Fórmula de Perron

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En matemàtiques, i més precisament en teoria analítica de nombres, la fórmula de Perron és una fórmula derivada per Oskar Perron per calcular la suma d'una funció aritmètica, mitjançant l'ús de la transformada de Mellin inversa.

Enunciat[modifica]

Sigui una funció aritmètica, i sigui

la seva corresponent sèrie de Dirichlet. Assumeixi's que la sèrie de Dirichlet és absolutament convergent per a . Llavors la fórmula de Perron és

Aquí, l'estrella sobre el sumatori indica que l'últim terme de la suma ha de ser multiplicat per 1/2 quan x sigui un enter. La integral no és una integral de Lebesgue convergent; s'entén com un valor principal de Cauchy. La fórmula requiereix que c > 0, c > σ, and x > 0.

Demostració[modifica]

Un senzill esbós de la demostració prové de prendre la fórmula de sumació d'Abel

Això no és altra cosa que una transformada de Laplace sota el canvi de variable Invertint-ho s'obté la fórmula de Perron.

Exemples[modifica]

Atesa la seva releació general amb les sèries de Dirichlet, la fórmula és aplicada habitualment a diverses sumes relacionades amb la teoria dels nombres. Així, per exemple, s'obté la famosa representació integral per a la funció zeta de Riemann:

i una fórmula similar per a les funcions L de Dirichlet:

on

i és un caràcter de Dirichlet. Altres exemples apareixen en els articles de la Funció de Mertens i la funció de von Mangoldt.

Generalitzacions[modifica]

La fórmula de Perron és, de fet, un cas particular de la convolució discreta de Mellin

on

i

és la transformada de Mellin. La fórmula de Perron és només un cas especial de la funció de prova amb la funció esglaó de Heaviside.

Referències[modifica]