Fabre d'Églantine

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFabre d'Églantine
Beaux-Arts de Carcassonne - Portrait de Philippe François Nazaire Fabre d'Eglantine 1793 - Pierre Augustin Thomire - Joconde04400000569.jpg
Biografia
Naixement (fr) Philippe-François-Nazaire Fabre
28 juliol 1750
Carcassona
Mort 5 abril 1794 (43 anys)
París
Causa de mort Guillotina
Lloc d'enterrament Errancis Cemetery Tradueix
Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 

Dades personals
Formació Pares de la Doctrina Cristiana
Activitat
Ocupació Polític, poeta, dramaturg, escriptor i actor de teatre
Partit Club dels Jacobins
Participà en
14 juliol 1789Revolució Francesa
Modifica les dades a Wikidata

Philippe François Nazaire Fabre d'Églantine (28 de juliol de 1750 – 5 d'abril de 1794), comunament conegut com a Fabre d'Églantine va ser un actor, dramaturg, poeta i polític francès durant la Revolució francesa.

Biografia[modifica]

Nasqué a Carcassona, Aude. El seu cognom era Fabre, d'Églantine va ser afegit commemorant que havia rebut l'englantina, en francès, églantine} de part de Clémence Isaure del Consistori del Gay Saber at Tolosa. Es casà amb Mariee Strasbourg Nicole Godin el 9 de novembre de 1778. La seva primera obra va ser Étude de la nature, el 1783. Ja a París va estrenar una obra teatral sense èxit, Les Gens de lettres, o Le provincial à Paris (1787).

Tampoc la seva tragèdia, Augusta, produïda al Théâtre Français, va fracassar. Però moltes de les seves obres van ser molt populars i va ser un dels dramaturgs més importants durant la Revolució francesa. La seva obra més popular va ser: Philinte, ou La suite du Misanthrope (1790), com una continuació del Le Misanthrope de Molière.

Activitat política[modifica]

Fabre va ser president i secretari del grup dels Cordeliers, i també va ser del club jacobí. Georges Danton va escollir Fabre com el seu secretari privat i va seure a la Convenció Nacional en 1792-1794. D'Églantine votà a favor de la mort del rei Louis XVI i va ser un gran enemic dels Girondins.

Rere la mort de Jean-Paul Marat (13 de juliol de 1793), Fabre publicà Portrait de l'Ami du Peuple. Sobre l'abolició del calendari gregorià, va estar en el comitè encarregat de fer el calendari francès revolucionari. El calendari va ser dissenyat per l'agrònom i polític Gilbert Romme, malgrat que normalment s'atribueix l'autoria a Fabre d'Eglantine, qui, però, es va inventar els noms dels mesos. [1]

Execució i llegat[modifica]

A la matinada del dia 14 de novembre de 1793, el Montagnard François Chabot el va acusar de conrarevolucionari i conspirador. El 1794, Robespierre va denunciar Fabre per "criminalitat disfressada de patriotisme". Seons la llegenda quan Fabre havia de ser guillotinat va cantar una cançó popular:

Il pleut, il pleut, bergère,
rentre tes blancs moutons.

Fabre morí a la guillotina el 5 d'abril de 1794 junt amb d'altres dantonistes.

El 17 de setembre de 1794 es va representr una obra teatral pòsthuma seva, Les Précepteurs, fent servir temes de Jean-Jacques Rousseau com Emile o l'Educació. Altres obres seves son Convalescent de qualité (1791), i L'Intrigue épistolaire (1791). La seva, Œuvres mêlées et posthumes es van publicar el 1802.


Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. George, 350

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabre d'Églantine Modifica l'enllaç a Wikidata