Casa-fàbrica Galofre-Dodero

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Galofre-Dodero
Imatge
Edifici a la cantonada del carrer Nou de la Rambla i el carrer de l'Om
Dades
TipusEdifici residencial, fàbrica i passatge Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNou de la Rambla, 97-97 bis i Santa Madrona, 2, Om, 2-4 i Nou de la Rambla, 81 i Om, 6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 32″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.37562°N,2.17082°E / 41.37562; 2.17082
Plànol

Passatge de l'Om i projecte del passatge Dodero Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Galofre-Dodero era un conjunt d'edificis situat als carrers Nou de la Rambla, de l'Om i de Santa Madrona del Raval de Barcelona, conservats parcialment. Incloïa també el passatge de l'Om, actualment desaparegut.

Història[modifica]

El 1792, el comerciant Josep Galofre va adquirir en enfiteusi (mitjançant reconeixement o agnició de bona fe[1] del manter Josep Ordinas) una part de l'hort de Jaume Prats al final del carrer del Comte de l'Asalto, tocant a la Muralla de Terra,[2] on va fer construir una casa amb cinc portals (núm. 97).[3] El 1795, va adquirir al també comerciant Jaume Pujol i Pons una casa al carrer de l'Om (núm. 6) amb un hort al darrere.[4] En aquests terrenys, hi va fer construir, entre d'altres, una «quadra» de planta baixa i pis destinada a filatura de cotó.[3] També tenia unes cases a la cantonada del carrer de l'Om (núms. 2-4) i Nou de la Rambla (núm. 81),[3] a la banda meridional de les quals s'obria un passatge que comunicava amb l'hort.[3]

Façana del número 6 del carrer de l'Om
Edifici a la cantonada del carrer Nou de la Rambla i el carrer de Santa Madrona

El 1829, Galofre va posar en lloguer la seva casa del carrer Nou de la Rambla amb els magatzems, les cavallerisses i el jardí,[5] i el 1832 va vendre amb pacte de retrovenda o carta de gràcia les cases de la cantonada al comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Barnús.[6][7] El 1833, ja mort, el Tribunal de Comerç va ordenar la venda del mobiliari i la roba de la casa,[8] i els seus marmessors van fer dació en pagament de la propietat a la seva neboda Rafaela Galofre i al marit d'aquesta, Bonaventura Carol.[3] El matrimoni va litigar contra Rafael Sabadell i Permanyer (fill i hereu de l'anterior),[9][10] i finalment, el 1851 en van fer insolutumdació al comerciant d'origen italià Josep Oriol Dodero i Ponte,[11][12] que va demanar permís per a remuntar un quart pis a la casa del núm. 6 per a igualar-la en alçada amb la dels núms. 2-4, així com modificar les finestres i engrandir el portal que dóna accés al passatge (a la reixa del qual figuren les inicials JOD entrellaçades), segons el projecte del mestre d'obres Joan Soler i Cortina.[13][14]

Als anys 1840 es va instal·lar al carrer Nou de la Rambla, 97 (antic 51) la foneria tipogràfica de Louis Starck i Cia,[15] (continuada per la seva vídua),[16] i a la dècada següent, la fàbrica de gèneres de punt de Víctor Bouvier[17][18][19] (continuada posteriorment per Joan Holh[20] i Jordi Syz),[21] i al passatge de l'Om, la fàbrica de sabó de Jacint Casas i Colomer i la de perfumeria de Bouvier, Gerard i Cia.[14][22] A principis del 1853, aquesta darrera va protagonitzar un episodi de publicitat deslleial quan van anunciar al Diario de Barcelona una exposició al públic dels seus sabons criticant la qualitat dels locals,[23] el que va motivar la resposta immediata dels altres fabricants, publicada al mateix diari.[24] El 1858, i a causa de la separació dels socis Víctor Bouvier i Joan Baptista Gerard, es van treure a subhasta els gèneres i utensilis.[25]

El 1872, Dodero va presentar un projecte del mestre d'obres Francesc Pedrol per a obrir un carrer a través del seu hort com a perllongació del carrer de Santa Madrona,[26] i el 1887 va demanar-ne la conversió en carrer públic,[27] que fou batejat amb el seu nom.[28] Aquesta operació comportava la reforma de la casa del núm. 97, projectada per l'arquitecte Leandre Albareda, que va enderrocar una crugia i la va dotar d'una nova façana lateral i d'un pis més.[26] El 1886, va hipotecar la propietat com a garantia d'un préstec del fabricant Josep Llimona i Bonafont (1825-1889),[29] i el 1888 es va subhastar per impagament,[30] passant així a mans de Llimona.[31] Mentrestant, un jutge va dictar una ordre de recerca i captura contra ell i el seu fill Antoni Dodero i Montobbio, comerciant,[32] per estafa a Dolors Fontanellas i Sala (vegeu casa-magatzem Fontanellas).[33]

El 1894, l'Ajuntament de Barcelona va licitar les obres d'urbanització del passatge d'Oriol Dodero,[34] i el 1896 en va unificar el nom i la numeració amb els del carrer de Santa Madrona, segons el projecte de l'arquitecte municipal Pere Falqués.[26][35] El 1903, els germans Joan i Josep Llimona i Bruguera hi van fer construir una fàbrica de velluts i pelfes sota la raó social Hereus de Josep Llimona, projectada per l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver (vegeu fàbrica Llimona). Aquesta fou enderrocada cap al 1983 per a la construcció d'una promoció d'habitatges, que també va obliterar el passatge de l'Om i la «quadra» del núm. 15 (vegeu casa-fàbrica Isaura).[36]

Quarteró núm. 84 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Galofre-Dodero

Referències[modifica]

  1. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ AHPB, notari Francesc Mas i Navarro, 11-5-1791 i 13-12-1792.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/11, f. 199v-206v, 20-7-1833.
  4. ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, 30-10-1795.
  5. ↑ Diario de Barcelona, 11-08-1829, p. 1784. 
  6. ↑ «Rafael SABADELL BARNUS». geneanet. Patricia Coma.
  7. ↑ AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, 11-2-1832.
  8. ↑ Diario de Barcelona, 28-02-1833, p. 470. 
  9. ↑ «Rafael SABADELL PERMANYER». geneanet. Patricia Coma.
  10. ↑ «Causa de Buenaventura Carol y Rafaela Galofre, su consorte, contra Rafael Sabadell y Permanyer, de Barcelona». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 16433. ACA, 1844-1849.
  11. ↑ Diario de Barcelona, 28-03-1836, p. 711. 
  12. ↑ AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, 23-8-1851.
  13. ↑ AMCB, Q127 Foment 539 bis C.
  14. ↑ 14,0 14,1 Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2 (annex documental), fitxa R-15 Fàbrica Bouvier Gerard. Ajuntament de Barcelona, febrer 2018.
  15. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 331. 
  16. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1880, p. 676. 
  17. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 130, 156, 230, 318, 358. 
  18. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 182. 
  19. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 154, 199, 443, 522, 535, 536, 744, 746, 1032. 
  20. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1880, p. 678. 
  21. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 1015. 
  22. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 130, 140, 298, 330, 555. 
  23. ↑ Diario de Barcelona, 11-01-1853, p. 226. 
  24. ↑ Diario de Barcelona, 19-01-1853, p. 438. 
  25. ↑ Diario de Barcelona, 24-09-1858, p. 8545. 
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Apertura d'un passatge particular des del carrer Conde del Asalto (ara Nou de la Rambla 97-97 bis) i Santa Madrona 2». Q136 Obres Públiques 3/1 3642. AMCB.
  27. ↑ Diario de Barcelona, 11-03-1887, p. 2989. 
  28. ↑ La Dinastía, 16-04-1887, p. 2. 
  29. ↑ «Prèstec hipotecari de Josep Llimona i Bonafont a Josep Oriol Dodero i Ponte i al seu fill Antoni Dodero i Montobbio». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Francesc Juana i Pastelet (substitut de Francesc de Sales Maspons i Labrós), 24-07-1886.
  30. ↑ La Dinastía, 01-02-1888, p. 3. 
  31. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 371, 398. 
  32. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 18-08-1888, p. 10256. 
  33. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 02-01-1899, p. 62. 
  34. ↑ La Publicidad, 11-11-1894, p. 3. 
  35. ↑ El Diluvio (edición mañana), 25-08-1896, p. 5. 
  36. ↑ Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2 (annex documental), fitxa R-16 Casa-Fàbrica Mir. Ajuntament de Barcelona, febrer 2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Galofre-Dodero&oldid=33366697»