Exvot

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ex-vot)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exvots
Exvot mariner
Museu Convent de Sant Ramon Nonat a La Segarra.

En la religió catòlica, un exvot és un objecte que hom ofereix a un Crist, a la Verge o a un sant, en compliment d'un vot o promesa, o en bé acció de gràcies per alguna gràcia rebuda. Antigament penjaven de les parets i els sostres de les esglésies, especialment d'aquelles on hi havia alguna imatge que era objecte de molta devoció popular.

Exemple[modifica | modifica el codi]

Així, per exemple, uns pescadors esgarrifats a causa de trobar-se sobtadament dins d'una violenta tempesta, feien la promesa d'oferir un exvot a la Mare de Déu venerada al seu poble si sortien sans i estalvis de la situació. En aquest cas l'exvot consistia generalment en un model de la seva barca i es penjava al sostre de la capella en record del benefici rebut. Altres vegades l'exvot era un retauló o petita taula de fusta pintada que reproduïa l'escena. En el cas de guariment de malalties els exvots podien ser peces de cera o de metall reproduint parts del cos humà (peus, ulls, mans, etc.). També s'ofereixen com a exvots objectes de la vida quotidioana com ara vestits de núvia (per invocar sort en el matrimoni), cascos de motorista (en relació amb accidents), roba d'infant, crosses o aparells ortopèdics, etc.

Història[modifica | modifica el codi]

Oferir exvots en cas de dificultats extremes era una pràctica molt arrelada, especialment a les zones rurals catalanes. Existeix documentació de la pràctica ja en època ibèrica.[1] Aquest costum ha decaigut a partir de la darrera meitat del segle XX, principalment a causa de la descristianització general de la societat.

Els exvots més antics documentats als Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al segle XII; aleshores era costum d'oferir el pes en cera d'un infant i àdhuc d'un adult, probablement a base de ciris. Una altra forma de presentar l'exvot de cera era sota la forma del donant o de l'objecte agraciat (membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc.); aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que se certificava davant notari, es predicava al poble i s'inscrivia en els llibres dels miracles (se'n conserven alguns, com els de Montserrat, de Núria, de Lluc, etc.). També s'han conservat alguns exvots medievals de matèries consistents, com metalls preciosos (llànties) o fusta, com la notable nau votiva dita la Coca de Mataró, del segle XV, o altres exemplars més tardans del Museu Marítim de Barcelona.

Un tipus d'exvot freqüent fou també el retauló o tauleta de fusta pintada. Els més antics conservats són del segle XV (catedral de Mallorca).

L'exvot s'ha mantingut en les formes més simples (ciri, fotografia, etc.), però tendeix a desaparèixer.[2]

Parts del retauló[modifica | modifica el codi]

  • L'espai diví: normalment situat a l'angle superior esquerre del retauló, és on hi ha la representació de la divinitat, el sant o la verge del santuari de la contrada. Popularment rep el nom d'Ou Ferrat. Generalment aquest personatge, -normalment només n'hi ha un- es troba dalt d'un núvol o bé envoltat de núvols, la part més il·luminada del qual és la de l'interior. De vegades però hi trobem més d'un personatge: el sant o la verge del santuari on es fa l'ofrena, acompanyat d'altres sants de gran veneració per part de qui fa l'ofrena. En aquest retauló podem veure a Sant Ramon

Nonat amb la Verge.

  • L'espai humà: sol ocupar la major part del quadre, hi ha representada la calamitat que ha donat peu a la petició i es poden veure la persona o les persones que han implorat el do a la divinitat. Al retauló podem veure un malalt al llit i una dona que demana a Sant Ramon i a la Mare de Déu la curació de la malaltia de qui està allitat.
  • L'espai escrit: no tots els exvots tenen una part escrita; generalment, només hi podem llegir: EXVOT, però de vegades hi ha l'explicació del fet.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Al municipi de Sant Ramon, a la Segarra, hi ha un Museu d'exvots.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Costa, Roger. «Què són els exvots». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.
  2. «Mirada Transversal a la Col·lecció». Web. Museu de l'Empordà. [Consulta: 3 juny 2013].
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 110. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • F. et C. Boullet, Ex-voto marins, éd. maritimes et d'Outre-mer, 1978. (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exvot Modifica l'enllaç a Wikidata