Fèlix Pizcueta i Gallel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFèlix Pizcueta i Gallel
Biografia
Naixement 1837
València
Mort 1890 (52/53 anys)
Escudo de Valencia 2.svg  Regidor de l'Ajuntament de València 

Educació Universitat de València
Activitat
Ocupació Escriptor i polític
Modifica les dades a Wikidata

Fèlix Pizcueta i Gallel (València, 1837 - 1890) fou un metge, polític i escriptor valencià.

Es llicencià en medicina a la Universitat de València i exercí a Íxar i Montcada, fins que fou nomenat forense al Grau de València; el 1864 s'inicià com a periodista escrivint articles de caràcter polític al diari Los Dos Reinos, òrgan del Partit Progressista a València. Fou secretari de la Junta Revolucionària que dirigí a València la Revolució de 1868, i fou diputat provincial de València de 1868 a 1871. Marxà a Madrid amb Josep Peris i Valero, on fou Director de Sanitat del Ministeri de Governació d'Espanya, i dirigí el diari La Nación, on es posicionà a favor dels progressistes de Práxedes Mateo Sagasta. Quan es produí la restauració borbònica va perdre interès per la política i va tornar a València el 1874. Allà va treballar com a redactor del diari El Mercantil Valenciano i hi contactà amb Constantí Llombart i Teodor Llorente Olivares, amb els qui fundaria la societat literària Lo Rat Penat, de la qual en fou president el 1878-1879 i el 1884-1886.

Tot i que políticament era progressista, la seua actitud dins la Renaixença valenciana fou moderada, de la mateixa manera que Llorente, ja que considerava la poesia i l'erudició com a una mera efusió sentimental. Va escriure teatre en castellà i poesia en català, que fou premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1880. El 1884 fou escollir regidor de l'ajuntament de València fins a la seua mort, i proclamat Cronista de la ciutat. També publicà articles a l'Institut Mèdic Valencià.

Obres[modifica]

  • L'ermita de sant Mateu (1868), sainet en valencià
  • La insurrección de Alahuar (1878)
  • Gabriela (1883)
  • El administrador de la baronesa (1878)
  • En la maroma. Historia de una volatinera (1881)
  • Historia de un reo de muerte (1882)

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
fundador
President de Lo Rat Penat
Dibuix d'un rat penat negre

1878–- 1879
Succeït per:
Teodor Llorente
Precedit per:
Ferran Reig
President de Lo Rat Penat
Dibuix d'un rat penat negre

1884–- 1886
Succeït per:
Ciril Amorós