Fàbrica Llimona

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fàbrica Llimona
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusFàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoan Rubió i Bellver Modifica el valor a Wikidata
Construcció1903 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSanta Madrona, 7-13 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 32″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.375572°N,2.171564°E / 41.375572; 2.171564

La fàbrica Llimona era un edifici, actualment desaparegut, situat al carrer de Santa Madrona, núms. 7 al 13 del Raval de Barcelona.

Història[modifica]

El mecànic reusenc Jacint Barrau i Cortès (1810-1884) fou l'inventor d'un teler per a fabricar velluts de seda, del qual anys després vengué la patent per a l'Estat espanyol al seu col·laborador Josep Llimona i Bonafont (1825-1889). Aquest muntà una fàbrica al carrer de les Carretes, 76 (vegeu fàbrica Dotres, Clavé i Fabra) sota la raó social Successor de Jacint Barrau.[1] A la seva mort, els seus fills van continuar el negoci sota la raó social Hereus de Josep Llimona.[2]

El 1903, Joan i Josep Llimona i Bruguera van fer construir una fàbrica de planta baixa i tres pisos al carrer de Santa Madrona (antic passatge de Dodero), projectada per l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver[3] i dedicada a la producció de velluts i pelfes.[4] El 1925, la societat es va fusionar amb l'empresa Filats Mohair SA[5] de Sabadell, que al seu torn va ser absorbida per L'Espanya Industrial el 1931.[1]

Finalment, la fàbrica fou enderrocada cap al 1983 per a la construcció d'una promoció d'habitatges, que també va obliterar el passatge de l'Om i la «quadra» del núm. 15 (vegeu casa-fàbrica Isaura).[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cabana, 1992.
  2. Anuario-Riera, 1897, p. 338 bis. 
  3. AMCB, Q127 Foment 354/1903.
  4. Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 168, 349, 350. 
  5. Anuario industrial y artístico de España, 1931, p. 786. 
  6. Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2 (annex documental), fitxa R-16 Casa-Fàbrica Mir. Ajuntament de Barcelona, febrer 2018.

Bibliografia[modifica]