Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
La Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos és una agrupació que acull diverses entitats autònomes de Ciutat Vella al voltant de la Cultura Popular i Tradicional com a element comú. Té com a objectiu la difusió i producció de la cultura popular i tradicional i recerca, producció, difusió i realització de les activitats festives de caràcter tradicional de Barcelona. Compta amb 15 entitats federades que duen a terme diferents activitats a Barcelona.
Història[modifica]
La Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos neix l'any 1983 quan, l'Associació de Festes de la Plaça Nova i l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi decideixen el dissabte 12 de febrer d'aquell any, decideixen celebrar la Diada de Santa Eulàlia amb una cercavila en la que participà la imatgeria de les dues entitats, concretament amb tres parelles de gegants i tres capgrossos.[1]
D'aquesta manera es va crear l'antiga Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona. Aquesta entitat va evolucionar en l'actual Federació que avui aplega les entitats associades especialitzades en diverses disciplines de cultura popular i tradicional.
A partir de l'any 1984, la Coordinadora es plantejà dos projectes principals, per una banda recuperar la Imatgeria Festiva de la Barcelona vella i per l'altra redefinir i proposar un model festiu de la ciutat de Barcelona.
L'any 1985 la Coordinadora s'amplia amb la incorporació de la Colla Gegantera del Raval, de nova creació. És a partir d'aquest moment que les tres colles es coordinen per a participar amb els seus gegants a totes les festes dels barris que integren Ciutat Vella, i així és com l'any 1986 s'engega el projecte de "Recuperació de la imatgeria festiva de la Barcelona vella."
Projectes[modifica]
Projecte de recuperació de la imatgeria festiva.
El projecte de recuperació dona peu a la recuperació o naixement de tota una sèrie de figures de bestiari que han acabat esdevenint el Bestiari Històric de Barcelona, format per:[1]
- El Drac de Ciutat vella (1987).
- La Mulassa de Barcelona (1988).
- L'Àliga de la Ciutat (1989).
- El Lleó de Barcelona (1993).
- El Bou de Barcelona (1993).
- La Víbria de Barcelona (1993)
- La Tarasca de Barcelona (1993).
- Els Cavallets Cotoners (1994).
Per altra banda, es recupera la Carassa de Nadal, es crea la Gegantona Laia i recuperen i consoliden els Gegants Nous i els Gegants Vells de la Casa de Caritat de Barcelona, del Corpus i del Carnaval respectivament.[1]
Projecte de creació del model festiu
Com a segon projecte, es crea o recupera un seguit d'actes i elements que avui dia configuren el model festiu actual de la Ciutat de Barcelona:[2]
- Festes de Santa Eulàlia. Es creen i produeixen fins a consolidar-les com a festes d'hivern de Barcelona.
- Gegants Vells de la Casa de Caritat o del Carnaval. Es restauren i es recupera la seva presència en el Carnaval barceloní.
- Processó de Corpus. Es recupera la part festiva d'aquesta processó a la ciutat de Barcelona.
- Carassa de Barcelona. Es crea i consolida la seva participació en els actes nadalencs de Ciutat Vella.
Dins dels actes de la Mercè, la Festa Major de la Ciutat, es consolida el projecte del Seguici Popular de Barcelona, que pren forma amb el Toc d'Inici i amb el Seguici de la Mercè:[3]
- Toc d'Inici. Hi participen les peces del Bestiari Històric, els Gegants de la ciutat, els capgrossos Macers, els gegants del Pi, els gegants de Santa Maria del Mar, el ball de bastons del Seguici i els Falcons de Barcelona, peces que formen el Seguici popular de la ciutat. Tanca l'acta el ball dels diables format per representants de les diferents colles de diables de Barcelona. El Toc d'Inici s'acompanya amb els Ministrils del Camí Ral, una formació d'uns quaranta músics que només s'organitza per aquest acte. El primer Toc d'Inici es celebra l'any 1993.
- El Seguici de la Mercè. El dia 24 de setembre, diada de la Mare de Deu de la Mercè, el Seguici popular surt a primera hora del matí de la Plaça de Sant Jaume fins la Plaça de la Mercè acompanyant les autoritats a l'ofici. Acabat aquest, es realitzen els balls de l'Àliga i dels Gegants de la ciutat i els pilars dels castellers, i tot seguit el Seguici retorna fins a la Plaça Sant Jaume, on les mateixes figures tornen a fer els balls d'honor.
Projecte: La Casa dels Entremesos
El darrer projecte assolit per la Federació és La Casa dels Entremesos. La Casa és l'espai on s'exposa tota la imatgeria festiva de Ciutat Vella i on resideixen i generen activitat les quinze entitats federades. Actualment és considerada un centre de referència Barceloní de Difusió i Producció de Cultura Popular d'arrel Tradicional Catalana.[4]
Entitats federades[modifica]
L'any 2014 la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona s'esdevé la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos.[4]
La Federació és una entitat amb quinze entitats federades, amb representació de diversos àmbits de la cultura popular i tradicional: imatgeria festiva, construccions humanes, música, dansa tradicional, foc festiu, pessebrisme i cant coral, entre altres. Les entitats federades per ordre d'antiguitat són les següents:
- Associació d'Amics dels Gegants del Pi.
- Associació Festes de la Plaça Nova- Comissió de Festes de Sant Roc de la Plaça Nova.
- Associació d'Amics dels Gegants Ramon i Lola del Raval.
- Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta.
- Esbart Català de Dansaires.
- Associació Colla Gegantera del Casc Antic.
- Associació Colla de Gegants de la Parròquia de Sant Pere de les Puel·les.
- Grup Sardanista Xaloc i Enxaneta: Colla Sardanista Mare Nostrum.
- Grup Sardanista Iris: Aula de Sardanes.
- Associació dels Falcons de Barcelona.
- Associació de Trabucaires d'en Perot Rocaguinarda.
- Associació Colla Gegantera dels Gegants de Sant Jaume de Barcelona.
- Associació de Pessebristes de Ciutat Vella - Escola taller de Pessebres de Barcelona.
- Associació Moixiganga de Barcelona.
- Coral Sant Jordi
Referència[modifica]
Cordomí, Xavier. Altíssims senyors, nobles bèsties: Imatgeria festiva de la Barcelona Vella. Tarragona: El Mèdol, 2001. ISBN 978-84-95559-35-8 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida.[1]
Puig i Martín, Jordi; Jordi Quintana i Albalat. Les Cases de la Festa a Barcelona: Imatgeria, foc, dansa i música. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013.[4]
Protocol festiu de la Ciutat Vella de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017.[2]
Protocol festiu de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2012 [3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cordomí, Xavier. Altíssims senyors, nobles bèsties: Imatgeria festiva de la Barcelona Vella. Tarragona: El Mèdol, 1 setembre 2001, p. 168. ISBN 978-8495559357.
- ↑ 2,0 2,1 fotógrafo, Cordomí, Xavier Herrero, Pep. Protocol festiu de Ciutat Vella de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Xavier., Cordomí,. Protocol Festiu de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2012.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (Barcelona), Quintana Albalat, Jordi Puig, Jordi Institut Municipal d'Educació. Les Cases de la Festa a Barcelona: imatgeria, foc, dansa i música. Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, 2013.