Campionat d'Europa de bàsquet masculí

Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Campionat d'Europa de bàsquet femení

Campionat d'Europa de bàsquet masculí

Tipus	campionat europeu
Esport	basquetbol
Organitzador	FIBA Europa
Nombre de participants	24
Lloc  i  dates
Vigència	1935 –
Freqüència	quadriennal
Altres
Lloc web	fiba.basketball…

El Campionat d'Europa de Basquetbol, també conegut com a Eurobasket és una competició que enfronta les millors seleccions estatals de bàsquet d'Europa

És organitzada per la FIBA i la primera edició es remunta a l'any 1935. Es disputa cada dos anys, els anys imparells, excepte durant el període de la Segona Guerra Mundial (1940-45) en què no es disputà.

La competició s'ha celebrat dos cops a Catalunya, la primera l'any 1973, i la segona l'any 1997, quan l'organització del campionat fou concedit per la FIBA a la Federació Catalana de Bàsquet amb motiu del 75è aniversari de la fundació d'aquesta.

Historial

En negreta = Selecció campiona (prò.) = Pròrroga

Edició	Any	Final			Partit pel bronze				Seu	refs.
		Campió	Res.	Subcampió	3r lloc	Res.	4t lloc
I	1935	Letònia	24–18	Espanya	Txecoslovàquia	25–23	Suïssa		Suïssa
II	1937	Lituània	24–23	Itàlia	França	27–24	Polònia		Letònia
III	1939	Lituània	lligueta	Letònia	Polònia	lligueta	França		Lituània
-	1941	No es disputà per la II Guerra Mundial.							Lituània
IV	1946	Txecoslovàquia	34–32	Itàlia	Hongria	38–32	França	Suïssa
V	1947	Unió Soviètica	56–37	Txecoslovàquia	Egipte	50–48	Bèlgica	Txecoslovàquia
VI	1949	Egipte	lligueta	França	Grècia	lligueta	Turquia	Egipte
VII	1951	Unió Soviètica	45–44	Txecoslovàquia	França	55–52	Bulgària	França
VIII	1953	Unió Soviètica	lligueta	Hongria	França	lligueta	Txecoslovàquia	Unió Soviètica
IX	1955	Hongria	lligueta	Txecoslovàquia	Unió Soviètica	lligueta	Bulgària	Hongria
X	1957	Unió Soviètica	lligueta	Bulgària	Txecoslovàquia	lligueta	Hongria	Bulgària
XI	1959	Unió Soviètica	lligueta	Txecoslovàquia	França	lligueta	Hongria	Turquia
XII	1961	Unió Soviètica	60–53	Iugoslàvia	Bulgària	55–46	França	Iugoslàvia
XIII	1963	Unió Soviètica	61–45	Polònia	Iugoslàvia	89–61	Hongria	Polònia
XIV	1965	Unió Soviètica	58–49	Iugoslàvia	Polònia	86–70	Itàlia	Unió Soviètica
XV	1967	Unió Soviètica	89–77	Txecoslovàquia	Polònia	80–76	Bulgària	Finlàndia
XVI	1969	Unió Soviètica	81–72	Iugoslàvia	Txecoslovàquia	77–75	Polònia	Itàlia
XVII	1971	Unió Soviètica	69–64	Iugoslàvia	Itàlia	85–67	Polònia	RFA
XVIII	1973	Iugoslàvia	78–67	Espanya	Unió Soviètica	90–58	Txecoslovàquia	Espanya
XIX	1975	Iugoslàvia	lligueta	Unió Soviètica	Itàlia	lligueta	Espanya	Iugoslàvia
XX	1977	Iugoslàvia	74–61	Unió Soviètica	Txecoslovàquia	91–81	Itàlia	Bèlgica
XXI	1979	Unió Soviètica	98–76	Israel	Iugoslàvia	99–92	Txecoslovàquia	Itàlia
XXII	1981	Unió Soviètica	84–67	Iugoslàvia	Txecoslovàquia	101–90	Espanya	Txecoslovàquia
XXIII	1983	Itàlia	105–96	Espanya	Unió Soviètica	105–70	Països Baixos	França
XXIV	1985	Unió Soviètica	120–89	Txecoslovàquia	Itàlia	102–90	Espanya	RFA
XXV	1987	Grècia	103–101 (prò.)	Unió Soviètica	Iugoslàvia	98–87	Espanya	Grècia
XXVI	1989	Iugoslàvia	98–77	Grècia	Unió Soviètica	104–76	Itàlia	Iugoslàvia
XXVII	1991	Iugoslàvia	88–73	Itàlia	Espanya	101–83	França	Itàlia
XXVIII	1993	Alemanya	71–70	Rússia	Croàcia	99–59	Grècia	Alemanya
XXIX	1995	RF Iugoslàvia	96–90	Lituània	Croàcia	73–68	Grècia	Grècia
XXX	1997	RF Iugoslàvia	61–49	Itàlia	Rússia	97–77	Grècia	Espanya
XXXI	1999	Itàlia	64–56	Espanya	RF Iugoslàvia	74–62	França	França
XXXII	2001	RF Iugoslàvia	78–69	Turquia	Espanya	99–90	Alemanya	Turquia
XXXIII	2003	Lituània	93–84	Espanya	Itàlia	69–67	França	Suècia
XXXIV	2005	Grècia	78–62	Alemanya	França	98–68	Espanya	Sèrbia i Montenegro
XXXV	2007	Rússia	60–59	Espanya	Lituània	78–69	Grècia	Espanya
XXXVI	2009	Espanya	85–63	Sèrbia	Grècia	57–56	Eslovènia	Polònia
XXXVII	2011	Espanya	98–85	França	Rússia	72–68	Macedònia	Lituània
XXXVIII	2013	França	80–66	Lituània	Espanya	92–66	Croàcia	Eslovènia
XXXIX	2015	Espanya	80–63	Lituània	França	81–68	Sèrbia	França / Croàcia / Alemanya / Letònia
XL	2017	Eslovènia	93–85	Sèrbia	Espanya	93–85	Rússia	Finlàndia / Israel / Romania / Turquia
XLI	2022	Espanya	88–76	França	Alemanya	82–69	Polònia	Txèquia / Geòrgia / Itàlia / Alemanya
XLII	2025							Letònia / Xipre / Finlàndia / Polònia

Palmarès

Posició	Selecció				Total
1	Unió Soviètica	14 (1947, 1951, 1953, 1957, 1959, 1961, 1963, 1965, 1967, 1969, 1971, 1979, 1981 i 1985)	3 (1975, 1977 i 1987)	4 (1955, 1973, 1983 i 1989)	21
2	Iugoslàvia / Sèrbia i Montenegro	8 (1973, 1975, 1977, 1989, 1991, 1995, 1997 i 2001)	5 (1961, 1965, 1969, 1971 i 1981)	4 (1963, 1979, 1987 i 1999)	17
3	Espanya	4 (2009, 2011, 2015 i 2022)	6 (1935, 1973, 1983, 1999, 2003 i 2007)	4 (1991, 2001, 2013 i 2017)	14
4	Lituània	3 (1937, 1939 i 2003)	3 (1995, 2013 i 2015)	1 (2007)	7
5	Itàlia	2 (1983 i 1999)	4 (1937, 1946, 1991 i 1997)	4 (1971, 1975, 1985 i 2003)	10
6	Grècia	2 (1987 i 2005)	1 (1989)	2 (1949 i 2009)	5
7	Letònia	1 (1935)	1 (1939)		2
8	Txecoslovàquia	1 (1946)	6 (1947, 1951, 1955, 1959	5 (1935, 1957, 1969, 1977 i 1981)	12
9	Egipte	1 (1949)		1 (1947)	2
10	Hongria	1 (1955)	1 (1953)	1 (1946)	3
11	Alemanya	1 (1993)	1 (2005)		2
12	Rússia	1 (2007)	1 (1993)	2 (1997 i 2011)	4
13	França	1 (2013)	2 (1949 i 2011)	6 (1937, 1951, 1953, 1959, 2005 i 2015)	9
14	Eslovènia	1 (2017)			1
15	Sèrbia		2 (2009 i 2017)		2
16	Bulgària		1 (1957)	1 (1961)	2
17	Polònia		1 (1963)	3 (1939, 1965 i 1967)	4
18	Israel		1 (1979)		1
19	Turquia		1 (2001)		1
20	Croàcia			2 (1993 i 1995)	2

Estadístiques

Radivoj Korać, considerada la primera estrella del bàsquet europeu, MVP de l'Eurobasket de 1961 i màxim anotador quatre vegades consecutives (1959, 1961, 1963, 1965)

Nikos Galis, MVP de l'Eurobasket de 1987 i màxim anotador quatre vegades (1983, 1987, 1989, 1991)

Dražen Petrović, MVP de l'Eurobasket de 1989.

Pau Gasol, dues vegades MVP (2009, 2015) i tres vegades màxim anotador (2003, 2009, 2015).

Edició	Any		MVP del Campionat		Màxim anotador			refs.
			Nom		Nom	PPP
I	1935		Rafael Martin		Livio Franceschini	16,5
II	1937		Pranas Talzūnas		Rūdolfs Jurciņš	12,5
III	1939		Mykolas Ruzgis ( Frank Lubin, de facto)		Heino Veskila	16,7
IV	1946		Ferenc Németh		Paweł Stok	12,6
V	1947		Joann Lõssov		Jacques Perrier	13,7
VI	1949		Hüseyin Öztürk		Hüseyin Öztürk	19,3
VII	1951		Ivan Mrázek		Ivan Mrázek	17,1
VIII	1953		Anatoly Konev		Ahmed Idlibi	15,9
IX	1955		János Greminger		Miroslav Škeřík	19,1
X	1957		Jiří Baumruk		Eddy Terrace	24,4
XI	1959		Viktor Zubkov		Radivoj Korać	28,1
XII	1961		Radivoj Korać		Radivoj Korać (2)	24,0
XIII	1963		Emiliano Rodríguez		Radivoj Korać (3)	26,6
XIV	1965		Modestas Paulauskas		Radivoj Korać (4)	21,9
XV	1967		Jiří Zedníček		Giorgos Kolokithas	26,7
XVI	1969		Serguei Belov		Giorgos Kolokithas (2)	23,5
XVII	1971		Krešimir Ćosić		Edward Jurkiewicz	22,6
XVIII	1973		Wayne Brabender		Atanas Golomeev	22,3
XIX	1975		Krešimir Ćosić (2)		Atanas Golomeev (2)	22,9
XX	1977		Dražen Dalipagić		Kees Akerboom	27,0
XXI	1979		Miki Berkovich		Mieczysław Młynarski	26,6
XXII	1981		Valdis Valters		Mieczysław Młynarski (2)	23,1
XXIII	1983		Juan Antonio Corbalán		Nikos Galis	33,0
XXIV	1985		Arvydas Sabonis		Doron Jamchi	28,1
XXV	1987		Nikos Galis		Nikos Galis (2)	37,0
XXVI	1989		Dražen Petrović		Nikos Galis (3)	35,6
XXVII	1991		Toni Kukoč		Nikos Galis (4)	32,4
XXVIII	1993		Chris Welp		Sabahudin Bilalović	24,6
XXIX	1995		Šarūnas Marčiulionis		Šarūnas Marčiulionis	22,5
XXX	1997		Aleksandar Đorđević		Oded Kattash	22,0
XXXI	1999		Gregor Fucka		Alberto Herreros	19,2
XXXII	2001		Predrag Stojaković		Dirk Nowitzki	28,7
XXXIII	2003		Sarunas Jasikevicius		Pau Gasol	25,8
XXXIV	2005		Dirk Nowitzki		Dirk Nowitzki (2)	26,1
XXXV	2007		Andrei Kirilenko		Dirk Nowitzki (3)	24,0
XXXVI	2009		Pau Gasol		Pau Gasol (2)	18,7
XXXVII	2011		Juan Carlos Navarro		Tony Parker	22,1
XXXVIII	2013		Tony Parker		Tony Parker (2)	19,0
XXXIX	2015		Pau Gasol (2)		Pau Gasol (3)	25,6
XL	2017		Goran Dragić		Alexey Shved	24,3
XLI	2022		Willy Hernangómez		Iannis Adetokunbo	29,3
XLII	2025

Enllaços externs

• Medaller de l'Eurobasket Arxivat 2013-09-24 a Wayback Machine. (castellà)