European Extremely Large Telescope

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Telescopi Europeu Extremadament Gran (E-ELT pel seu nom en anglès, European Extremely Large Telescope) és un telescopi terrestre de grans dimensions, amb un diàmetre de 39 metres. És la proposta del Observatori Europeu del Sud per a la nova generació de telescopis òptics. L'Observatori Europeu del Sud (ESO) s'ha centrat en aquest nou disseny, més petit del previst, després que un estudi de viabilitat de l'anterior projecte, un telescopi de 100 metres de diàmetre conegut com a Overwhelmingly Large Telescope, conclogués que costaria al voltant de 1.500 milions d'euros i seria massa complex.[1] El 26 d'abril de 2010, el Consell de l'Observatori Europeu Austral ( ESO) va seleccionar el cerro Armazones, Xile, com a ubicació de referència del futur E-ELT.[2]

Construcció i tecnologia[modifica | modifica el codi]

La tecnologia de fabricació actual només permet que un mirall d'una sola peça tingui com a màxim uns vuit metres. Alguns telescopis en funcionament de grans dimensions, com el Gran Telescopi Canàries i el Gran Telescopi Sud-africà, utilitzen diversos miralls hexagonals units per poder aconseguir en total un mirall de 10 metres de diàmetre. El Telescopi Europeu Extremadament Gran, per tant necessitaria un disseny semblant.

El projecte de l'E-ELT té com a objectiu l'observació de l'univers amb un detall major fins i tot que el del Telescopi espacial Hubble.[3] El mirall de 42 metres possibilitaria l'estudi de les atmosfera s de planetes extrasolars, així com l'estudi d'aquests planetes en si, dels discs protoplanetaris exteriors al sistema solar, de l'energia fosca i de la formació de galàxies.[4] L'E-ELT està dins del Pla Europeu d'Infraestructures de Recerca [4] i en el Pla d'Infraestructures de l'organització Astronet i "en aquest moment està passant una fase B que acabarà amb una revisió del disseny final de la instal·lació completa en 2009-2010. Aquest estudi en la fase B inclou contractes amb la indústria per dissenyar i produir prototips d'elements clau, com són les seccions del mirall principal, el quart mirall adaptatiu o l'estructura mecànica. També hi ha en ell estudis conceptuals de vuit instruments ".[5] Per a la realització dels projectes de Astronet serà necessari un augment del finançament d'un 20%, aproximadament.[4] Per Tim de Zeeuw, director general de l'ESO, "que l'E-ELT estigui en lloc prioritari en el pla significa un fort suport per part de la comunitat astronòmica europea".[4] Així mateix, assegura que "Aquest projecte emblemàtic farà millorar la imatge científica, tecnològica i industrial d'Europa ".[4]

A causa de la competència d'altres projectes del mateix estil, especialment el Thirty Meter Telescope i el Giant Magellan Telescope, "la decisió de la construcció de l'E-ELT no pot posposar més enllà del 2010". [5] El període de construcció s'estima entre cinc i sis anys, de manera que el telescopi podria estar llest per 2016. La fase de disseny dels cinc miralls anastigmáticos, amb un cost de 57 milions d'euros, està coberta en la seva totalitat pel pressupost de l'ESO. El cost estimat total de la construcció és de 960 milions d'euros.

Panorama nocturn del cerro Armazones, el lloc escollit l'abril del 2010 per al Telescopi Europeu Extremadament Gran.

Localització[modifica | modifica el codi]

Els possibles llocs que en algun moment es van estudiar per a la construcció del telescopi van ser Cerro Macon, a Argentina, l'Observatori del Roque de los Muchachos, a les Illes Canàries, Espanya; Sud-àfrica, Xile, Marroc i l'Antàrtida. Posteriorment es va decidir entre els llocs seleccionats per ESO a Illes Canàries, a Espanya, o al cerro Armazones, a Xile.[6]

El 4 de març de 2010 el Comitè per a la selecció de la ubicació de l'ESO recomana Cerro Armazones com a ubicació del telescopi.[7] Finalment l'ESO anunciar el dilluns 26 d'abril de 2010 l'elecció de Cerro Armazones com a destinació final per a la construcció de l'E- ELT.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

El Telescopi Europeu Extremadament Gran, encara sense construir, estaria preparat per observar a la longitud d'ona de la llum visible, prop dels infrarojos. El telescopi, en una estructura de 5000 tones de pes i 80 metres d'altura [8] i sota un cúpula semiesfèrica, seria un telescopi reflector amb un resolució angular de entre 0,001 i 0,6 segons d'arc, depenent l'objecte observat i dels instruments utilitzats. La seva longitud focal seria d'entre 420 i 840 m (f/10 - f/20) i la seva muntura seria altazimutal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Record mirror for Euro telescope». BBC News, 2006.08.07. [Consulta: 2010.03.27].
  2. 2,0 2,1 «Elegit el Emplaçament per l'E-ELT  ». Europa: ESO, 26 abril 2010  . [Consulta: 26 abril 2010  ].
  3. Nature. «Slideshow: Year of astronomy» (en anglès), 2011. [Consulta: 12 de maig 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Diari El País, 31 de desembre de 2008, pàgina 31.
  5. 5,0 5,1 Astronet, 2008, The Astronet Infrastructure Roadmap: A Strategic Pla for European Astronomy, pàg. 43
  6. «Xile i Espanya competeixen pel major observatori del món» (en castellà). Diari ABC. [Consulta: 10 febrer 2010].
  7. «E-ELT Site Selection Advisory Committee Recommends cerro Armazones in Xile» (en anglès). eso.org. [Consulta: 4 març 2010].
  8. Dirk H. Lorenzen: Eurooppa pyrkii tähtiin. Tähdet ja avaruus, 2007, núm. 1, pàg. 24-27.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: European Extremely Large Telescope Modifica l'enllaç a Wikidata