Falcó d'Elionor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Falco eleonorae)
Infotaula d'ésser viuFalcó d'Elionor
Falco eleonorae Modifica el valor a Wikidata
Eleonorenfalke1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes26 g (pes al naixement)
280,5 g (pes adult, mascle)
388 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,95 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou30 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22696442 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreFalconiformes
FamíliaFalconidae
GènereFalco
EspècieFalco eleonorae Modifica el valor a Wikidata
Carlo Giuseppe Gené, 1839
Distribució
Falco eleonorae distr02.png
Modifica el valor a Wikidata

El falcó d'Elionor,[1] falcó marí[2] o falcó de la reina[3] (Falco eleonorae) és un rapinyaire que pertany a la família dels falcònids (Falconidae).[4][5] El seu nom específic es va aplicar en honor d'Elionor d'Arborea (Sardenya), que a final del segle xiv va establir la primera legislació coneguda de protecció de les rapinyaires.[6][3] Habita a la zona circummediterrània (des de les illes Canàries fins a Xipre, passant l'hivern a Madagascar. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]

Morfologia[modifica]

  • Fa 36-45 cm de llargària i 87-104 cm d'envergadura.
  • Sembla un petit falcó pelegrí, d'aspecte més gràcil. El mascle té la cera del bec de color groc, mentre els joves i femelles la tenen blava. Les potes són grogues en els adults i blavoses en els joves.[2]

Hàbitat i distribució[modifica]

Cria en penya-segats marins, en moltes illes de la Mediterrània, entre les quals les Columbretes i les Balears (a sa Dragonera hi ha la colònia de cria més gran de la Mediterrània occidental). També habita Grècia, Croàcia, Itàlia, Marroc, Algèria i les Illes Canàries. És un migrador de llarga distància, que hiverna a Madagascar.[2]

Reproducció[modifica]

Té la temporada de cria més tard que la majoria d'aus europees i de qualsevol altra rapinyaire, ja que la fa coincidir amb el pas de la migració postnupcial (tardoral) de molts petits ocells. Cria en colònies. La posta, la fan en cornises als penya-segats. Ponen 2-4 ous rosats tacats de marró.

Alimentació[modifica]

S'alimenten de grans insectes i petits ocells, que atrapen en vol. De vegades cacen en col·laboració amb altres membres de la colònia, atacant les aus que arriben cansades a la costa.[2]

Dos exemplars a Sant Elm, Andratx, Mallorca

Referències[modifica]

  1. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «falcó de l'Amur». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «FALCÓ MARÍ». Arxivat de l'original el 8/2/2007. [Consulta: 11 setembre 2021].
  3. 3,0 3,1 Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 144, 266. ISBN 978-1-4081-2501-4. 
  4. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 355. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. «Seriemas, falcons». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
  6. Natura Mediterraneo, Il falco della regina - Falco eleonorae
  7. BirdLife International. «Eleonora's Falcon. Falco eleonorae» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 29 agost 2022].

Enllaços externs[modifica]