Ferran Vilagut i Guitart
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1905  Barcelona |
| Mort | dècada del 1980 (74/84 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer |
Ferran Vilagut i Guitart (Barcelona, 1905 - Barcelona anys 80) fou un enginyer industrial català.[1]
Biografia[modifica]
El 1934 obtingué el títol d'enginyer per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Inicià la seva activitat professional a la Colònia Borgonyà de la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, passant pel setembre de 1936 a treballar en la fàbrica de Sant Andreu. Acabada la Guerra Civil espanyola, treballà durant la dècada dels quaranta al servei de diverses empreses, fonamentalment La Alquimia, C.A., per a la qual projectà aprofitaments hidràulics al Pirineu.[1]
Orientà després la seva carrera professional en dues grans línies. D'una banda, des de la seva oficina tècnica a Barcelona, assessorà molt diverses empreses oferint-hi propostes de millora i ampliació de la seva infraestructura industrial. De l'altra, actuà com a enginyer municipal i desenvolupà projectes relacionats amb la gestió de les aigües residuals i l'enllumenat públic per a una dotzena de municipis catalans, destacant la seva vinculació amb els de Valls, Montcada i Reixac, Caldes de Montbui, Sant Vicenç de Torelló, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Mollet del Vallès, Moià i Taradell. Durant els anys cinquanta i seixanta emprengué successius viatges per Europa, en especial a Itàlia i Alemanya, on, a més de participar en trobades i congressos internacionals, estudià in situ els avenços en la construcció amb prefabricats de formigó.[1]
Fou conseller de l'Associació Tècnica de Derivats del Ciment (ATDC). El 1961 obtingué el grau de doctor enginyer industrial. Fou professor de Construcció i Arquitectura Industrial a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona entre 1962 i 1970. És autor d'una obra tècnica important, entre la qual destaca la innovadora Hormigones y Prefabricados (1953), actualitzada dues dècades més tard amb Prefabricados de hormigón (1975).[1]
Fons personal[modifica]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons documental aplega la documentació generada i rebuda per Ferran Vilagut i Guitart, principalment, com a resultat de la seva activitat professional d'enginyer. Inclou un petit volum de documentació personal i familiar entre la qual trobem documents identificatius, papers militars i justificants fiscals. Pel que fa, pròpiament, a la feina d'enginyer, aplega principalment memòries i projectes d'ampliació i millora d'un nombre important indústries, informes d'assessoria tècnica de diverses indústries dels rams tèxtil, de la pell, químic i metal·lúrgic, així com projectes i intervencions en el tractament d'aigües i el proveïment elèctric per encàrrec de diversos Ajuntaments i empreses concessionàries dels serveis. Així mateix, el fons inclou informes de visites durant un viatge a Alemanya (1965), correspondència professional rebuda i documentació relativa a contractes i retribucions. Pel que fa a l'obra tècnica publicada, aplega monografies i obres col·lectives amb aportacions de Ferran Vilagut i Guitart, així com esborranys d'alguns treballs. Incorpora, a més, diversos recursos d'informació de caràcter tècnic. Finalment, el fons aplega un volum molt notable de documentació fotogràfica, relativa fonamentalment a l'execució dels seus propis projectes, a visites d'instal·lacions dutes a terme durant els seus viatges internacionals i a imatges de suport gràfic a les seves publicacions.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ferran Vilagut i Guitart». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].