Etra (filla de Piteu)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeEtra
Demophon Aithra Staatliche Antikensammlungen 2687.jpg
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades
Sexe dona
Família
Parella Egeu
Pare Piteu
Fills Teseu
Modifica dades a Wikidata
Laurent de La Hyre - Teseu i Etra

Etra (en grec antic Αἴθρα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Piteu, rei de Trezè i néta de Pèlops.

A Etra la va pretendre primer Bel·lerofont, però quan Egeu va arribar a Trezè després d'haver consultat l'oracle de Delfos sobre la manera de tenir descendència, Piteu va entendre la resposta de l'oracle i se les enginyà perquè la seva filla s'unís a l'hoste. El resultat d'aquesta unió va ser Teseu. També es deia que la vigília del dia que havia d'arribar Egeu, la deessa Atena va inspirar a Etra en un somni el desig d'anar a una illa veïna a oferir un sacrifici a l'heroi Esfer, que havia estat conductor del carro de Pèlops. Allà va ser sorpresa per Posidó, que la va violar. Aquella mateixa nit es va unir a Egeu, de manera que Teseu pot ser fill del déu o fill del mortal.

Quan va marxar a Atenes, Egeu li va dir a Etra que si un dia infantava un fill no li digués el nom del seu pare, però va deixar sota una roca unes sandàlies i la seva espasa. Va dir a Etra que quan el noi fos prou gran per aixecar la pedra hi descobriria la manera de trobar el seu pare. Etra es va quedar a Trezè criant i educant el seu fill. Quan Teseu va ser rei d'Atenes, succeint el seu pare, va portar Helena, a la que havia raptat a Esparta juntament amb Pirítou, amb la seva mare, Etra com a noia de companyia. Un dia, mentre estaven dona i nena soles, van arribar els germans d'Helena, Càstor i Pòl·lux, la van alliberar i van agafar com a esclava Etra, qui acompanyaria Helena a Esparta i també a Troia, quan Paris la raptà de nou. A Troia va criar el seu besnét Múnit. Quan Troia va ser presa, va ser reconeguda pels seus néts Demofont i Acamant, que van aconseguir deixar-la lliure. Es deia que quan va morir Teseu, Etra es va suïcidar per la pena que sentia.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 182. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 87. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etra Modifica l'enllaç a Wikidata