Vés al contingut

Ferdinand Ochsenheimer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:45, 2 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Ferdinand Ochsenheimer fou un actor i naturalista alemany, nascut el 17 de març de 1767 a Magúncia i mort el 2 de novembre de 1822 a Viena. Fou l'autor d'un famós tractat sobre les papallones Die Schmetterlinge von Europa aparegut a Leipzig entre 1807 i 1835 en deu volums. Va ser acabat per Georg Friedrich Treitschke (1776-1842).

Vida

Ochsenheimer va néixer i es va criar a Magúncia. Va començar a mostrar interès per les papallones i les arnes en la seva primera joventut. A l'edat de dotze anys va entrar a treballar com a aprenent, però quan les seves capacitats intel·lectuals van ser reconegudes, amics del seu pare li van permetre estudiar història natural a la universitat. El 16 de setembre de 1788 va rebre el seu títol de Doktor der Philosphie. Va trobar feina com a educador amb Stadt Kommandant von Dallwigh a Mannheim i després amb el baró von Reipelt.

A Mannheim Ochsenheimer va escriure les seves primeres comèdies teatrals (Er soll sich schlagen, Der Brautschatz). A l'edat de 27 anys va decidir fer carrera com a actor i va entrar a la companyia d'actors Quandt's a Bayreuth. La seva primera aparició va ser el 12 de novembre de 1794 com a Flickwort en l'obra Schwarzer Mann de Gotter. Més tard va ser contractat com tenor d'òpera per un temps. El 1796 va respondre a una trucada de la Döbbelinsche Bühne, a Stargard. De camí es va quedar a Leipzig, on va actuar en el Kurfürstliches Hoftheater, on va ser contractat immediatament.

Després de complir les seves obligacions a Stargard i a Frankfurt/Oder va arribar a Dresden a principis de 1797 i es va convertir en un dels membres més populars d'una companyia d'actors que van actuar alternativament a Leipzig i Dresden. El 1798 els símptomes d'estrès i sobreesforç van començar a manifestar-se i el seu metge li va recomanar més exercici. Fent llargues caminades el seu interès per la lepidopterologia es va revifar.[1] En aquella època ell va fer conèixer el dramaturg Friedrich Treitschke que tornava de Suïssa a Leipzig i amb qui va compartir tant el seu interès en el teatre com en la lepidopterologia. El 1801 va fer de Talbot a Die Jungfrau von Orleans (La donzella d'Orleans) de Schiller amb l'autor assistint a l'actuació del 17 de setembre i lloant els èxits d'Ochsenheimer. Llavors se li van oferir obres a la majoria dels teatres més importants en els països de parla alemanya.

El 1802 durant una actuació convidat a la Königliches Hoftheater a Berlín va conèixer a Jakob Heinrich Laspeyres qui el va animar a publicar parts dels seus diaris entomològics. Tot i que es va posar a treballar immediatament, planejava el llibre a una escala tal que no va ser sinó fins al 1805 que la primera part, la història natural de les papallones de Saxònia, va ser publicada. A causa de problemes amb l'editor es va veure obligat a interrompre el treball i va començar un treball encara més detallat sota el títol Die Schmetterlinge von Europa (Els lepidòpters d'Europa). El mateix any va fer una gira a Mannheim i Magúncia i també a Frankfurt on va utilitzar tot el seu temps lliure estudiant la famosa col·lecció de Johann Christian Gerning. Al desembre va ser convidat a Berlín on de nou va intercanviar opinions i experiències amb Laspeyres.

Al maig del 1807 va actuar a Viena, on Treitschke mantenia un estatus a la k.-k. Hoftheater (Teatre de la Cort Imperial) i li hauria agradat fer actuar de forma permanent Ochsenheimer. Per aconseguir-ho Treitschke va viatjar a Dresden al juliol i va aconseguir la suspensió del contracte d'Ochsenheimer. El novembre de 1807 Ochsenheimer va arribar a Viena i aquest mateix any el primer volum de Die Schmetterlinge von Europa va aparèixer. Tot i que es partia d'una versió molt ampliada i revisada de les Papallones de Saxònia, contenia moltes noves dades i incloïa diverses noves espècies que Ochsenheimer havia rebut de Portugal de Hoffmannsegg, trobades en les col·leccions de Viena (des del sud de França i Rússia) i en la col·lecció Gerning. Com que no treballava completament a Viena, va poder completar el segon volum (Sphingidae, Zygaenidae, Sesiidae) el 1808. Aquell any Treitschke també es va veure obligat a reduir la seva càrrega de treball per motius de salut, va començar a reprendre la lepidopterologia una altra vegada i es va convertir en el company d'Ochsenheimer en moltes sortides. El 1810 es va publicar el tercer volum (les "macro-arnes", incloent Psychidae). Ochsenheimer va comprar la col·lecció de Radda. Treitschke va comprar una petita col·lecció, i totes dues van ser combinades. Amb aquesta base Ochsenheimer va anar a treballar en els següents volums "però a partir de 1815 els seus poders van ser disminuint ràpidament."[1] El 1816 es va completar el volum 4, amb l'ajuda de Treitschke. Conté suplements als volums anteriors i un projecte de sistematització dels noctuids (Noctuidae) amb molts nous gèneres. El 1817 Ochsenheimer es va encarregar de revisar les col·leccions de lepidòpters del k.-k. Hofmuseum (Museu de la Cort Imperial), una tasca que li va portar més d'un any, ja que inclou tots els tàxons no europeus. La seva salut es va anar deteriorant progressivament i en el següent volum va escriure només una part del primer gènere (Acronicta); la resta del treball el va escriure Treitschke. El 23 de setembre de 1822 es va desmaiar després d'una actuació a Viena; el 2 de novembre al voltant de 10 del vespre va morir.

Actor i entomòleg

Ochsenheimer fou un excel·lent actor de caràcter i fou comparat amb August Wilhelm Iffland per la seva expressió facial i la seva pronunciació. Ell també publicà obres, en part sota el pseudònim Theobald Unklar.

Com a entomòleg Ochsenheimer va ser un dels lepidopteròlegs més influents de principis del segle XIX. La seva obra "Die Schmetterlinge von Europa" va ser després continuada per Friedrich Treitschke i va créixer fins a deu volums. Encara que no va acompanyada per figures conté una gran quantitat d'informació sobre la biologia i ecologia de les espècies i inclou descripcions acurades i detallades de nous tàxons, entre ells Thymelicus lineola (Hesperiidae), Polyommatus eros, Iolana iolas (Lycaenidae), Psilogaster loti (Lasiocampidae), Hyles zygophylli (Sphingidae), Phalera bucephaloides (Notodontidae), Hoplodrina superstes, Polia serratilinea (Noctuidae), Pyropteron doryliformis, Synanthedon cephiformis (Sesiidae), Pachythelia villosella (Psychidae), Zygaena hilaris, Zygaena punctum, Zygaena angelicae (Zygaenidae) i altres.

El sistema de Lepidoptera de Linné ja havia començat a ser subdividits per Fabricius a finals del segle XVIII i Ochsenheimer el va perfeccionar amb la creació de molts nous gèneres. Entre ells es troben noms ben coneguts com a Zerynthia, Charaxes, Endromis, Aglia, Gastropacha, Tiatira, Notodonta, Acronicta, Plusia, Heliothis, Amphipyra, Caradrina, Cosmia, Xanthia, Apamea, Gortina, Nonagria, Euclidia, Anarta, Mamestra, Polia, Mythimna, Orthosia, Agrotis, Orgyia, Colocasia i altres.

Diversos taxons han estat nomenats en honor de Ochsenheimer: gènere Ochsenheimeria Hübner, 1825 (Ypsolophidae) i l'espècie Nemophora ochsenheimerella (Hübner, 1813), Pammene ochsenheimeriana (Lienig i Zeller, 1846) i Pieris ochsenheimeri Staudinger, 1886.

Col·lecció

La col·lecció d'Ochsenheimer, que comprèn 3772 exemplars, va anar al Museu Nacional d'Hongria el 1824. Durant una inundació en el 1838 va romandre submergida durant gairebé dos dies. Posteriorment va ser restaurada i arranjada per Emerich von Frivaldszky. Després de la mort d'en Treitschke la seva col·lecció també va arribar al museu de Budapest.

Obra entomologica

  • Ochsenheimer, F. (1806): Die Schmetterlinge Sachsens, mit Rücksichten auf alle bekannte europäische Arten. Teil 1. Falter, oder Tagschmetterlinge. – Leipzig (Schwickert). IV (recte VI) + 493 pp.
  • Ochsenheimer, F. (1807): Die Schmetterlinge von Europa, vol. 1. Leipzig (Fleischer). 2 + 323 pp.
  • Ochsenheimer, F. (1808): Die Schmetterlinge von Europa, vol. 2. Leipzig (Fleischer). 30 + 241 pp.
  • Ochsenheimer, F. (1810): Die Schmetterlinge von Europa, vol. 3. Leipzig (Fleischer).
  • Ochsenheimer, F. (1816): Die Schmetterlinge von Europa, vol. 4. Leipzig (Fleischer). X + 212 pp.
  • Ochsenheimer, F. & Treitschke, F. (1825): Die Schmetterlinge von Europa, vol. 5/1. Leipzig (Fleischer). 414 pp.

Obres de teatre i altres obres (llista incompleta)

  • Ochsenheimer, F. (1791): Das Manuskript.
  • Ochsenheimer, F. (1792): Er soll sich schlagen.
  • Ochsenheimer, F. (179?): Der Brautschatz.
  • [Ochsenheimer, F.?] (1795): Streifereien durch einige Gegenden Deutschlands. Vom Verfasser der Szenen aus Fausts Leben. – Leipzig (Voß.). 311 pp. Aquesta obra va ser atribuïda a A. W. Schreiber.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Treitschke, F. (1841): Naturgeschichte der europäischen Schmetterlinge. Schwärmer und Spinner. – Pesth (Hartleben). – [9] + XIV + [2] + 222, Frontispiz, 30 Taf.
  • Kuhn, R. (1893): Aus dem Leben eines berühmten Entomologen. – Entomologische Zeitschrift, 7: 97-100.
  • Kürschner, J. (1875–1912) Ochsenheimer. – In: Allgemeine Deutsche Biographie, vol. 24: 144. – Leipzig (Duncker & Humblot)
  • Treitschke, F. (1841): Naturgeschichte der europäischen Schmetterlinge. Schwärmer und Spinner. – Pesth (Hartleben). – [9] + XIV + [2] + 222 pp., frontispiece, 30 pls.
  • Zaunick, R. (1922): Ein naturforschender Schauspieler. – Dresdner Anzeiger, No. 472 of 2.11.1922, p. 2.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferdinand_Ochsenheimer&oldid=16888773»