Federico Corriente Córdoba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFederico Corriente Córdoba
Biografia
Naixement14 novembre 1940 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 2020 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Saragossa (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLlengües semítiques i estudis àrabs Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor d'universitat, historiador, traductor i arabista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1962 Modifica el valor a Wikidata –  2020 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsFederico Corriente Basús Modifica el valor a Wikidata
Premis

Federico Corriente Córdoba (Granada, 14 de novembre de 1940 Saragossa, 16 de juny de 2020)[1] fou un semitista, doctor en Filologia semítica per la Universidad Complutense de Madrid.

Trajectòria[modifica]

Va exercir la docència de llengües semítiques, en particular de l'àrab, i de dialectologia i literatura àrab a diverses universitats de països àrabs, americanes (EUA) i de l'estat espanyol. Va ser director del Centre Cultural Espanyol del Caire (1962-65); professor d'espanyol, de lingüística semítica i hebreu a la Universitat Muhammad V de Rabat (1965-68); professor de lingüística àrab a la Universitat Dropsie de Filadelfia (EUA) (1968-70); investigador científic en filologia semítica a l'Instituto Arias Montano del C.S.I.C. i catedràtic d'estudis àrab i islàmics a la Universitat de Saragossa (1976-86 i a partir de 1991) i de la mateixa disciplina a la Complutense de Madrid (1986-91).

Fou membre de l'Acadèmia de la Llengua Àrab d'El Caire. El 1995 obtingué el premi del Ministeri de Cultura de la República Àrab d'Egipte a la millor edició de textos àrabs per l'edició del Diwan d'Ibn Quzman.[2] El 2014 fou nomenat doctor honoris causa per la Universidad de La Laguna.[3]

L'abril de 2017 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola, per ocupar el silló K, succeint Ana María Matute.[4]

Obres[modifica]

Entre les seves obres en el camp de la docència destaca el Diccionario español-árabe (Madrid: IHAC, 1970), amb nombroses reimpressions entre les quals destaca la d'El Caire (Maktab, Uzirs, 1996) o la de Barcelona (Herder, 1991), actualitzat amb la col·laboració d'Ignacio Ferrando; el Diccionario de arabismos, el Nuevo diccionario español-árabe, el Diccionario avanzado árabe i la Introducción a la gramática y textos árabes. En el terreny de la investigació s'ha de destacar A grammatical Sketch of the Spanish-Arabic dialect bundley la Gramática, métrica y texto del cancionero hispanoárabe de Abán Quzmán. La seva obra inclou també traduccions de literatura àrab antiga, medieval i contemporània, treballs de filologia semítica, literatura apòcrifa etiòpica i temes de dialectologia àrab, especialment andalusí, amb la seva relació amb les llengües romàniques peninsulars. Cal destacar El cancionero hispanoárabe de Ibn Quzman Madrid, ed. Nacional, 1984 (segona edició a Hiperión, 1989 i tercera, corregida i completada el 1996; Árabe andalusí y lenguas romances Madrid, M.A.P.F.R.E., 1992; Introducción a la gramática comparada del semítico meridional Madrid, C.S.I.C., 1996; A dictionary of Andalusi Arabic, Leiden, Brill, 1977; y Poesía dialectal árabe y romance en Alandalús, Madrid, Gredos, 1998.[2]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Ana María Matute Ausejo
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Reial Acadèmia Espanyola
Cadira K

2017
Succeït per:
'