Regne Unit, i va ser durant un temps en què «l'esclavitud generalment va ser condemnada a Anglaterra - de fet, a tot Europa - per eclesiàstics, intel·lectuals i les classes educades».[8]

Es van fer peticions per enderrocar l'estàtua. En una enquesta del 2014 al diari local, el Bristol Post, el 56% dels 1.100 enquestats va dir que hauria de romandre mentre que el 44% volia que se n'anés.[9] Uns altres van demanar una placa commemorativa a l'estàtua en honor de les víctimes de l'esclavitud. Al 2013 el primer alcalde electe de Bristol, George Ferguson, va declarar a Twitter que «Les celebracions per Colston són perverses, no és una cosa de la que hi participaré!».[10] El juliol de 2018, l'Ajuntament de Bristol, que era el responsable de l'estàtua, va presentar una planificació per instal·lar una segona placa que «afegiria al coneixement públic sobre Colston», incloent la seva filantropia i la seva participació en el comerç d'esclaus, tot i que la redacció inicial suggerida va produir un forta crítica i una nova formulació.[11][12][13]

Una petició popular per eliminar l'estàtua va recollir més d'11.000 signatures[3] i el suport del diputat local Thangam Debbonaire.[14]

Enderrocament

[modifica]

El 7 de juny de 2020, durant les protestes mundials després de l'assassinat de George Floyd als Estats Units,[15] manifestants antiracistes van enderrocar l'estàtua i després hi van saltar a sobre.[3] La van tacar de pintura vermella i blava, i un manifestant va col·locar el genoll al coll de l'estàtua, recordant la mort de l'afroamericà Floyd escanyat amb el genoll per un policia blanc.[15][16] Després que fos tombada, l'estàtua va ser arrossegada per Anchor Road i empesa al mar des del port de Bristol.[3][17][18]

El superintendent de la de la policia d'Avon i Somerset, Andy Bennett, va declarar que havien pres una «decisió tàctica» de no intervenir i que havien permès que s'enderroqués l'estàtua, esmentant la preocupació que l'interrupció de l'acte podria haver provocat un major desordre.[3][19] També va declarar que el fet constituïa un delicte de danys i va confirmar que hi hauria una investigació per identificar els implicats, afegint que estaven en procés de compilar les imatges de l'incident.[20][21] L'endemà, la policia va declarar que havien identificat 17 persones en relació amb l'incident, però encara no havien realitzat cap detenció.[22]

El superintendent Bennett també va afirmar que comprenia que Colston era «una figura històrica que va provocar molta angoixa a la comunitat negra durant els últims dos anys», i va afegir: «Tot i que estic decebut que la gent danyés una de les nostres estàtues, entenc per què ha passat, és molt simbòlic».[3]

Reaccions

[modifica]
El pedestal buit, envoltat de pancartes i graffitis

El mateix dia de l'enderrocament, el batlle de Bristol Marvin Rees va fer una declaració suggerint que «... és important escoltar els que van rebutjar l'estàtua per representar un afront a la humanitat i crear el llegat actual sobre el futur de la nostra ciutat, abordant el racisme i la desigualtat. Faig una crida a tothom a desafiar el racisme i la desigualtat a tots els racons de la nostra ciutat i allà on la veiem».[23] En una entrevista amb Krishnan Guru-Murthy va dir: «Tenim una estàtua d'algú que va guanyar els seus diners llençant el nostre poble a l'aigua... i ara està al fons de l'aigua».[24] En una altra entrevista, Rees va comentar que l'estàtua seria probablement retirada del port «en algun moment» i que podria acabar en un museu de la ciutat.[25] Rees va confirmar que les pancartes deixades pels manifestants serien exposades al museu M Shed de Bristol.[26]

Per la seva banda, la ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, va titllar l'enderrocament de «completament desagradable», «completament inacceptable» i de «pur vandalisme». Va afegir que «parla dels actes de desordre públic que s'han convertit en una distracció de la causa per la que la gent protesta».[27][28]

L'endemà 8 de juny, Rees va manifestar que els comentaris de Patel mostraven una «absoluta manca de comprensió».[25] També va dir que l'estàtua era una ofensa i que no sentia «cap sensació de pèrdua [en la seva retirada]», però que es recuperaria l'estàtua i «era molt probable que l'estàtua de Colston acabés en un dels nostres museus».[29] L'historiador i presentador de televisió David Olusoga va comentar que l'estàtua s'hauria d'haver enderrocat anteriorment, expressant: «Les estàtues volen dir 'aquest va ser un home fantàstic que va fer coses fantàstiques'. Això no és cert, ell [Colston] era un comerciant d'esclaus i un assassí».[30]

Un portaveu del Primer Ministre britànic Boris Johnson va expressar que «entenia absolutament la força del sentiment» però va insistir que s'hauria d'haver seguit el procés democràtic, i que la policia haurà d'exigir responsabilitats als involucrats en l'acte criminal.[25][31] Els comentaris crítics de Johnson es van referir només a la retirada de l'estàtua acompanyats d'una condemna al racisme.[32]

El líder del Partit Laborista, Keir Starmer, va dir que la forma en què s'havia enderrocat l'estàtua era «completament equivocada», però hauria d'haver estat eliminada «fa molt de temps». Va afegir que «No es pot, a la Gran Bretanya del segle xxi, tenir un esclavista en una estàtua. Aquesta estàtua hauria d'haver estat enderrocada adequadament, amb consentiment, i col·locada en un museu».[25][33] Hores abans, el diputat laborista de Norwich South, Clive Lewis, va donar suport a l'eliminació de l'estàtua, piulant «Si les estàtues de confederats que van lluitar una guerra per l'esclavitud i la supremacia blanca haurien de caure, aleshores, per què aquesta no? Algú responsable per l'incommensurable sang i patiment. Mai resoldrem el racisme estructural fins que no pugem fer front a la nostra història en tota la seva complexitat».[18]

Després de la retirada de l'estàtua, el batlle de Londres, Sadiq Khan, va demanar que les estàtues i els noms de carrers de Londres vinculats a l'esclavitud fossin retirats o reanomenats. Khan va establir la Comissió per a la Diversitat en el Domini Públic per revisar els llocs històrics de Londres.[34]

Després de l'eliminació de l'estàtua, es va començar a presentar una petició per tenir una estàtua de Paul Stephenson al lloc vacant.[35] El treballador de Bristol d'origen africà va ser un element fonamental del moviment de boicot als autobusos de Bristol, inspirat en el boicot als autobusos de Montgomery (Estats Units), que va acabar amb la prohibició de no contractar persones de raça negra a les empreses locals d'autobusos.[36]

Recuperació i emmagatzematge

[modifica]

A les 5 del matí de l'11 de juny de 2020, el consistori local va recuperar l'estàtua del fons del port de Bristol amb l'objectiu de netejar-la per evitar la corrosió i, després, exposar-la en un museu sense treure ni els grafits ni les cordes col·locades pels manifestants.[37]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Saner, Emine. «Renamed and shamed: taking on Britain's slave-trade past, from Colston Hall to Penny Lane» (en anglès). TheGuardian.com, 29-04-2017. [Consulta: 7 juny 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Historic England. «Statue of Edward Colston (1202137)». National Heritage List for England.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Siddique, Haroon. «BLM protesters topple statue of Bristol slave trader Edward Colston» (en anglès). TheGuardian.com, 07-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  4. ↑ «Edward Colston» (en anglès). PMSA National Recording Project. Arxivat de l'original el 9 gener 2010. [Consulta: 9 maig 2007].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Ball, Roger. «Myths within myths…Edward Colston and that statue» (en anglès). Bristol Radical History Group, 14-10-2019. [Consulta: 7 juny 2020].
  6. ↑ Hochschild, Adam. Mariner Books. Bury the Chains (en anglès), 2006, p. 15. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Wilkins, H. J.. Edward Colston (1636–1721 A.D.), a chronological account of his life and work (en anglès). Bristol: J. W. Arrowsmith, 1920. 
  8. ↑ Morgan, Kenneth. Edward Colston and Bristol (en anglès). Bristol: Bristol Branch of the Historical Association, 1999, p. 18. 
  9. ↑ Gallagher, Paul. «Bristol torn apart over statue of Edward Colston: But is this a figure of shame or a necessary monument to the history of slavery?» (en anglès). The Independent, 22-06-2014. [Consulta: 7 juny 2020].
  10. ↑ Koch, Emily. «Bristol mayor: City's celebration of Edward Colston is perverse» (en anglès). BristolPost.co.uk, 30-08-2013. Arxivat de l'original el 4 setembre 2013. [Consulta: 16 novembre 2016].
  11. ↑ Cork, Tristan. «The second plaque planned for Colston statue linking him to 20,000 deaths» (en anglès). BristolPost.co.uk, 22-07-2018. [Consulta: 18 octubre 2018].
  12. ↑ Cork, Tristan. «Theft of second Colston plaque 'may be justified' says councillor» (en anglès). BristolPost.co.uk, 23-07-2018. [Consulta: 18 octubre 2018].
  13. ↑ Cork, Tristan. «Row breaks out over wording of Edward Colston statue plaque» (en anglès). BristolPost.co.uk, 23-07-2018. [Consulta: 18 octubre 2018].
  14. ↑ «MP calls for slave trader statue removal» (en anglès), 11-10-2018. [Consulta: 7 juny 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Protesters in England topple statue of slave trader Edward Colston into harbor» (en anglès). CBS News, 07-06-2020. [Consulta: 8 juny 2020]. «According to the BBC, one person was seen with their knee on the statue's neck in reference to the fatal arrest of George Floyd, whose death in Minneapolis inspired protests across the globe.»
  16. ↑ Zaks, Dmitry. «UK slave trader's statue toppled in anti-racism protests» (en anglès). TheJakartaPost.com, 08-06-2020. [Consulta: 8 juny 2020]. «Red paint was splashed on Colston's face and a protestor put his knee to the statue's neck to recall how Floyd – an unarmed African American – was asphyxiated by a white policeman in the US city of Minneapolis last month.»
  17. ↑ «George Floyd death: Protesters tear down slave trader statue» (en anglès). BBC News, 07-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 Sullivan, Rory. «Black Lives Matter protesters pull down statue of 17th century UK slave trader» (en anglès). The Independent, 07-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  19. ↑ Evans, Martin. «Intervening to prevent toppling of Colston statue could have sparked a riot, says Chief Constable» (en anglès). The Telegraph, 08-06-2020. [Consulta: 8 juny 2020].
  20. ↑ «Statement from Bristol Area Commander Superintendent Andy Bennett following Black Lives Matter demonstration in Bristol» (en anglès). Twitter. [Consulta: 7 juny 2020].
  21. ↑ Foster, Max; Bashir, Nada; Picheta, Rob; Cullinane, Susannah. «UK protesters topple slave trader statue» (en anglès). CNN.com, 07-06-2020. [Consulta: 10 juny 2020].
  22. ↑ «Johnson urges peaceful struggle against racism» (en anglès). BBC News, 08-06-2020. [Consulta: 8 juny 2020].
  23. ↑ Grimshaw, Emma. «Mayor Marvin Rees issues statement on the Black Lives Matter protest and the toppling of Colston's statue» (en anglès). BristolPost.co.uk, 07-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  24. ↑ «George Floyd death: Protesters tear down slave trader statue» (en anglès). BBC News, 07-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 «Edward Colston: Bristol slave trader statue 'was an affront'». BBC News, 08-06-2020. Arxivat de l'original el 9 de juny 2020. [Consulta: 9 juny 2020]. «There was a very large number of people but very few arrests. Only one piece of criminal damage and that was at the statue, people didn't go around smashing shop fronts or verbal confrontations, [said Bristol Mayor Marvin Rees].»
  26. ↑ «Black Lives Matter: the world responds after Bristol protesters tear down statue of slave trader Edward Colston» (en anglès). ITV News, 08-06-2020. [Consulta: 10 juny 2020].
  27. ↑ «Priti Patel: Toppling Edward Colston statue 'utterly disgraceful'» (en anglès). Sky News, 07-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  28. ↑ «Black Lives Matter protesters in Bristol pull down and throw statue of 17th-century slave trader into river» (en anglès). The Independent, 07-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  29. ↑ King, Jasper. «Edward Colston statue: Mayor gives update on statue's future» (en anglès). BristolPost.co.uk, 08-06-2020. [Consulta: 8 juny 2020].
  30. ↑ «George Floyd death: Protesters tear down slave trader statue» (en anglès). BBC News, 07-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  31. ↑ Neilan, Cat. «Politics latest news: Prime Minister 'absolutely understands strength of feeling' but toppling statue still criminal act» (en anglès). The Telegraph, 08-06-2020. [Consulta: 8 juny 2020].
  32. ↑ «George Floyd: Boris Johnson urges peaceful struggle against racism» (en anglès). BBC News, 08-06-2020. [Consulta: 10 juny 2020].
  33. ↑ Walker, Peter. «Keir Starmer: pulling down Edward Colston statue was wrong» (en anglès). TheGuardian.com, 08-06-2020. [Consulta: 8 juny 2020].
  34. ↑ «London statues with slavery links 'should be taken down'» (en anglès). BBC News, 09-06-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  35. ↑ Ross, Alex. «Petition calls for statue of Bristol civil rights activist Paul Stephenson to be erected in Colston's place» (en anglès). BristolPost.co.uk, 07-06-2020. [Consulta: 8 juny 2020].
  36. ↑ Webb, Elizabeth. «The Bristol Bus Boycott of 1963» (en anglès). BlackHistoryMonth.org.uk, 07-10-2019. [Consulta: 8 juny 2020].
  37. ↑ «Edward Colston statue pulled out of Bristol Harbour» (en anglès). BBC News, 11-06-2020. [Consulta: 12 juny 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estàtua d'Edward Colston
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estàtua_d%27Edward_Colston&oldid=31990078»